Cesk Freixas comença a endinsar-se en el món de la cançó cap a la tardor de l'any 2003, des de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), com a resposta a diferents inquietuds. La seva experiència com a vocalista del grup, també penedesenc, Pangea, i la seva militància independentista i d'esquerres, marcaran la música i la ideologia de les seves composicions. D'aquesta manera, en surt un projecte político-musical que pretén, a través de la cançó com a punt de partida, enllaçar una sonoritat oblidada i poc reconeguda a nivell social (com la de la cançó d'autor) amb la protesta i, alhora, utilitzar la poesia com a vehicle d'expressió.
Les seves influències passen per personatges mítics de la història de la cançó, com Víctor Jara, Silvio Rodríguez, Ovidi Montllor... però de ben segur que la seva joventut (només vint anys), i el fet que això implica de beure de moltes altres fonts, li ha encomanat aquelles influències que vénen de cantautors més contemporanis i moderns, com poden ser, sobretot, el madrileny Ismael Serrano, el canari Pedro Guerra, el valencià Feliu Ventura, i, de la mateixa manera, els germans Muguruza; Jabier i Fermin, dos personatges que cultiven estils molt diferents (l'un jazz, l'altre rock alternatiu) però que, per igual, se li fan especialment propers. D'altra banda, autores i autors com Javier Álvarez, Ben Harper, Lenine o Ani Di Franco també han marcat unes etapes que han banyat amb el seu feeling les cançons que anava composant.
Sumant tot això, neix el que a ell li agrada denominar Cançó alternativa o Nova cançó de protesta (cançó rebel, de rebel·lia, independentista), com un joc entre aquells termes que van denominar la música de cantautor en èpoques en les que érem aixafats per l'espanyolisme més ranci; la nova cançó i la cançó de protesta. Nova cançó de protesta perquè, sent fidels als màxims representants de la cançó d'autor, cal seguir protestant. Cançó alternativa perquè és conscient que aquest estil s'escapa de la cançó d'autor original, introduint noves sonoritats i utilitzant aquelles influències més actuals i modernes. És per això que, d'alguna manera, cal intentar explicar que al nostre país s'esta obrint una nova escena de la cançó de protesta, que engloba a altres autores i autors dels Països Catalans, entre els que s'hi podrien incloure Àngel Soro o el mateix Feliu Ventura.
Així, partint de les arrels de la cançó d'autor més tradicional i incorporant, tot allò que, des del punt de vista musical, l'anava influenciant, el repertori que ha anat acumulant li permet escollir cançons o temes més tranquils, amb una base musical pròpia de cantautor tradicional, uns altres temes també tranquils però que han estat arreglats per ser tocats amb banda, i temes més ràpids que tenen, gairebé tots, bases rítmiques properes a la rumba, un estil ben català que també, sempre que es pot, cal aprofitar per recuperar i reivindicar. Damunt de tot això, hi cavalca el missatge. Les lletres parlen d'aquells temes que ocupen bona part de l'actualitat col·lectiva. El missatge de moltes de les cançons és clarament catalanista, social, d'esquerres i compromès; tanmateix, també hi ha lloc per la crítica urbana, per la defensa de la cultura catalana, el maltractament cap al sexe femení, la violència de gènere, i, inevitablement, per l'amor i el desamor.
Els Altres Bandais, la banda. Pels directes compta amb diferents tipus de formació: el format petit, que a la seva guitarra i veu l'acompanya, no sempre, la veu d'una altra cantant (Marta Solé); el format mitjà, on hi podem trobar, a part de la seva guitarra i veu, les veus de la cantant (Marta Solé), els teclats (Bel Zaballa) i les percussions i bateria (Monty); i el format gran, que el formen una banda de músics penedesencs que especialment per l'ocasió s'autodenominen Els Altres Bandais. Aquesta està formada, a més de la seva guitarra i veu, per un baixista (Dani Malagarriga), un altre guitarrista (Albert Queraltó), una cantant (Marta Solé), un bateria (Monty), un percussionista (Víctor Solana) i uns teclats (Bel Zaballa).
"Set voltes rebel" (Bullanga Records, 2005) és el títol del primer treball d'aquest jove cantautor, on la claredat de les lletres i la melodia de la música deixen, al seu pas, onze temes que es mouen entre la cançó i la rumba, arribant, fins i tot, al chill-out o trip-hop. Onze temes, tots ells cantats en català, que deixen entreveure el compromís vers les lluites socials i l'afinitat amb el procés d'alliberament dels Països Catalans. "Set voltes rebel" es va enregistrar als estudis de l'Ateneu Popular X de Vilafranca del Penedès, el mes d'octubre i començaments de novembre del 2004, a càrrec de Trashoo (gravació, mescles i masterització), i amb la participació musical de tots Els Altres Bandais, a més de diferents col·laboracions, entre les que cal destacar la presència del cantautor de Xàtiva, Feliu Ventura, a la cançó L'última fada.
Darrere les barricades; després de realitzar més de 70 concerts arreu del territori català durant l'any 2005, l'horitzó se situa en continuar recuperant i reivindicant la cançó d'autor i de protesta, obrint nous fronts i ampliant repertori, amb la intenció d'entrar a gravar un segon treball discogràfic, aprofundint en les arrels de la cançó tradicional i explorant en altres terrenys poc explotats fins avui. La revolta és present als carrers, i aquesta, és tan sols una de les moltes veus que demanen una vertadera justícia i llibertat pel nostre poble.