Aquest conjunt format per dos CD i un DVD és el recull del darrer concert del grup berguedà Brams, que van realitzar a Berga el 7 de maig de 2005. El DVD recull el concert sencer a més d'alguns videoclips i també dos reportatges. Els discos contenen un extens recull de 38 talls que repassa exhaustivament les cançons que han fet conegut el grup durant els darrers anys durant un total de dues hores i quinze minuts; recullen la participació dels diversos col·laboradors que són molts: Santi Careta, Txema i Meiro, exmembres de la formació en diverses etapes; Joan Reig o el fantàstic acompanyament de la Banda Memorial Ricard Cuadra dirigida per Marcel Caselles, que dóna un toc genial a "La plaça", "Sóc d'un país", "Vull per demà" o "L'últim tirabol", aquest realment el darrer de tots cantat íntegrament pel públic, en un dels moments més emocionants del concert. Les altres col·laboracions destacades són les "albaes" del País Valencià o les interpretacions de cançons de Brams per part dels berguedans Skàndol Públic, de Feliu Ventura o dels Lax'n'Busto. No es deixen al tinter cap tema imprescindible de la banda i és un recopilatori de compra obligada per a tots els seguidors del grup. Llàstima que les mescles no son gaire encertades, sinó hauria esdevingut el recopilatori final perfecte.
Energia és la nova proposta dels berguedans Brams. A priori ja hi ha alguns canvis visibles, canvis a la formació amb la marxa de Santi Careta a la guitarra substituït per David Rosell i a la trompeta l'entrada de Sergi Beringues.
Pel que fa a la sonoritat també hi ha alguns canvis, que donen com a resultat temes realment molt interessants ("Quan surt el sol", "Energia", "Bufar i fer ampolles", "Ploramiques"), però també alguns que deceben una mica ("No teniu pas prou acer" o l'experiment de "La Plaça").
En aquest disc segueix més la línia del "Tot és possible" que la de l'"Aldea Global", tot i que no totes les cançons segueixen una línia molt definida, van des de les clàssiques guitarres esmolades fins als típics ritmes calents de la darrera època dels Brams, passant per alguns tocs més propers al pop ("Quan surt el sol").
En definitiva, és un disc d'alts i baixos, amb més alts que baixos.