- Entrevista a David Rosell, cantant dels Dept, realitzada a la gravació del videoclip "Avui el teu àngel no vindrà", 13-03-2002
Participen: Jordi Garcia i Esther Esteve de Rockcatalà.com
JG: Com és que heu triat la cançó "Avui el teu àngel no vindrà", pel videoclip?
DR: Una mica perquè hem vist la resposta de la gent als concerts, perquè la gent la cantava i semblava que agradava molt i la discogràfica també hi va tenir molt a veure i va ser una cançó per la que van apostar i s'ha decidit fer aquesta.
JG: O sigui la tindreu ara durant un temps com a senzill i la intentareu difondre pels mitjans.
DR: De fet les cançons del senzill les tria la discogràfica. Així com el primer va ser "Mirada Profunda", el segon senzill ja estava previst que fos avui el teu àngel...
JG: Explica'ns una mica com anat la gravació, on heu gravat, quines imatges heu gravat?
DR: La gravació ha anat una mica en conseqüència amb tot el que hem anat fent amb Dept, intentar canviar una mica tot el sistema, l'engranatge que s'utilitzava habitualment. Tal com vam gravar el disc d'una manera diferent a l'habitual, com vam fer el disseny amb una persona diferent a l'habitual... Hem agafat una productora que no està acostumada a fer videoclips de grups d'aquí Catalunya i la productora Santa Àgata, que és qui ens ho ha fet, va mostrar molt d'interès i sobretot moltes idees diferents i una idea d'imatge i de videoclip que s'allunyés del que potser és més habitual i això ens agrada, buscar coses noves que ens portin a llocs diferents.
Hi ha hagut dues fases: la gravació a Marsella, una ciutat que s'ha triat per no rodar-ho a Barcelona, perquè és molt típic i la gent ho veu i pot dir "mira si aquest és el carrer de la iaia". Hem volgut situar l'acció en una ciutat on la gent no li sonés, la veies i no sàpigues de que és tracta. A part, quan travesses la frontera la gent canvia, els caràcters de la gent són diferents la manera de ser de les persones, els edificis... Ens atreia l'idea que estèticament fos diferent.
EE: La gent tampoc no us coneix i potser estàs més tranquil.
DR: Estàs molt més tranquil. La ciutat, a part, és molt portuària, hi ha molt de moviment, molta mercaderia... I això és el que buscàvem.
EE: Quina zona de Marsella és per on heu gravat?
DR: Sobretot la zona portuària i els barris més antics, la zona vella, bruta...
EE: Llavors aquí a Barcelona què és el que heu gravat?
DR: Aquí a Barcelona al local de la productora Santa Àgata hem fet les preses de nosaltres tocant, amb els instruments, identificant-nos com a cantant, teclista, bateria, baixista i fer el play-back de la cançó, i també per aprofitar i fer quatre imatges més perquè ell desprès de revisar tot el material de Marsella va veure que li faltaven. I també per deixar molt de pas al final del videoclip a la improvisació.
EE: Teníeu alguna idea de com volíeu que fos el videoclip?
DR: No teníem una idea, sabíem més o menys el que volíem però ens vam deixar influir per ell (Jordi Oliver, realitzador) totalment i li hem donat total confiança. Vam arribar a la productora i vam dir: volem un videoclip diferent. Amb una imatge tractada diferent, que no sigui la de la típica telesèrie catalana, sinó amb la càmera digital, moviment d'imatge...
JG: Fins i tot la gent que hi ha participat no són models professionals.
DR: Són gent normal del carrer. La gent que surt al videoclip a Marsella són gent que hem parat al carrer un moment i l'hi hem dit "perdona estem fent un videoclip, et fa res fer tal cosa".
EE: Avui llavors ja heu tancat el videoclip?
DR: Sí, avui s'ha acabat el que és gravació i ara durant tota la setmana que ve es farà el muntatge.
EE: I quan sortirà?
DR: Està previst que surti algun dia abans de Sant Jordi.
EE: El que passa és que no hi ha gaires llocs per promocionar el videoclip.
DR: Sí, això és el més emprenyador d'aquí, però bé, l'idea és que es mogui. La discogràfica s'ha compromès molt a moure el videoclip i esperem que tot canviï i els mitjans de comunicació és bolquin més i passin més coses.
JG: Les televisions locals en posen, el problema està en les més generals.
DR: Sí, bé, aquí es veurà. La qüestió es anar "matxacant". Potser la solució està en fer coses diferents que atraguin més. Que no ens puguin catalogar tots dintre del mateix sac, perquè cada grup té vida pròpia i això es el que s'ha de demostrar.
- Després de preguntar sobre el videoclip li vam fer unes preguntes sobre el grup en general .
JG: Tema concerts, com ho porteu ara? Sabem que teniu un bolo el proper dijous a Reus, que serà com la presentació dels Dept a les comarques del sud.
