La formació mallorquina és actualment un dels referents musicals més importants de les Illes, però també de tots els Països Catalans i aquest nou disc que ens ofereixen apuja encara més el llistó que ja havien deixat molt alt amb 'Taxi'. Ara ja no parlen d'astronautes i robots, sinó que en aquest treball Joan Miquel Oliver fa una immersió a les profunditats oceàniques amb el seu Batiscafo Katiuskas i la major part de les lletres giren al voltant d'aquest tema. El disc no és un seguit de cançons ordenades arbitràriament, sinó que es reivindica com una obra global i trobo fascinant la manera com lliguen el tema principal de Batiscafo Katiuskas, començant amb només la melodia a 'Play', fent-ne la versió principal a 'Batiscafo Katiuscas', recuperen el tema mig d'amagat al tall número 11 'Bamboo' i finalment el reiventen com a petita obra orquestral, desvetllant que estem davant d'un dels compositors més creatius del país. Pel que fa a la resta de cançons, més properes a un pop dels anys 80 amb el clar segell d'Antònia Font de sempre, tampoc no tenen res a envejar i ajuden a completar la gran composició comentada anteriorment. La duració del treball és breu, ja que no arriba als quaranta minuts, però em reafirmo amb la meva teoria que prefereixo una obra mestra curta i no pas que sigui allargada forçosament rebaixant-ne el nivell.
El grup mallorquí ja fa temps que s'ha consolidat al mercat musical català i a més és capaç d'oferir-nos excel·lents discos com aquest. Un treball eclèctic, com és habitual en les composicions de J.M. Oliver, però amb una línia molt pròpia del grup que li dóna una gran coherència. En el disc hi podem trobar pinzellades de vals, rumba, bolero, bossa-nova o flamenc, però sempre passats pel sedàs dels arranjaments tant característics d'aquesta banda mallorquina. També hi té cabuda un petit tast de música força experimental, com es pot comprovar escoltant el tema "Càpsula d'energia".
Entre els temes que més destacaria hi ha "Extraterrestres", amb uns efectes a mode de "Casiotone" molt peculiars; o "Jo, robot", un dels temes més tranquils del disc amb uns arranjaments de contrabaix i guitarres jazz encertadíssims. També cal destacar la curiositat amb què tanquen el disc: es tracta del clàssic "I just call to say I love you", d'Steve Wonder, interpretat per "Pepe's duo". I si seguim amb curiositats, cal mencionar que el disc ve acompanyat d'un DVD amb un curtmetratge obra del mateix J.M. Oliver anomenat "Anacronia i col·lapse del Dr. Polanski".
Pel que fa a les lletres segueixen la línia filosòfica habitual del seu autor, tot i que en aquest treball van molt enfocats a temes relacionats amb l'astronomia (alguns títols: "La vida de l'astronauta", "Exraterrestres" o "Vehicle lunar").
Tercer disc del grup mallorquí, el primer que treu amb Drac, subsegell de la multinacional Virgin. Després de consolidar-se amb el segon disc "A Rússia", ara ens presenten una nova proposta que segueix bastant la línia marcada en l'anterior disc. Músiques alegres, bàsicament pop lleuger amb influències múltiples: reggae, bossa nova, rumba...
Les lletres de Joan Miquel Oliver (lletrista, compositor i guitarrista) també segueixen força la línia de sempre del grup, que ja varen iniciar amb el primer treball. Són, en general, surrealistes i amb interessants combinacions absurdes de paraules ("Vaixelles optimistes naveguen oceanes, productes de neteja, que pengin ses lianes!" de la cançó "Productes de Neteja") o bé la cançó "Alpinistes-samurais", que també reflexa aquesta absurditat divertida.
"Productes de neteja" i "Patxanga" es perfilen com dos dels temes més interessants d'aquest treball.