Jordi: Compartim uns breus moments amb Núria Piferrer, coneguda com a Névoa, la més reconeguda 'cantadora' de fado de les nostres terres.
Névoa torna a presentar aquest 30 de maig a Luz de gas, dintre del 'festival de la guitarra', el nou espectacle 'Estranya forma de vida', que agafa el nom d’una de les cançons clàssiques de la gran cantant de fado, Amália Rodríguez, a la que ret homenatge coincidint amb que enguany es compleixen 10 anys de la seva mort. Això ens fa preguntar-li, per què ha estat Amália Rodrígues qui l’ha inspirat en aquest espectacle?
Névoa: Amália Rodrigues és la reina indiscutible del fado; fou l'artista que va internacionalitzar-lo i el va revolucionar, i tot això sense tenir la intenció de fer-ho... Una gran artista, amb una veu i una sensibilitat increïbles. Tot plegat és força inspirador...
Jordi: Quines influències d’Amália Rodrigues són les que més t’han influït en la teva música? I en la teva vessant més personal?
Névoa: A banda del que he esmentat abans, el que més admiro d'ella és la seva llibertat a l'hora de triar el repertori, a l'hora d'aproximar-se a la música i a les paraules basant-se només en la seva bellesa, sense qüestionant-se si una cançó pertany a un gènere o un altre, o si el que feia era més o menys ortodox.
Jordi: Les cançons d’aquest espectacle sonen amb un aire 'jazzístic', al estar la Núria acompanyada del guitarrista Vicenç Solsona, del contrabaixista Guillermo Prats i del percussionista Ramón Ángel Rey, als quals, a més, s'hi suma la guitarra portuguesa d’en Publio Delgado. Com definiries el so que has buscat en aquestes adaptacions?
Névoa: Vaig pensar-hi molt a l'hora de triar el so perquè volia aproximar-me a un so més jazzístic però sense perdre completament les referències del fado. Vaig incorporar en Ramón a la bateria perquè és un virtuós de les escombretes, però alhora vaig decidir mantenir la guitarra portuguesa perquè és el color més característic del fado, i amb tot plegat hem aconseguit l'efecte que buscàvem.
Jordi: L’espectacle 'Estranya forma de vida', va ser enregistrat el passat octubre a l’Auditori, i ha sortit a la venta recentment publicat. Al comprar-lo ens trobem amb la sorpresa que inclou un DVD amb l’espectacle 'Entre les pedres i els peixos', gravat en directe a Macao (Xina).
Quines serien les principals diferències entre els dos espectacles?
Névoa: Són dos repertoris molt diferents. Dintre del món del fado hi ha dues grans categories: d'una banda el fado tradicional que consta d'unes cent cinquanta melodies que es poden cantar amb qualsevol lletra que hi encaixi per mètrica i rima, i, d'altra banda, a partir dels anys '50 apareix el 'fado-canção', que són cançons tocades amb instrumentació de fado i cantades a la manera de fado però que són composicions noves.
'Estranya forma de vida' és una selecció de fados-cançó que cantava Amália Rodrigues però amb sonoritat de jazz, en canvi 'Entre les pedres i els peixos' són tot melodies de fado tradicional però cantades amb poemes d'autors catalans (Feliu Formosa, Enric Casassas, Josep Maria de Sagarra...) i en català.
Jordi: Per què has volgut aprofitar per fer arribar als teus seguidors de manera conjunta els dos espectacles?
Névoa: Em semblava que ja estava preparada per oferir un disc en directe. Jo sóc una artista de directe... la feina d'estudi és interessant però on realment gaudeixo és als concerts. Quan estic sobre l'escenari sóc realment jo...
Jordi: Aquests enregistraments en directe, vénen després de quatre discos d’estudi, que s’han forjat tan a partir de temes propis com d’adaptacions d’altres autors. Quines són les teves principals influències a les quals has volgut retre homenatge?
Névoa: Hi ha molta gent que admiro i en la qual m'inspiro, però no tots són músics: m'agrada el cinema, la pintura, l'escultura, la dansa, el videoart, la literatura,... la llista seria mooolt llarga...
Jordi: D’entre les teves cançons em crida l’atenció la que porta per títol 'Dijous', en un cas com el de la protagonista de la cançó quines alternatives hi han, a part de menjar molta xocolata?
Névoa: ... 'Dijous' és un poema preciós d'Oriol Molas que és un fado en ell mateix i que transmet molt bé la idea de fatalitat... un gran regal que em va fer el poeta.
Jordi: Com podem estar al dia de les teves novetats i propers concerts?
Névoa: Tinc una adreça de myspace (nevoafado/myspace.com) i un blog (lanevoaijo.blogspot.com).
Jordi: Moltes gràcies per l'entrevista i molta sort!
Névoa: Gràcies a tu.
