Fruit d'haver guanyat el concurs Enganxa't a la música en la seva segona edició, la banda manresana Croma ha pogut enregistrar el seu primer treball discogràfic, que porta per títol "Memòria Selectiva". Es tracta d'un disc d'estil força innovador al nostre país a mig camí entre el metall i el rock amb forta presència guitarrera. Compta amb una excel·lent producció a càrrec de Pablo Iglesias, productor de referència de l'escena del metall a nivell mundial, que ha donat una sonoritat brillant a unes cançons molt ben elaborades en tots els aspectes. I és que no va ser casualitat la seva victòria a l'esmentat concurs i el fet de saber convèncer emissores, jurat i públic es plasma a la perfecció en aquest sensacional disc. Les cançons prescindeixen d'elements especials com tenien a la maqueta i ara se'ns presenten de forma més visceral i alhora també més directes; en destaquen algunes de contundents com "Nenúfar", "Botxí d'estels" o "Dóna'm la mà", però no tot el disc és contundència, sinó que també hi trobem temes més pausats com "Prou silenci", amb una lletra breu però carregada de significat o bé "Despullar el teu tacte", juntament amb temes que combinen fragments que desborden i d'altres amb petits arranjaments de guitarres acústiques com "Umbilical" o "Covard" situats amb una precisió que m'ha convençut molt.
Un disc que, tot i ser el primer de la banda, podria tractar-se perfectament el tercer i que espero que obri un llarg camí d'èxits al grup manresà.
Aquesta és la maqueta que ha permès al grup manresà proclamar-se guanyador de la segona edició de l'Enganxa't a la música. Conté quatre temes que són una bona mostra del moment actual del so del grup, un so caracteritzat per la contundència de les guitarres distorsionades però també per l'interessant tractament de les veus, una característica molt pròpia del cantant Robert Martínez i que dóna una personalitat única al grup. També hi podem trobar algunes bases rítmiques electròniques que amplien el ventall de sonoritats del grup, fent difícil encasellar-lo en un estil concret. Podríem dir que parteix d'unes bases de metall però amb totes les particularitats que he comentat que fan que tingui un estil molt propi i innovador. Dels quatre temes destacaria principalment "Botxí d'Estels", un tema que conté tots els elements sonors comentats i uns canvis de ritme perfectes que el converteixen en una cançó sensacional.
Després de la dissolució de Sangtraït, l'escena del metall en català va quedar-se sense el seu referent més conegut, però ni molt menys es va extingir. Egodrama és un grup del Bages que practica aquest estil i les cinc cançons de la seva maqueta "A besllum" són una bona tarja de presentació. Les guitarres distorsionades i estridents caracteritzen el so del grup en totes les cançons, si bé s'haurien de treballar una mica més a nivell de producció, ja que estan totes en la mateixa línia. Les lletres són fosques, com acostuma a ser habitual en els grups de metall.
Una maqueta interessant que una mica més ben produïda podria ser un bon disc.