Entrevista als Uf..!, que fa poc han publicat el seu primer disc

Uf: El primer que cal dir és que el disc és fruit de la col·laboració entre Kibo Produccions musicals (una jove però emprenedora productora a mig camí de Manresa i Bourdeus) i Alinyà Records SL, que és la promotora cultural que hem iniciat els propis Uf..!. Ara bé, la producció del disc, tant executiva, com musical han anat a càrrec de Kibo produccions, mitjançant el Joan López Alterachs i Sylvester J. Slye. Per l'edició del disc també hem comptat amb Kibo i l'assessorament i suport de W-Beat Machine, que és l'empresa que gestiona els estudis Kay i que és propietat de Joan Cayuela (conegut empresari manresà vinculat com a músic a conegudes bandes, com Cranc o Mc Gregors). El que sí podriem dir que és obra d'Alinyà Records és la gestió de la difusió i la promoció del disc, així com la supervisió total, des de la gravació fins a que el disc surt al carrer. És a dir que ens estem autogestionant íntegrament el disc.

Sobre el disc, cal dir que aquest és un moment òbviament especial per el grup, doncs hem pogut reflexar molts esforços i composicions musicals al llarg de 7 anys en aquest "Coses a fer". Tot i així, com diu el títol del disc, aquest és nomès un punt i a part dins la trajectòria del grup, doncs encara tenim motivació i ganes de sobres per continuar fent allò que ens apassiona tant, que és tocar i fer música. A més, amb Alinyà Records hem fet un pas més a nivell de compromís com a grup, cosa que reforça el nostre lligam i diu ben clarament que dins d'Uf..! encara hi ha molts projectes a desenvolupar. La il·lusió posada en el disc demostra que l'experiència ha sigut altament positiva, amb ganes de repetir-la si s'escau. Esperem que sí. A més ens hem envoltat de gent de confiança, que ens aprecia i que ha fet molt agradable i enriquidor tot plegat.



Uf: Com explicàvem, hi havia en el grup la inquietud d'assegurar que la nostra creació artísitca fos patrimoni nostre i que, en la mesura que ens fos possible, volíem gestionar aquesta obra, ja que pensem que ningú millor que nosaltres cuidarà d'aquest patrimoni de les inquietuds i interesos que Uf..! té. A partir d'aquí neix la idea de crear Alinyà Records SL, una petita promotora cultural que preten gestionar l'obra i trajectòria d'Uf..! i posteriorment intentar promocionar altres artistes per descobrir al començament de la seva carrera. Sempre sota criteris de qualitat i de gent que segons els nostres criteris mereixen plataformes i escenaris de difusió, si pot ser com a trampolí vàlid dins la seva trajectòria. Així de moment, diguem que Uf..! és el banc de proves on Alinyà Records va ajustant el seu funcionament i va treballant tots els vessants que calen per a la difusió dels artistes. L'elaboració del disc ha sigut un bon exàmen, per prendre el pols de l'estat de salut de l'empresa i creiem sincerament que Alinyà Records neix amb bona salut, amb pocs recursos però amb la impagable bona sintonia dels seus socis, que ja dura en alguns casos una dècada. No és fàcil trobar un grup com Uf..! que mantingui intacta la bona relació dels seus components després de tants anys. Cal dir però que Alinyà Records també té la voluntat de col·laborar amb altres entitats del sector per tal de donar resposta a diferents necessitats dels artistes o llurs creacions promocionades o gestionades. En aquest moment, com dèiem, volem donar resposta a un sèrie de situacions que Uf..! necessita. Estem començant a treballar el 1r. videoclip del grup i estem ajustant propostes de concerts a preus interessants per les sales, cosa que en alguns casos ho fem en col·laboració amb altres bandes per fer més atractives les propostes.



