Ja fa uns dies que hem acabat els exàmens i pensem amb uns quants dies de gresca, som ja al Juliol i com cada any els festivals de música ens tornen a posar les piles.
Fa dues setmanes va ser el Senglar Rock a Montblanc i aquest cap de setmana ha estat repartit, el Rebrot, organitzat pels Maulets a Berga i l'Acampada Jove d'Arbúcies de les JERC.
Els pronòstics han estat superats amb escreix, l'any passat vàrem ser dinou mil persones, xifra superada de llarg enguany, amb un total de vint-i-cinc mil persones. Deu autocars de les JERC d'arreu dels Països Catalans i un vaixell directament des de ses Illes.
El Dijous es va obrir l'acampada a les 12 hores, la calor es feia notar i tothom buscava el millor lloc on poder-hi descansar una mica. El tema estava complicat per què fins al tard no es va obrir la zona d'ombra que molta gent ja esperava i recordava de l'any passat.
Quan ja tothom tenia la seva caseta ben plantada i tot a punt, ja es començaven a sentir les primeres proves de so, amb els grups Sutrak, La Carrau, Elèctrica Dharma, Mesclat i els bascos Berri Txarrak al camp de futbol, i a la Carpa-Cultura Tio Canya els grups Aloc, Okupats, Culdesac i The Companys, que van començar aviat per no coincidir amb els grups de la nit.
Divendres al matí la gent només tenia una idea al cap, sortir de la tenda i marxar a la piscina, zona on molts van aprofitar per recuperar forces durant tot el dia tot sentint la música que va anar a càrrec de Flaix FM, i anomenant-ho "Zona Oasi". Les activitats al poble no minvaven; castellers, teatre, poesia i correfoc a la nit, sense menysprear les interessants xerrades que es van fer durant els tres dies.
Un cop descansats i remullats de la piscina, la nit es tornà a engrescar amb els gironins Burman Flash i el seu mestissatge musical, després els "Senyals de Fum" de Gerard Quintana, el qual a part de presentar el seu treball en solitari, va deixar anar alguns dels èxits de Sopa de Cabra a petició del públic. Celtas Cortos, va repetir i no va defraudar per segon any consecutiu Arbúcies, els sevillans Reincidentes que van tocar fins a deixar saciats als seus fans i que alhora van restar temps als ja coneguts Brams, presentant el seu nou treball "Energia", com també Dr.Calypso amb el "Mr.Happiness", els quals amenitzaven l'alba d'Arbúcies amb una dosis de Rock Steady.
A la carpa des de les cinc de la tarda els grups Òwix, Mandràgora, Gra Fort i Fes-te Fotre van començar animar l'ambient de cara a la nit. La carpa però es convertia a partir de les tres de la matinada en l'Espai Flaix FM, on Vador Lladó i Dj. Coala, Dj.Creys i Dj.Claudi van fer moure als més valents els matins de divendres i dissabte.
I l'últim dia de concerts, dissabte, augurava una gran nit, amb els Dept, amb el seu segon disc "Sensacions", el seu so internacional va fer que el públic vibrés d'allò més amb els manresans. Els Pets van agafar el relleu i com sempre van fer saltar a petits i grans amb les seves cançons de sempre.
A quarts d'una els brasilers Sepultura i les millors dosis de metal no van defraudar a ningú, amb el seu nou treball "Roorback", el públic no en va quedar indiferent.
Ja passades les tres, Skalariak i el seu nou "Radio Ghetto", es van endinsar en la fusió del mestissatge i el ja arrelat SKA, donant una coherència al grup i una identitat pròpia. I ja els últims, però no els pitjors, Obrint Pas, la formació de L'Horta va tornar a demostrar el seu potent directe i les seves cançons plenes de reivindicació. A la carpa també el dissabte van escalfar motors els grups Carburos i Mr.Fly.
Els més valents el diumenge al matí encara tenien un deure, la diada del Pi de les Tres Branques, mentrestant els altres milers de joves anaven desmuntant sota un sol de justícia tot el que va ser durant quatre dies el lloc on hi va passar menys hores.
Any rere any però, aquests festivals es consoliden com a lloc de trobada de gent amb unes idees clares i amb objectius de mantenir i potenciar la cultura, la llengua i la música en català de la millor manera possible, com també de defensar la terra i rebatre problemes imposats des de fora dels Països Catalans.
Esperant l'any següent i, mentrestant, segurament xerrant via internet amb els nous amics fets a aquestes trobades, i preparant-ne de noves amb la colla que, any que passa, any que es fa més gran.
I no acabar aquesta llarga crònica sense oblidar l'esforç de l'organització, dels grups que han estat a dos festivals alhora i també fer referència a que mai més dues acampades independentistes es celebrin el mateix cap de setmana.