La música del País Valencià va més enllà del reggae-ska-hardcore i propostes com la dels Inòpia ho demostren. Defugint dels estils més habituals que practiquen els grups del sud, el primer treball discogràfic dels de Sueca és una explosió de ritmes contundents propers al metall però també combinats amb sons més tranquils i molta varietat de guitarres diferents. Si els hem de situar en alguna línia, els podem agrupar a propostes com les de Croma, Sapo, Gàtaca o El Corredor Polonès, però remarcant que imprimeixen un estil molt propi en les seves cançons i utilitzen la contundència tant a nivell musical com en algunes de les lletres. A més dels molts matisos de guitarres, que van de les més esmolades a les acústiques més pausades, també hi ha unes aportacions de corda i alguna percussió oriental. La presentació del disc té una curiositat i és que ve recobert d'una bossa feta amb el material amb el qual es fan els sacs d'arròs. El significat d'això el trobem en el fet que l'arròs provoca canvis radicals en el paisatge amb el pas de les estacions i aquest símil l'utilitzen perquè és la idea que vol plasmar la seva música, cosa que penso que és un encert total, ja que com he comentat el disc combina fragments de gran contundència amb altres molt més reposats.