Entrevista a La Caixa Fosca, realitzada a la Sala La Vaqueria de Tarragona, 14-03-2003.
Participen: Jordi Garcia i Esther Esteve de Rockcatalà.com i David Fernàndez i Josep Cartanyà de Punt 6 Camp.
Josep Cartanyà: Avui hem pogut conèixer La Caixa Fosca aquí a Tarragona i ens heu ofert un repertori no només basat en el primer disc, sinó també alguna cançó de la maqueta i alguna pinzellada del segon. Bàsicament quina creieu que és l'evolució que hi ha hagut durant tot aquest temps amb la vostra pròpia música i cap on apunta?
Rubén Pastor: Bé, ara estem en un moment d'evolució bastant evident perquè potser ja hem deixat enrere les influències típiques del "rock català" i potser ara estem divagant cap a un estil potser més propi, potser ens apropem a grups com Radiohead, amb unes composicions i estructures més atípiques. També estem començant a incorporar matisos més electrònics, bases pregravades... detalls d'aquests que potser són més innovadors i contemporanis.
David Fernàndez: Perquè vosaltres on us sentiu més còmodes, amb un estil més proper al pop-rock o a aquestes bandes que comentaves com Radiohead?
RP: Ens sentim còmodes amb el que ens surt de forma natural. Tampoc volem deixar de banda el pop potser més intimista de cançons com "Barcelona", que té una sonoritat molt personal, molt fresca. El que passa és que ara tenim moltes ideeal cap i estem començant a desenvolupar esbossos. D'aquí a què surti el segon disc ja veurem quin és el resultat, però l'objectiu és mantenir una línia de fer una mica de tot. Entre el pop i el rock divagar una mica i oferir cançons diferents les unes amb les altres.
JC: Això sí, cuidant molt la base de guitarres en qualsevol dels temes que toqueu.
RP: Tenim un guitarra que s'ho curra bastant. Potser el protagonisme de la guitarra és important i s'ha perdut bastant en les bandes. També s'ha perdut bastant el "solo", ja que fa set o vuit anys era més típic fer un "solo" en una cançó. Nosaltres no fem solos a cada cançó, però potser sí que ens agrada buscar a cada cançó quan li toca un solo, perquè a vegades hi ha temes que no el toca i llavors no els posem, però en línies generals ens preocupem per tot i tot al seu lloc.
DF: Què en penses del fet aquest que s'us compari amb altres formacions ja reconegudes al panorama català com per exemple els Sopa de Cabra. Suposo que és una cosa que t'han dit sovint. Per què creus que és degut això, creus que realment hi ha alguna cosa d'aquest grup a les influències de La Caixa Fosca?
RP: Ha sigut una influència més per a nosaltres. Potser ara mateix no és una influència clara perquè el grup evoluciona. Sopa de Cabra ha sigut una influència per qualsevol grup que li agrada el rock i com que en aquest primer disc arrosseguem temes de fa bastants anys, vulguis o no hi ha algun tema que té reminiscències "soperes".
JG: Per exemple el "Quan el boig tingui mestre", en aquesta cançó sembla força evident.
RP: Per exemple. Sí.
JC: Ara sou més foscos?
RP: Bé, potser sí. Ara sóm més fidels a La Caixa Fosca.
EE: Us molesta que us comparin?
RP: De fet ja hi estem acostumats, a part també tinc un registre de veu similar al del Gerard Quintana i contra això no hi puc lluitar. T'asseguro que el meu objectiu no és cantar igual que ell. M'agrada molt com canta, l'admiro perquè a mi Sopa de Cabra sempre m'ha agradat molt. Però no ens preocupa i, a part, passem del que ens diguin. No hem amagat mai que és una influència més, però també tenim molt clar que l grup va evolucionant i que el temps ens posarà al lloc. Potser ara diuen que sóm "soperos" i potser d'aquí un any i mig diran que no sóm "soperos". Cap problema.
EE: Tot ho dirà el segon disc, suposo?
RP: Segur. El segon disc serà molt diferent. Ja heu setit avui temes més nous.
Carles Badal: El segon disc dirà moltes coses.
DF: Imagino que arriscarà més estilísticament, com aquests temes que escoltàvem. Aquesta línia també la portàveu a la maqueta, o no?
RP: La maqueta potser és més popera, a part hi havia un guitarra que ara no hi és. L'entrada de l'Edu a la guitara s'ha notat bastant en aquest sentit, perquè ell té moltes influències de grups americans i també ha sigut un petit argument per assemblar-se més a Sopa. Grups com Pearl Jam també ens agraden molt i, vulguis o no, caus en el parany.
DF: Hem parlat d'això dels Sopa de Cabra, però altres músics també força reconeguts us van acompanyar fa poc a Apolo, parlem de com va anar aquest concert del primer aniversari de La Caixa Fosca?
