-Entrevista a Jordi Planagumà, cantant de Van de Kul, realitzada a la Fira del Disc de Girona , 03-03-2002
Participen: Jordi Garcia i Esther Esteve de Rockcatalà.com, David Fernàndez de Punt 6 Camp i col·laborador de Rockcatalà.com
DF: Avui heu presentat el disc i aquest és el primer bolo que feu de presentació d'aquest tercer treball i fa pocs dies que el disc ha sortit a la venda. Com heu vist la reacció del públic?
JP: El que hem vist és que la gent encara no se sap les cançons i a part que encara hi ha molta gent que no ha trobat el disc perquè a Barcelona jo sé que no n'hi ha. Jo vaig parlar amb els de la discogràfica el segon dia perquè em va trucar gent dient-me que a Barcelona no hi havia discos i els hi vaig dir "tranquils que la distribuidora tampoc és el Rayo". Nosaltres ja sabíem que seria així perquè l'altre vegada a la fira del disc va ser el primer dia que es va posar a la venda, o sigui que la gent no té ni idea del que farem. Per la ràdio han punxat alguna cançó però la gent encara no se sap les cançons.
DF: El nom del disc reflexa el parèntesi que heu trigat a publicar aquest tercer treball després del segon?
JG: O potser per com heu gravat el disc?
JP: Són les dues coses. Sense Pressa per això dels tres anys (des del segon disc) i també perquè vam pensar "ja que hem trigat tant no ve de mig any més, ens hi posem amb calma, amb tota la tranquil·litat del món sense marcar-nos una data límit". Ja hem gravat massa vegades en pocs dies i creiem que hem pogut fer moltes més coses que no pas si l'haguéssim gravat en tres setmanes.
DF: Us heu relaxat més no?
JP: Sí, ells ho van veure (JG i EE) que estàvem allà " de campo i playa", teníem una mica de fred. Els dies de la nevada es va desbordar, quan vam començar a gravar estàvem molt bé, era principis de novembre, amb les estufes fèiem prou, però amb la nevada se'ns va desmuntar. Tota la tranquil·litat del món i anar fent.
DF: Quins són els principals canvis que trobem en aquest tercer disc respecte els anteriors?
JP: És una evolució, hi ha programacions, sintetitzadors, bases, coses d'aquestes que fins ara no havíem fet mai, anavem més al que era directe i ara, com que teniem temps, hem pogut experimentar amb totes aquestes coses, ja que això vol temps. Sobretot hem explotat la part electrònica i aquest és el canvi principal.
JG: Això també ho feu en els directes? Avui hem sentit unes bases que heu posat.
JP: Avui era la prova de foc perquè justament abans d'ahir vam fer la primera prova a l'assaig. Això és una cosa que s'ha d'anar molt en compte, no volem abusar-ne ni tampoc dir que no ho farem. Les cançons del disc són d'una manera i en directe són d'una altra. Hi ha determinades cançons, quatre o cinc, que per al directe es poden fer coses així, com loops... Però tampoc no ho volem posar en totes les cançons, perquè quan toques amb coses pregravades perds una mica la improvisació. Estàs molt limitat. La idea és fer-ho en quatre o cinc temes de vint.
EE: Quines col·laboracions heu tingut en el disc?
JP: En Cris (Juanico), com sempre, que ja és de la família. En Peck dels Sopa que també va venir un dia a fer un solo. Tenim l'Albert Cortada dels Petit Fours als teclats. Un discjockey que ens ha fet uns "scratch" a la cançó Malson, que és la cosa més estrafolària que vam trobar. Un discjockey no se'ns havia acudit mai però entrava bé en el tema. Altres vegades anàvem molt a posar percussions i aquesta vegada les percussions que hi ha són electròniques. No hi ha percussió tipus mediterrània. Hem anat més al rollo aquest electrònic.
