El surrealista títol d'aquest disc ja ens pot deixar entreveure per quins àmbits es pot moure en el sentit musical. Hi ha moltes dades que sorprenen abans d'escoltar el disc: gravat entre 1998 i 2004, és a dir durant 6 anys; cançons de fins a 16 minuts de durada i amb títols en la línia del que té el mateix disc. També cal comentar que tot el procés de gravació, mescla i producció ha anat a càrrec de'n Lluís Paloma i no ha comptat amb cap col·laboració externa.
Entrant ja en el que és el terreny estrictament musical, és un àlbum totalment inclassificable i sense cap possible referent proper o llunyà on veure-hi alguna influència. Bé, potser podríem trobar referents en la música d'església ja que en molts moments del disc hi apareix un orgue i veus similars a les del cant gregorià, combinats amb altres sons electrònics i també instruments orientals com el sitar. Les cançons tendeixen a tenir durades molt llargues que fan que la música acabi sent un xic repetitiva; la idea inicial és original i no està gens malament, però el fet d'allargar tant les cançons les converteix en feixugues d'escoltar. Pel que fa a les lletres tenen elements surrealistes però també inclouen certa crítica de coses com la imposició del castellà o la guerra civil.
Per resumir-ho l'únic que se m'acudeix és dir que es tracta d'un disc surrealista i inclassificable, però alhora original i sincer.