RP: Bé, més que primer aniversari... Es va vendre així però no va sortir de la nostra boca. El primer aniversari en el sentit que potser ara fa un any que vam signar contracte amb DiscMedi i la sortida del disc (ara ja fa vuit mesos). El concert de l'Apolo va anar "de puta mare", perquè hi devien haver unes quatre-centes o cinc-centes persones i veies la gent cantant. Potser el fet que vinguessin els Lax'n'Busto i companyia va afavorir el fet que vingués més gent que potser no ens coneixia i d'alguna manera ens va descobrir. Vam veure que la gent que ens és fidel allà a Barcelona, no va faltar ningú.
DF: A més vau convidar gent estratègica d'aquests dos gèneres: per un costat clàssics com gent d'Els Pets o Lax'n'Busto, però per l'altre gent de noves formacions com per exemple els Glissando* o Abús. Això va ser premeditat, en els dos estils que es mou la banda?
RP: Una mica sí perquè d'alguna manera els Lax'n'Busto jo personalment sóc amic d'ells des de fa bastants anys i per amistat els vam proposar de venir a tocar i van acceptar de seguida. El Joan Reig va ser la discogràfica que ens va passar el contacte, el vam trucar i també ens va dir que sí molt ràpidament. Abús i Glissando*... a mi Glissando* m'agrada molt, tinc bastanta devoció amb la Laia també i Abús és company de discogràfica, el coneixíem i cap problema. També el fet que tant Abús, com Glissando* i nosaltres fóssim de Barcelona va empènyer aquesta col·laboració. Potser ara Barcelona està traient bandes en català i això no s'havia fet mai i una mica reivindicar que a Barcelona també es fa música i bona.
EE: Sí, perquè sembla que la música en català a Barcelona mai ha sortit res, sempre han sortit grups de les comarques gironines, també d'aquí de les tarragonines, però el que és Barcelona, com ara que estan sortint Glissando* o grups com vosaltres, abans no havia sobresortit cap grup.
RP: Ha costat perquè sempre he pensat que els grups de comarques tenen més facilitat a l'hora de donar-se a conèixer i Barcelona amb la diversitat cultural que hi ha, muntes un bolo i et ve a veure el teu veí i el teu amic. En canvi a comarques potser toques a pobles diferents i com que la gent no té res més a fer que anar a veure el concert, prendre unes cerveses... D'alguna manera això et dóna a conèixer més entre la gent i et dóna més facilitats per arribar a discogràfiques i en canvi a Barcelona potser és més complicat. Nosaltres ens ho hem currat molt, la maqueta la vam moure "a sac" i la vam enviar a una cinquantena de ràdios.
EE: Vau estar a concursos també?
RP: Vam estar al primer Sona 9, vam quedar semifinalistes, però no ens vam arrugar, vam continuar endavant, vam començar a moure la maqueta i DiscMedi ens va trucar i van apostar per nosaltres.
DF: Què en penses de concursos d'aquestes característiques?
RP: Estic a favor perquè la gent s'ha de donar a conèixer. Potser hi ha una mica de sobredosi, tant de concursos com de bandes perquè ara estem en un moment en què treure un disc és molt senzill, te'l pagues tu i te l'edita la discogràfica. Abans això no passava. Ara potser hi ha molta oferta.
CB: I moltes possibilitats. És molt fàcil gravar un disc que soni bé amb els teus mitjans, pagant mínimament. Després només necessites algú que te'l vulgui editar i distribuir.
JG: La distribució potser és el punt més complicat?
CB: Sí, però si trobes la discogràfica, si trobes algú que tingui mitjans per fer-ho. Avui en dia hi ha molta gent que té mitjans per fer una bona distribució.
RP: Nosaltres ens hem donat compte que potser fitxar per una discogràfica i treure un disc és el somni de qualsevol grup, però de seguida et dones compte que això no és res. Potser tens un disc a l'Fnac, però si no tens un mànager que et fa bona promoció no ets ningú i ens donem compte que això acaba de començar i t'ho has de currar i no parar.
JC: De fet els amics de La Caixa Fosca són molt actius no?
RP: Sí, la veritat és que s'ho curren molt. Estem molt contents de la gent. Són els primers fans i veus que la gent reconeix la teva feina.
CB: En el fons són la meitat de La Caixa Fosca. La meitat de La Caixa Fosca és la gent que compra els discos i que ve als concerts a veure'ns. L'altra meitat sóm nosaltres.
JC: El contracte que dèieu amb DiscMedi, inclou aquest segon disc?
RP: En principi ens lliga per un, però segons les circumstàncies pot ser que renovem per dos discos més. En principi no hi ha d'haver cap problema. Estan força contents amb nosaltres i amb això de l'Apolo s'han donat compte que la gent ens segueix i si no ens volen fer el segon disc, ens el farem nosaltres, cap problema.
JC: Teniu material ja per aquest segon disc?
RP: Sí, tenim tres temes nous i vuit o deu esbossos de cançons. Tenim molt temps per davant i ara ve l'estiu, bolos... i després ja en parlarem.