Uf: Primer de tot explicar que una de les millors coses que al grup li han passat en aquests 7 anys de vida és la molta i molta bona gent que hem anat coneixent i amb les quals hi hem establert relacions d'apreci i amistat més enllà del simple fet musical. Actuant per diferents escenaris i concursos del país hem coincidit amb una sèrie de grups. Aquestes relacions i bones vivències volíem que d'alguna manera hi fossin representades dins del disc, per això vam demanar a gent com el Rubèn Masnou de CATAU, l'Eduard Boada de FRENÈTIC o el David Delgado i l'Albert LLoberas dels NO BADIS, amb els quals hem coincidit més de dues vegades en diferents actuacions significatives, si volien posar la veu al tema Sense Mirar Enrera. Creiem que l'elecció va ser un encert, doncs considerem que el resultat (tal i com ha quedat el tema amb les seves col·laboracions) és molt bo i han configurat un tema molt "canyero i enganxós" de Rock'n'roll pur. L'han enriquit molt i l'hi han donat un segell molt personal. Amb les dues cantants el que buscavem era poder posar a duet per primer cop la veu de l'Eddy amb veus femenines, ja que crèiem que la mescla seria positiva pel disc. Pensàvem que ampliàvem els colors, timbres, sons i modulacions de l'apartat de veu i ampliàvem la gamma de registres. L'Eddy Mata era el principal valedor d'aquesta aposta i, juntament amb el Cesc Fernàndez, de seguida van pensar amb l'Àfrica dels Convidats, doncs és una d'aquelles veus que "enamoren" i el fet de poder cantar amb una de les millors veus del país, considerem, era molt engrescador i atractiu. El resultat és un tema que als membres del grup ens agrada moltíssim. Un fet similar va passar amb la Karolien Greenacre de l'Esclat Gospel Singer de Manresa. El Nasi Llovet coneixia la qualitat vocal de la Karolien, una de les veus solistes del Gospel Singer. Al tema hora punta volíem donar-li un gir per endurir les guitarres, però per fer el contrapès amb una veu "negra", fosca, però que ho endolcís per contrast a la potent veu de l'Eddy. La Karolien va saber fer-se seva la cançó de seguida i va aconseguir deixar emprempta a la cançó. Finalment explicar que les aportacions de l'harmònica del Miquel Coll (conegut músic de Manresa) i la flauta travessera de la Núria Colomer (Professora de Música en una escola de Sant Pol de Mar) es deuen a peticions del grup a cançons on ja anteriorment havíem pensat que aquests instruments podien encaixar-hi pefectament enriquint la proposta i acabant de perfilar la melodia.

De part dels Uf..! aprofitar aquestes línies per agrair-los novament la seva desinteressada col·laboració en el nostre primer compacte.



Uf: Bé, el disc primerament va sortir a botigues de Manresa i Terrassa. Això va ser a partir del 9 de desembre. Després, segons la distribuïdora que s'encarrega del tema, el disc havia d'arribar a Barcelona i les principals ciutats del país, així com algunes àrees comercials. Però estem tenint dificultats perquè la distribuïdora faci bé la seva feina i per tant segurament Alinyà Records SL es farà càrrec també de la distribuició, com ja ha fet a diferents establiments del Bages i Vallès Occidental. Esperem que amb aquest canvi en la distribució poguem arribar a capitals de comarca i les principals botigues de Barcelona.



