Esther Esteve: 'Si-No' és el vostre primer disc, fruit d'haver guanyat el concurs Enganxa't a la Música de l'any passat. Per als que encara no l'hagin escoltat que hi poden trobar?
Roger Benet i Els Oximorònics: Matèricament parlant, hi trobaran una simulació de carta postal que reivindica la importància del procés i el temps de les coses. Pel cantó més impalpable i plasmat en un CD en llenguatge binari, hi trobaran el nostre més que dubtós esdevenir musical, dividit estructuralment en 12 cançons que giren entorn el concepte de l'oxímoron, aquesta figura literària que junta en un sol concepte dos mots oposats, aparentement contradictoris. Per tant, aquestes cançons o 'petits fragments anecdòticament simples i efímerament complementaris a la vitalície humana'-com ens agrada autoanomenar-les-, presenten situacions contradictòries que tan ens inunden en la antitètica contemporameïtat que vivim.
EE: Si haguéssiu d'explicar al públic qui són Roger Benet i Els Oximorònics, què els hi dirieu?
RB: Som cinc persones (que ja és molt) que per sort o per desgràcia ens trobem de tant en tant per practicar i produïr allò que més ens agrada: Música -en format de cantautoria tautològica-.
EE: Als vostres concerts hi feu una mena de barreja còmico-teatral amb música, creieu que falten propostes com la vostra en el panorama musical?
RB: No sabem molt bé si falten o no falten propostes d'aquest tipus, però tampoc pensem que la 'forma' faci al 'contingut', és a dir, el que pretenem amb aquesta 'barreja' és reforçar de la millor manera possible el que diuen les cançons. Si, partint d'una clara base musical, hi ha elements propers al teatre o al mitjà audiovisual, que sense caure en el barroquisme, sorgeixen i ajuden a que s'entengui millor el que diu cada cançó o a endinsar-se més ràpidament en el nostre univers oximorònic a la gent que ens estigui veien i escoltant, doncs molt millor. Sense oblidar-se de que no som actors, som músics.
L'humor i sobretot la ironia (que és també un tipus d'humor contradictori) és la única manera a través de la qual sabem afrontar el dramatisme existencialista que suposa el fet de viure.
EE: De què parlen les vostres lletres?
RB: Parlen per parlar de coses que ja s'han dit abans i molt més ben dites que com les poguem dir 'naltros', és a dir, no tenim res nou a dir que la gent no sàpiga. No perquè estiguem dalt d'un escenari vol dir que en sapiguem més que els que estan abaix.
Però si que, per apaivagar el nostre esperit contradictori, podríem dir que les lletres (canten més que parlen) de possible escenes del dia a dia que en situen com a éssers oposats a 'naltros' mateixos, i això, explicat a través del mitjà musical, que és com ho fem naltros, ens tranquil·litza, i esperem que de manera catàrtica a la gent que ho escolti, també.
El fet de que ho fem d'aquesta manera, potser fa que les lletres no parlin de res nou però si d'una manera nova o si més no personal: la nostra.
EE: Heu gravat el disc als Estudis Radish Records de Tarragona. Com va anar el procés de gravació?
RB: Primer vam pre-produir les cançons al local. Després vam fer un 'stage' intensiu a la Pobla de Cèrvoles, tancats i barrats 4 o 5 dies. Després vam entrar a gravar a Radish Records, a Tarragona. Després sen's va acabar el temps i els diners i vam pre-mesclar el que teníem allí mateix. Després vam gravar les veus en un altre estudi, a Planes del Rei (Mont-Roig), cosa que no va anar gaire bé. Després vam guanyar l'Enganxa't i vam poder seguir gravant coses i repetint veus a Radish Records un altre cop. Després vam mesclar un altre cop al mateix lloc. Vam tornar a gravar els últims detalls i vam mesclar definitivament. Tot això a Radish Records. Finalment vam masteritzar als estudis Impac Lab de Barcelona, hi vam remasteritzar i tornar a remasteritzar (Que no vol dir que masteritzéssim en Re). Tot això en una 'condensació dil·latada' d'intermitències durant un any i mig. Des dels assajos al local (Agost de 2006) fins el màstering final(Febrer-Maig de 2008). En referència a aquesta dada, al disc hi ha una errata, posa des del Desembre 2007 al 2008.
EE: De totes les cançons del disc, quina és la que heu triat per a que sigui el senzill? N'heu fet videoclip?
RB:La Dona Contemporània, on hi canta el Pau Riba. Sí, hem fet videoclip amb la productora Acid Factory, de Reus. Estem en procés de post-producció, properament el podrem veure i sentir pels 'puestus'.
EE: A on és el proper lloc que us podem veure actuar?
RB: Com que som oximorònics, estem fent una promoció del disc sense que aquest estigui a les botigues (tot i que es pot comprar a través dels nostres llocs web, -assenyalats més endavant-), així com vam fer el concert de 'presentació incompareixent' del disc, el 10 de Maig al teatre Metropol, sense que el disc hagués arribat encara de fàbrica. Com a gira de presentació del disc,doncs, tenim previstos fer 0 concerts. Quan haguem acabat amb la presentació del disc sense concerts i la promoció començarem la gira de concerts perquè sí, perquè existim. Som així d''il·lògicament coherents' amb el nostre discurs.
Totes aquestes coses: el concerts que vindran, on comprar el disc per internet o quan els 'discus' estaran exactament a les botigues, o també per veure vídeos de com és 'El Gran Espectacle de Roger Benet i els Oximorònics' en directe' es poden seguir a través del nostre 'Mai és Peix' www.myspace.com/rogerbenet o a la nostra web www.oximoronia.com o al nostre bloc www.oximoroniatautologica.blogspot.com per a totes aquelles 'Impaciències contingudes' (com bé va dir el Jordi Duran de COM Ràdio) que desitjin saber alguna cosa més.
EE:I per acabar, Com veieu l'estat actual de la música en català ?
RB: Normalment el veiem amb els nostres propis ulls, tot i que també l'escoltem amb les nostres 'aurelles'.