El nom d'una persona real resident a la Toscana dóna nom a aquesta banda maresmenca, evolució de l'antiga formació Alatac. Ara publiquen la seva primera referència discogràfica amb un títol prou eloqüent sobre aquest fet. Es tracta d'un disc de debut molt fresc i directe que conté onze cançons a mig camí entre el pop i el rock i de rítmiques diverses que van des de temes accelerats fins a quasi balades. El que més m'ha agradat de l'àlbum és la frescura que transmet i el magnífic treball que han fet amb les guitarres, que posen les distorsions en la seva justa mesura, contundent quan cal i suau quan el tema ho requereix i han explorat molts matisos diferents que fan que el disc tingui una amplitud de sonoritats excel·lent. Tots els temes són de composició pròpia, n'hi ha que ja havien enregistrat a la maqueta i també han recuperat el 'Viu-la' d'Alatac, l'han revisat i l'han convertit en un autèntic senzill, tot i que la resta de peces també són molt potents i la intensitat no decau en cap dels onze talls. Destacar també que en el mateix disc hi ha una cançó anomenada 'Corre' i una altra 'No tinguis pressa', un fet curiós que volia comentar però que no sembla que tingui més trascendència.