Uf: Malauradament, per un grup amateur de les nostres característiques, el fet de presentar un disc no inclou per falta de mitjans i de repercussió quasi nul·la que el grup té en el panorama musical català, això que s'anomena "gira". El nostre dia a dia és treballar per poder trobar actuacions de cara a l'estiu, que és quan més oportunitats hi ha, sense que això vulgui dir que no fem actuacions la resta de l'any, ja que en aquests darrers anys hem anat actuant durant l'hivern, per sort. S'ha de tocar de peus a terra i ser realistes, saber què representem i intentar millorar dia a dia com a grup per a poder ensenyar que tenim una qualitat que es pot vendre. El membres del grup estem tots, o quasi tots, a la trentena i això fa que siguem molt conscients de per quin moment passem i de com està l'entorn. Ara mateix tenim 4 actuacions per confirmar i una pràcticament confirmada pel 28 de maig a Manresa. Però amb aquests temes millor no avançar esdeveniments. El fet de crear Alinyà Records també respon a voler tenir més infrastructura logística i funcional per poder promocionar i vendre la proposta musical del grup a més llocs i en millors condicions. Però també és cert que encara no hem fet quasi promoció del disc a nivell de sales, ja que si bé s'ha fet ressò als mass media de "Coses a fer", el mateix dossier i book que hem enviat als mitjans, ho farem a les sales i altres promotors en breu. El que si que mirarem és de fer-los arribar és alguna gravació del directe dels Uf..!, doncs el disc té un so i una melodia suavitzades per el gust del públic francés, per el qual hi va una part de la nostra tirada de compactes. En canvi el nostre directe és molt més a "la catalana". Amb una posada en escena més contundent i guitarrera, al temps que festiva. Sabem que cal treballar dia a dia per trobar actuacions, però el grup està molt animat i engrescat.



Uf: Manresa és un cas ben peculiar i prolífic de bandes en quantitat i qualitat. I podriem dir que també ho és en un sentit ben ampli de la paraula musical. Hi ha reconeguts musics manresans des d'intèrprets de clàssic, fins a intèrprets d'estils variats i diversos i de més moderns com el pop, el rock, etc... i suposem que aquest sorgiment i reconeixement de grups de la ciutat de cara a la resta del país fa que més joves s'animin a començar una activitat o estudis musicals des de molts àmbits. La llista és òbvia i àmplia: des dels Fusión (els anys 70), passant per Manel Camp, Santi Arisa i molts d'altres, Rayon Vert, Mc Gregors, Cranc; fins als grups més coneguts en l'actualitat com Gossos, Convidats, Dept, Remendaos, els Croma (Ex- Egodrama) Sapo (de Manresa i Artés), part dels Strombers també són manresans, etc. Tota aquesta gent tenen una qualitat innegable i una trajectòria feta a base de molt treball i talent avalada per un reconeixement en el panorama musical de Catalunya. Però, també cal reconèixer que la pedrera actual de grups de la ciutat està plena de "joies" de molta qualitat que només necessiten de suport per poder tenir el ressò que es mereixen. CO2 (hardcore), Manteka (Flamenc Fussió), Esclat Gospel Singer, Sherpa (indie pop), Bogiee Dreams (Rock progressiu i psicodèlic)... i molts d'altres de diferents estils i tendències, fins a completar una llista molt i molt rica. Els Uf..! podríem dir que són un cas de peculiar longevitat i trajectòria d'aquesta pedrera de grups que comentava. Ben considerats, creiem, a la capital del Bages, però sense tenir ni molt menys (ja ens agradaria) el reconeixament a Catalunya que tenen els artistes i grups manresans que tots coneixem i que primer hem citat. És innegable doncs que la salut musical pel que fa a artistes a Manresa és molt bona i que fins i tot ha vist eixir i consolidar-se amb força èxit una productora com "Propaganda pel Fet", que fa una feina encomiable i que amb molt esforç és una de les productores de referència a Catalunya actualment. Potser la gran assignatura pendent de la ciutat, després de la remodelació del conservatori de música, és l'adecuació o construcció de la tant reivindicada sala d'actuacions per a la ciutat. Per aconseguir aquesta fita s'ha muntat una plataforma ciutadana on hi som adherits molts dels grups i entitats que hem esmentat en aquesta pregunta.



