Definitivament Els Pets han deixat de ser el grup adolescent i poc refinat dels inicis i ara mateix són una de les bandes de pop més elegants del país, que ha evolucionat cap a una línia musical i lletrística molt més adulta i actual. Aquest nou disc combina diferents modalitats d'estil sempre basades en el pop i s'acosta al pop d'arrel més britànica (Hola i adéu), passa per tocs de jazz (Batzegades), de funky (Passa de llarg) o, fins i tot, hi trobem autèntiques bandes sonores com el tema que dóna nom al disc, que conté uns arranjaments de corda que vesteixen de forma molt elegant. De nou la producció l'ha realitzada el mùsic nord-americà Brad Jones que cada cop connecta millor amb Lluís Gavaldà i ha sabut captar perfectament l'evolució dels de Constantí per extreure'n el seu millor perfil. També s'ha de destacar la notable aportació de Joan Pau Chaves amb els seus teclats que cada cop pren més protagonisme musical dins del grup. Les lletres segueixen la línia de la darrera etapa del grup i entren en reflexions molt profundes de temes actuals com és el cas de l'eutenàsia (Faig saber), tot i que també n'hi ha de més superficials com la que obre el disc o la 'bavejada' del 'Valset' dedicat al fill de Gavaldà. Així doncs, reiterant com iniciava, Els Pets ja han abandonat definitivament el rock agrícola i s'han apuntat al pop actual, amb un resultat més que notable.
Els Pets ens ofereixen aquest paquet de CD+DVD pensat pels seus fans, ja que no ens presenten cap tema nou, sinó que únicament hi ha quatre cançons enregistrades a diversos llocs de la Gira20 (Núria, Noia de vidre, Està plovent i Por), acompanyades d'un tema enregistrat de nou que ja formava part de la seva primera maqueta: 'Això és espectacle', una versió de Paul Weller, que té un arranjament del teclista Joan Pau Chaves, que darrerament s'està encarregant de fer la major part dels arranjaments del grup de Constantí. No és una mala idea fer això, perquè aquestes cançons mostren l'actual so del grup en directe, però trobo que han estat un xic escassos i que podrien haver posat perfectament una vintena de cançons. El DVD té com a element principal el documental de la Gira20, amb imatges enregistrades pels PetReporters que van disposar de passis de premsa en els vint concerts que els de Constantí van realitzar l'any passat, complementades amb les de la productora Dzero, que també va gravar unes quantes cançons de la gira i que s'ha encarregat del muntatge. És un reportatge prou innovador perquè mostra la visió que tenen del grup els seus seguidors i potser l'únic problema que li veig és que es fa una mica llarg, ja que dura prop de dues hores. Videoclips i alguna actuació inèdita com la de La Paloma completen la resta de continguts.
Dotze cançons formen el particular "Agost" dels Pets, el darrer disc de la banda de Constantí. Tot i que té un títol tan estiuenc aquest disc fou concebut durant l'hivern del 2004. Són dotze cançons (tal com li agrada dir al Lluís) que segueixen força la línia encetada amb els dos discos anteriors (Respira i Sol), és a dir una línia de composicions senzilles, amb arranjaments molt treballats i que tant bon resultat els hi han donat. Personalment crec que abusen un xic massa d'aquest tipus de cançons i que darrerament s'han estancat una mica en l'evolució musical. De totes maneres el que no arrisquen a les composicions potser ho fan en els arranjaments i m'agradaria destacar l'arranjament de vent de la cançó "Feliç". També cal comentar que Joan Reig també ha posat la seva veu en fragments de dues cançons ("Soroll" i "Retirada").
Pel que fa a les lletres, que signa totes Gavaldà, també segueixen la línia habitual del grup, amb reivindicacions, actualitat i nostàlgia com a principals eixos.
El 2002 va finalitzar per Els Pets amb l'edició d'aquest CD recopilatori amb cançons dels seus disset anys de trajectòria. Hi han inclòs cançons de tots els seus discos, excepte del primer, del qual han posat "Vespre" però en una versió revisada i enregistrada de nou. També s'ha de destacar una versió remesclada per An Der Beat del "Tarragona M'esborrona", no massa encertada des del meu punt de vista. Completa el disc pel que fa a novetats la inèdita "Malacara", un tema al més pur estil dels de Constantí.
Ara, el més interessant d'aquest recopilatori no és tot el que he comentat abans, sinó el segon CD que ve a la capsa: sis cançons gravades en directe a L'Espai en format acústic. Sobretot convencen molt les versions de "La mort em ve a buscar" i "Jo sóc el teu amic", totalment capgirades de les que surten a "Brut Natural" i "Bondia".
Un treball previsible d'Els Pets, però amb la grata sorpresa d'aquestes cançons gravades al concert de L'Espai.