DR: Sí, tenim moltes ganes i és bo que et truquin per dir-te d'anar a tocar a Reus, i per nosaltres encantats. Perquè com tu has dit ens falta tocar per la zona del sud i tocar per Girona, però bé tot això està en procés. Ara el que estem fent és tancar actuacions. Aquesta setmana toquem a Reus, l'altra setmana a Igualada, la següent a Vic, l'altra a Manresa, toquem al Senglar Rock, a l'Almadrava Rock d'Alacant, a Arbúcies... També estem intentant girar el disc per tot arreu i està en procés de tancar-se la mini-gira que volem fer per Irlanda, el que passa que és molt difícil de tancar perquè he de buscar una setmana que no tingui bolo ni amb els Brams ni amb Mesclat i que la gent que ens lloguen a Irlanda també els vagi bé aquella sèrie de dies. És complicat de lligar per qüestió d'espai i de temps, però sembla que hem trobat la setmana indicada i ara ja s'està intentant trobar. A veure si a tots els locals els hi va bé, n'hi ha un parell que ja estan confirmats i uns altres que s'estan confirmant, però de moment sembla que va per bon camí i a nosaltres ens fa molta il·lusió presentar el disc a fora. La idea és sortir i demostrar que cantant en català es pot anar a tocar on vulguis, si venen gent a cantar en anglès aquí o en castellà o francès perquè no podem anar nosaltres a cantar en català allà?
JG: Evidentment és una de les coses que nosaltres sempre estem reivindicant, i ens agrada que un grup pugui sortir a fora. Potser això pot obrir les portes a altres grups, no?
DR: És la nostra intenció, sabem que és complicat, que poc hi guanyarem però la nostra intenció és fer-ho. A Marsella també vam tancar un parell de bolos quan hi vam ser i la idea és obrir-nos camí tocant fora, sense haver de canviar d'idioma, és el més ideal.
JG: Almenys la globalització aquesta que hi ha ens hauria de servir perquè qualsevol grup que canta en qualsevol idioma pugui anar a tocar a tot arreu.
DR: Exacte, per nosaltres és un dels objectius que ens vam plantejar de bones a primeres amb Dept . Tots en teníem ganes d'anar a tocar fora, vam dir busquem-nos la vida, però hem d'aconseguir treure això a fora i bé, amb això estem.
EE: Què creus que aporteu de nou a la música del nostre país amb aquest disc?
DR: A veure fem pop-rock, el pop-rock es va inventar fa molts anys, no ens hem inventat res. Senzillament intentem fer les coses a la nostra manera, sense que ningú ens digui com ho hem de fer i enfocar-ho d'una manera diferent del que s'ha fet fins ara aquí. El que ha passat aquí és que hi ha hagut una producció sempre molt igual, des del management, el disseny... Tot ha sigut en moltes ocasions molt igual i el que volíem nosaltres era trencar una mica això, que la gent que pel que sigui no li agradi el "rock català" que s'ha catalogat, demostrar-li que no existeix un "rock català", sinó que existeix música que és canta en català i que cada grup és diferent i que nosaltres cantem en català i que els Sapo també canten en català i no ens assemblem en res i això és el que fa interessant un país, que hi hagi tants grups i la gent pugui escollir per la varietat musical.
JG: Fins i tot tu mateix ets un exemple d'això que acabes de dir, estàs en tres grups totalment diferents.
DR: Exacte, i cadascú que li agradi el grup que vulgui, però no s'ha de tenir el prejudici amb cap grup pel sol fet de dir: no, és que canten en català, deu ser "cutre". Doncs no, s'ha d'escoltar i si desprès d'escoltar-ho no t'agrada ja és una altre cosa. S'ha d'escoltar sense prejudicis.
EE: Sembla ser que els grups que han sortit ara aposten per sons diferents dels que s'havien fet fins ara, com Sapo, Aquitamxé...
DR: Sí, crec que això és molt bo. Durant tots aquests anys hi han hagut grups treballant, que han treballat molt, el que passa que és molt complicat sortir d'un país petit com aquest on depens absolutament de les vendes dels teus discos. Si aconsegueixes vendre una mica pots tirar endavant, si no vens no pots fer res, t'ho traven. És complicat. Però nosaltres intentem posar tot de la nostra part i tenim ganes que a la gent li agradi, comprin el disc i que gaudeixin escoltant-lo i venint als concerts, és el nostre objectiu.
EE: Teniu bona resposta del públic als concerts?
DR: La veritat és que estem molt contents i sorpresos. Hi ha hagut concerts que han funcionat molt bé, que fins i tot nosaltres mateixos ens hem quedat "ala, osti que guapo" i clar això et dóna un rotllo increïble.
EE: Fins i tot s'ha creat un club de fans, no?
DR: S'ha creat un club de fans, i una sèrie de gent que actualment ens segueix pràcticament a tots els concerts i que els hi agraïm molt la seva confiança i esperem que cada dia aquesta petita família sigui més nombrosa.
EE: De cara al concert de Reus, com creieu que us acceptarà la gent del sud?
DR: Això sempre és una incògnita, un concert depèn de moltes coses, del grup, de la sala, però sobretot que hi hagi una bona promoció darrera. A vegades la gent no s'assabenta d'un concert pel fet que no hi ha promoció. Jo tinc esperances que anirà molt bé i sempre crec que les coses aniran bé. No espero res i ja es veurà. M'agrada veure les coses com flueixen. Vull anar allà i farem el nostre concert tant si hi ha deu persones com deu mil.