Uf: Pel que fa a bandes i artistes, segurament mai hi havia hagut la varietat i la qualitat de bandes que hi ha ara. La música feta en català abarca tots els estils i tendències. Creiem que ja seria hora de canviar l'etiqueta de que tot allò que és fet en català, s'encasella com a Rock en Català, ja que no respòn a la realitat de moltes de les propostes musicals actuals, encaixonant-les en un etiqueta que no els correspon i que avui erosiona més que no pas recolza. També creiem que està afectant negativament a les bandes de pop i rock del país, que automàticament se les compara amb l'allargada ombra d'un rock en català que si bé va repondre perfectament a les necessitats del país en un moment determinat, no es transportable a la realitat actual. Avui hi ha bandes de tot tipus que fan molt bona música cantada en català i també hi ha bandes d'una trajectòria impressionant i d'una qualitat musical com discogràfica excel·lents que són capaces de moure xifres boníssimes per el nostre mercat, com per estar a la llista de la AFYVE quan treuen disc. Per tot això hem de desterrar "l'etiqueta de rock en Català" i veure que el pais ha madurat moltissim a nivell musical, com per encasellar-lo en "Rock". El que cal veure ara és que el mercat i la nostre indústria necessiten del suport institucional en major mesura, així com donar espais i llocs on els grups puguin demostrar les seves virtuts amb un mínim recolzament, encara que no siguin reconeguts encara. També caldrà veure com ens adaptem tots al canvi evident que s'està produïnt en el sector de la música amb l'entrada de les noves tecnologies i el difícil control de la pirateria. Caldrà que totes les parts implicades en el "quefer" musical dialoguin per a trobar sortides al moment de cert estancament real en què es troba tot plegat. I com hem dit és una llàstima perquè mai hi havia hagut tanta qualitat i quantitat de grups fent música en català. Això sense oblidar també les molt bones bandes que hi ha a Catalunya que canten en altres idiomes i que ara no cal que descobrim (Pastora, Sidonie, 12twelve, 08001...... i una llista interminable).



Uf: La veritat és que estem molt contents de com va anar aquest concert de presentació. Tot i que malauradament al final no vàrem poder comptar amb la presència de l'Àfrica Perez i de la Karolien Greenacre, la resta de col·laboradors van ser-hi presents. La Núria va estar perfecte en el "1998" i els cantants de CATAU, FRENÈTIC i NO BADIS van aconseguir que el "Sense Mirar Enrera", fos un dels moments àlgids de la nit, convertint el Sielu en una autèntica festa, que es va repetir per petició del públic en el bis que férem al final. També estem contents per l'assitència de públic, que quasi va omplir la sala i pel "feeling" que es va establir en tot moment amb aquest públic, part del qual ens ha seguit al llarg de tants anys. Veure un munt de gent cantant cançons com "Sempre", "Radio pastura" o "Xops d'esperança" és quelcom molt gratificant per a nosaltres. Durant una hora i quart vàrem presentar els 9 temes del disc i també repassàrem algun altre tema que finalment no hem inclòs a "Coses a fer", però que tenen molta càrrega simbòlica per als Uf..!, com "Radio Pastura" o "Dies perduts". El final de festa el vàrem fer amb pastes i brindant amb tothom amb cava. En definitiva va ser un concert on varem disfrutar de valent amb tot plegat i on vàrem estrenar també semarretes oficials del grup; cosa que no havíem fet mai (en vàrem posar a la venda i ens queden demandes per cobrir). Per tot això volem donar el nostre sincer agraïment, a més dels músics que hi han col*laborat (amb els quals hem iniciat altres tipus de col*laboracions) i que ja hem citat en una pregunta anterior, a Joan López Alterachs i Sylvester J. Slye (Kibo produccions musicals) que hagin fet possible el nostre primer compacte, al Nyanyo dels estudis Kay de Manresa per ser més que un tècnic, a la Lídia de IRISDESIGN pel magnífic disseny de la portada i per crear el nou "look" dels Uf..!, a la Maria Elcacho per les il.lustracions dels membres del grup perfectes, a la Sussanna Ruiz per la creació de les primeres semarretes de Uf..! i a l'Enric del Mustang per ser un suport constant i per fer de comercial desinteressat de tot el que mou Uf..!. Òbviament hi ha molta gent que ens deixem, però els citats als agraïments del disc i al públic que ens ha seguit fins ara, també moltes gràcies!