Segon disc d'un dels grups més populars de les terres de Ponent. The Companys van irrompre al mercat amb "Apuja't la bragueta", un disc fresc i amb lletres divertides i banals. Ara treuen la seva segona referència discogràfica que segueix la línia musical del disc anterior, però es nota una clara evolució pel que fa a les lletres; si bé mantenen en part el to divertit, en aquesta ocasió aprofiten per criticar temes com els canvis de camisa (Rebel Universitari), els polítics (Polític no) o les injustícies en general (He somiat, Putxinel·li) i també per reivinticar la terra i els seus productes (Països Catalans, "Auliva" Arbequina) i la veritat és que ho fan prou bé. Així doncs a partir d'ara ja no només els haurem de classificar com a grup divertit i festiu, sinó també amb un punt reivindicatiu.
Pel que fa a la música, i com ja apuntava a l'inici, segueix força la línia del primer treball, bàsicament rock de factura clàssica, amb alguna concessió a altres estils com la rumba (Putxinel·li), les ranxeres (La ranxera) o l'ska (Països Catalans); no té massa coses a destacar, però està ben arranjat i interpretat i amb unes sonoritats de guitarres ben treballades. Estic segur que en aquest aspecte alguna cosa hi tindrà a veure el productor Jordi Armengol, que repeteix en aquesta faceta amb el grup ponentí. Una cosa que vull comentar és que han rescatat un tema de cada una de les seves dues maquetes: "Auliva Arbequina", de la primera i "La ranxera" de la segona; això sí, aquí han millorat substancialment, sobretot pel que fa als arranjaments amb la presència d'un banjo que li dóna un toc molt autèntic.
Primer disc d'aquesta formació de les terres de Ponent. Un disc que reflexa en les seves cançons l'evolució del grup musicalment respecte la maqueta però que segueix amb la mateixa temàtica en les lletres. Uns temes que parlen sobre nits de festa, sobre el seu poble, vivències personals...
De les 12 cançons que hi ha al disc en destaquem unes quantes com: "Apuja't la bragueta", "Sóc Pagés" i "Xut" que són tota una referència del grup i cançons més tranquil·les com: "Per Sempre" i "Estrany".
Han comptat amb la col·laboració del cantant Francesc Ribera "Titot" a la cançó "Aquest territori", amb accent lleidatà, amb l'actor Xavier Bertran com a "Cartanyà" a la cançó "Jo flipo" i dues coristes: l'Olga i la Glòria Romero. El disc ha estat produït per en Jordi Armengol.
En definitiva un disc de rock amb lletres fresques i divertides que els pot anar bé i malament: per una banda poden animar molt les festes i ser un referent a les terres de Ponent, però per l'altra, potser la gent no prendrà seriosament el seu aspecte més musical.