Jordi (J) - Coincidim amb en David Serra i en Joan Barbé de Projecte Mut que estan presentant el seu disc 'Col·lecció de Satèl·lits', com ja us vam anunciar en la nostra crònica del concert de presentació a Sala Bikini de Barcelona:
http://www.decibel.cat/croniques/croniques.php?accio=cronica&id=1175
El primer que aprofitem per a preguntar-los és com va formar-se el grup? Quina herència ha rebut Projecte Mut del grup 'Statuas d Sal' on ambdós coincidíeu?
Projecte Mut (PM) - Projecte Mut es va formar al 2005. Ja ens coneixíem perquè els dos formàvem part del grup de rock cantat en castellà Statuas d Sal, i teníem ganes de provar altres sons, estils, instruments... Una manera diferent de fer música. Evidentment, amb els 23 anys de trajectòria amb Statuas d Sal enregistrant discos i fent concerts, vam poder adquirir una experiència i unes tables que ens han aportat molt a la nostra carrera.
J - Quines són les influències musicals de Projecte Mut? Quin paper doneu en la vostra música als instruments populars eivissencs?
PM - Les nostres influències van des de Miquel Gil a Celtas Cortos, passant per Pearl Jam, Waterboys, Midnight Oil, Foo Fighters o Serrat... Cadascú de naltros té les seves pròpies, però amb Projecte Mut hem tingut la sort d'adquirir un so propi que ens identifica a partir d'aquestes influències i moltes més, utilitzant els instruments propis del Pop i del Rock però barrejat amb altres de caire més Folk com el violí, la mandolina, l'ukelele o instruments populars eivissencs com la flaüta pagesa, les castanyoles, o el tambor pagès.
J - En la música eivissenca actual, i més concretament en Projecte Mut, quina influència hi han tingut el grup UC?
PM - Com a 'pares' del folk eivissenc, no podem obviar la seva influència. Fins i tot hem treballat amb ells amb altres projectes (Joan Murenu i Victorí Planells han col·laborat als discos de Ressonadors, un projecte paral·lel que rescata cançons populars pitiüsses en format modern, i en Joan ha participat en l'últim disc d'Isidor Marí). Està clar que ells van obrir un camí que tant de bo naltros puguem continuar apropant la cultura eivissenca a tot el món.
J - I l'experiència de Ressonadors, de la qual en aquest disc tenim la cançó 'com voleu germans que canti' que interpreteu amb en Gerard Quintana, com us ha influït i com creieu que ha ajudat a difondre la música popular eivissenca?
PM - En Joan n'és un dels creadors, juntament amb el nostre company i amic Omar Gisbert, i en David hi ha col·laborat cantant a tots els discos, on a cada cançó hi participa un artista diferent. En el cas de 'Com voleu germans que canti', vam tenir l'oportunitat de treballar per segona vegada amb en Gerard Quintana, i vam pensar que era una bona idea incloure-la també a aquest 'Col·lecció de Satèl·lits', perquè l'important d'aquestes cançons populars és precisament difondre-les com més millor.
Ressonadors és un projecte diferent de Projecte Mut, tot i que l'arrel popular i el folcklore pitiús ens uneix. Per la resposta que vam rebre amb Ressonadors per part del públic, hem vist que hem aconseguit apropar a la gent una altra vegada cançons que potser necessitaven una revisió més contemporània, i que les fessin seves novament.
J - Al disc hi tenim tant poemes musicats o cançons tradicionals, com temes propis, com busqueu l'equilibri?
PM - És una constant als nostres discos, i una part que ens interessa molt d'aquest projecte. Unificar poesia, cançó popular i textos propis, i introduir-los dins el nostre món sonor. Tot i que la majoria de lletres són fetes pel David, ens agrada col·laborar a cada disc amb poetes sobretot pitiüsos, i també utilitzar melodies i instruments tradicionals de la nostra terra.
J - Precisament la cançó L'hort, musicada sobre un poema de l’eivissenc Marià Villangómez, ha estat finalista del concurs 'Terra i cultura'. De què ens parla la cançó? I com vau viure l'experiència de rebre una trucada d'en Lluís Llach?
PM - L'hort és una poesia molt gràfica i paisatgística, com molts textos de Marià Villangómez. De seguida vam veure que era un poema molt apropiat per a la nostra manera de fer música, i aprofitant també que enguany és el centenari del seu naixement, vam voler fer-li el nostre homenatge al nostre escriptor més internacional.
Estem molt contents de com ha quedat la cançó i que agradi tant al públic, i el fet que el mateix Lluís Llach la triés d'entre més de 500 propostes per a ser de les 5 finalistes del Terra i Cultura n'és un altre motiu d'alegria, sobretot perquè ens ho va comunicar ell mateix per telèfon. Després hem tingut l'oportunitat de coneixer-lo en persona al seu celler i a l'entrega del premi, i va ser tota una experiència, és clar. Ens va tractar de meravella.
J - El vostre primer single ha estat la cançó 'No t'estim', podríem dir que aquesta és una cançó autobiogràfica?
PM - Realment no està basada en res que ens hagi passat en concret, però el desamor és una cosa que ens toca a tots, un sentiment que tothom ha tingut, i vam pensar que aquest sentiment també es mereixia tenir una cançó, igual que es canta a l'amor en moltes altres. Tot i així, visca l'amor!
J - Al disc tenim les cançons 'Que mos donin' i 'Illa' que fan referència a Eivissa des de dos punts de vista diferents. Com les descriviu, i amb quina us quedeu?
PM - Ens hem de quedar amb totes dues, perquè les dues fan referència a una Eivissa real. Està clar que Illa representa una Eivissa que ens agrada més, que ens toca de més a prop i que és la més 'nostra'. Però a Que Mos Donin expliquem una altra visió de l'illa, potser la més estereotipada a l'exterior, i en fem una sinopsi del parc d'atraccions en què es converteix durant alguns mesos de l'any.
J - També ens crida l'atenció la cançó 'Es consell d'un ase', de quin consell estem parlant?
PM - De cap en concret i de molts en general. Tot i que la tornada de la cançó fa referència al 'Fa més es que vol fer-ho que es que ho pot fer i no ho fa', parlem de consells importants que qualsevol persona et pot donar en algun moment donat de la vida.
J - Quin balanç féu de l'acollida que està tenint el disc, i quin projectes de futur teniu?
PM - El balanç no pot ser més positiu. Amb l'anterior disc 'Corda i Poal' vam tenir l'oportunitat de donar-nos a conèixer sobretot al públic català, i amb aquest 'Col·lecció de Satèl·lits' seguim una línia similar als anteriors treballs, si bé amb un so més proper al Pop, que hem adoptat d'una manera molt natural i sempre partint de les composicions musicals. El disc està tenint una boníssima acollida per part de la crítica i dels mitjans, però sobretot per part del públic, que al final és qui et posiciona dins el mercat i et fa créixer com a artista.
Ara mateix tenim diverses actuacions acústiques, com la del proper 13 de desembre a l'FNAC l'Illa, i ja ens estan trucant per a fer concerts a l'estiu, tot i que tenim previst fer una mini-gira a principis de 2014 per algunes ciutats de Catalunya.
J - Moltes gràcies per aquesta entrevista, i molta sort!
PM - Moltes gràcies a vosaltres, una forta abraçada!
