Després d'un parèntesi de tres anys entre aquest segon i el primer disc, i amb la malhaurada desaparició de la discogràfica PDR per motius de força major, els Mutis reapareixen amb "De cara a la paret", un disc més madur i intimista que contrasta amb l'espontaneïtat d'"Un lapsus...". El disc podríem dir que està dividit en dues parts: la primera són lletres més fresques i amb una música més lleugera, i la segona part és més intimista i enfoca més un disc de pop d'autor.
En general totes les lletres giren al voltant de la ciutat de Girona, on ha residit en Litus, autor i lletrista del grup. També cal comentar la presència d'instruments de corda i contrabaix en algunes cançons, col·laboracions de Xavi Rubio a l'harmònica i Marc Grassas a les guitarres. La producció ha anat a càrrec de'n Llongue, que ja ho va fer al primer disc i que també hi ha col·laborat tocant la guitarra.
El disc en general és molt bo i podríem destacar-ne algunes cançons com: "Un cafè amb llet, siusplau", que ja portaven tocant als directes fa temps; "Aquesta casa", "Meritxell" o "L'home del tren", però ens costa molt perquè totes les cançons podríen entrar en aquesta selecció.
En definitiva un disc que creiem que ha d'aconseguir situar-los de ple al panorama músical dels països catalans.