Els dies 4 i 5 de novembre es va celebrar la segona edició del Festival Xocolata Express, impulsat per la Coordinadora de Músics de Sabadell i Pere Massagué, periodista de Ràdio Sabadell i que té per objectiu promoure els grups de la ciutat. Els encarregats d’obrir foc el divendres van ser Postit, un grup de powerpop liderat per Nuria Parra, que va presentat el disc “Como un volcán” a l’Estruch Bar. A l’escenari principal, els primers en actuar van ser els graciencs Borraz con Zeta. Van començar amb “El fondo del bolsillo”, “Veneno con menta” i “Miserables mulas”, que formen part del seu primer treball titulat #peregrinoZ i també van incloure en el seu repertori “Insurgentes”, “Vergüenza” i “Príncipe y rana”, temes que formen part del seu segon disc Los niños no tienen bandera, que veurà la llum pròximament. Lletres reivindicatives i amb sentiment que aconsegueixen transmetre aquest duet nòmada format per Anita Soria i Luis Borraz.
Els van seguir els joveníssims Alvians que tancaven la gira del seu disc Brúixoles. “Somni imparable”, “Primavera”, “El que em fa gran” i “L’última nit d’agost” es van intercalar amb temes nous com “Sinusoidal”, “Vaig tard”, “El precipici”, “La Clau” i “1970”. El pop-indie dels barcelonins Hiberia va arribar amb Luz, el seu segon disc. Temes com “Círculo”, “Lo que siento por ti”, “Reina”, “Equinoccio”, “Estados Unidos” i un en català “Tot el que vindrà” van ser alguns dels que van presentar. Pol Cruells i la seva banda van ser els penúltims en actuar. Tot i que va iniciar el seu concert amb Gatwick-IBZ i Gust de Mar, pertanyents a Casa i Vent i a Passeu, passeu, el baixista i compositor va centrar el seu repertori en les cançons del seu últim treball Astronauta de Terrat a cavall entre el folk mediterrani d’autor i la world music. Així doncs, van sonar temes com “Baila la iguana”, “De Moçambic a Brasil”, “Jo canto”, “De mà en mà”, “Mai sols” i “Vi de resina”. No va faltar la mítica “Si ets de Sabadell”, del seu segon treball, i va acabar amb “Summer travel mates.”
Exili a Elba van tancar la primera nit amb cançons dels seus discos Amants Subterranis com “Aparences”, “M’agrada la gent”, “Com una pedra de riu” i “Sang, suor i asfalt” i Un dia etern perdut en la nit com “Elba”, “Somni de Paul” o “Mamba negra”. Van comptar amb la col·laboració del músic Xavi Vidal, que va pujar a l’escenari per interpretar un tema amb ells.
La nit de dissabte la va obrir el grup de rap metalcore Tribal Brothers que amb temes com “No Love No Pain”, “From the stars”, “She” “Everything the flow” i “The Wolves” van escalfar l’ambient de la sala. Els van seguir NiEts NiUts, una banda de rock compromès, que de la veu de Carles Bellmunt “Charlye” va desgranar les cançons del seu treball Somnis. Així, “Si has de marxar”, “La cantarella”, “El vent com plora”, “Evolució”, “Les portes de l’infern” i “No tinguis por” van donar pas a The Band Olers, que van sorprendre al públic amb un enèrgic concert amb cançons del seu primer disc i de la seva maqueta com “Final desafinat”, “L’última funció” o disparar a ferir. Els veterans Trish Trash Trio van fer sonar el reu punk rock. Oest Trip, grup liderat per Oest de Franc, va oferir l'últim concert amb versions de rock psicodèlic que ens va fer tornar als anys 60 durant una bona estona.
El festival va concloure amb un breu discurs de Pere Massagué animant a la gent a donar-lo a conèixer per a tenir una bona acollida de públic que doni el caliu que es mereixen els músics.
