Aquest és el tercer disc de la formació de Camprodon, que després d'uns primers discos força decebedors sembla que han trobat una línia molt més encertada i una sonoritat més definida en una línia força coherent. Després de molts canvis, entre ells el del cantant Ismael Colomer, el grup sembla que ha trobat l'estabilitat necessària i ara ens ofereix deu cançons més un bonus track que deixa entreveure un salt qualitatiu. Pel que fa a estils, el fil conductor de tot plegat és un pop suau però que conté diversos matisos: de música més ballable (Queda't a dormir), de rock (No tinguis por) o també de funky (Excuses i el bonus track Vine i acompanya'm). La producció ha anat a càrrec de David Rosell, que ha sabut extreure la millor sonoritat de la banda i també hi ha col·laborat posant guitarres. La llista de col·laboracions també destaca per la presència de Titot, entre d'altres, que fa veus al bonus track, una cançó dedicada als colors blaugranes.
Hi ha molt bones propostes gravades en maquetes sense massa qualitat, en canvi aquest primer disc dels Entregirats és tot el contrari, doncs amb unes condicions d'enregistrament prou bones (ha estat gravat a l'Estudi "Bar Miquel" on ha comptat amb la producció de Jaume Cirera i Valen Nieto), ens mostren un recull de cançons molt simples i típiques pròpies d'un grup que fa pocs mesos que funciona.
Si hi ha alguna cosa destacable positivament en aquest disc és la veu del cantant Ismael Colomer, però musicalment no aporten res de nou al panorama català. Caldrà esperar que tant les melodies com els acords i els arranjaments evolucionin i defineixin una sonoritat pròpia que, de moment, no han assolit.