L'Acústica de Figueres ha arribat enguany a la seva sisena edició i ho ha fet, de nou, amb un cartell excel·lent i un èxit de convocatòria notable. Durant els cinc dies que ha durat el festival, han passat pels sis escenaris uns quants milers de persones -25.000 segons fonts de l'organització- que han donat caliu a unes propostes majoritàriament en format reduït i acústic. El festival ja està plenament consolidat i aposta cada any per un cartell variat que inclou grups consagrats, propostes mediàtiques, bandes i cantautors de nova fornada i també les ja habituals i esperades produccions pròpies.
Les actuacions van començar el dimecres 29 d'agost amb la televisiva Mone i dijous van continuar amb el blues acústic de la Big Mama i el lounge de Novo. Però els dies forts van ser divendres i dissabte, els dies que nosaltres vam cobrir.
A les set de la tarda del divendres 31 d'agost va començar puntual l'actuació de Joan Masdéu en solitari. Després de l'estrena del projecte el passat 3 de maig a l'Hotel de Matadepera, l'actuació de Figueres era la segona que duia a terme del projecte anomenat 'Miniatures' i la primera en un escenari gran. Ell sol amb la guitarra acústica va interpretar un grapat de cançons que podem dividir en tres blocs: per un cantó temes coneguts de Whiskyn's com 'Junts' o 'Del sud' girats completament; cançons que ha composat i que o bé s'han quedat en un calaix o encara no han vist la llum, com 'Ulleres de sol' que previsiblement formarà part del proper disc de Whiskyn's; i versions de gent que l'ha influenciat, com Brett Anderson. Se'n va sortir prou bé, però més d'un cop va fer el comentari 'mai havia trobat a faltar tan al meu grup en aquests moments', ja que amb la plaça ben plena i sense cap acompanyant, tota l'atenció es va centrar en la seva veu i la seva guitarra.
Sense temps per descansar i amb mitja hora de sol·lapament, els Desembre, guanyadors de l'Enganxa't 2006, actuaven a l'escenari dels Jardins Puig Pujades, just al costat de la Fira de Menjars del Món. Van aprofitar l'ocasió per presentar els temes que formaran part del seu primer disc que ben aviat veurà la llum, davant d'un públic més aviat reduït, ja que l'hora no era la millor per l'escenari on van actuar, ja que en aquells moments l'activitat forta se centrava més a la zona entre l'Ajuntament i el Museu Dalí. Tot i així els de Ponent van oferir un concert de qualitat acompanyats d'un violoncel que va donar un aire més suau a les seves cançons.
A les 10 de la nit un dels plats forts del cartell, Josep Puntí interpretant cançons d'Adrià Puntí. Amb l'escenari de la Plaça de l'Església ple a vessar i que clarament li va quedar petit, el polifacètic gironí va desgranar un repertori de grans èxits de la seva etapa en solitari i també d'Umpah-pah, entre els que cal destacar 'Nina ensucrada', 'Un joc d'ous', 'Coral·lí' o 'Ull per ull' entre molts d'altres. Sense banda, l'acompanyament l'anava alternant entre el piano i la guitarra, i va comptar amb un nombrós públic totalment entregat a les seves cançons, que cantava, ho aplaudia absolutament tot i el va fer sentir molt còmode, tant, que va allargar el concert uns quinze minuts més del que tenia permès, això només els hi passa als més grans i Puntí, tot i els problemes de salut que ha tingut els darrers temps, va demostrar que encara pot oferir molt dalt d'un escenari i que té un públic totalment incondicional disposat a seguir-lo allà on actuï.
La nit de divendres es va completar amb la proposta mediàtica de Manel Fuentes, que en teoria feia només versions de Bruce Spreengsteen, però que al final va fer un 'tot s'hi val' i fins i tot ens va obsequiar amb una dubtosa versió de l'Empordà. Això sí, la tele és la tele i la plaça de l'Ajuntament era plena de gom a gom.
Josep Thió va obrir les actuacions del dissabte 1 de setembre amb un concert en solitari a la Plaça de l'Ajuntament. Com a totes les actuacions de l'Acústica, no hi va faltar gent i Thió va anar fent temes dels seus dos discos indistintament, deixant per la part final del concert algunes referències a Sopa de Cabra com el 'Mai trobaràs', 'Camins', 'Lletania' o un tema que no podia faltar a la capital de l'Alt Empordà, suposo que ja sabeu de quin es tracta... A banda d'això, destacar dues novetats més: en primer lloc el tema 'Ets foc' inclòs en el seu primer disc i també en un dels mallorquins Fora des Sembrat, que en acústic va sonar totalment al revés; i també la posada en escena en directe per primer cop de la cançó 'Seguirem somiant', homenatge a Joan Cardona inclosa al disc de versions de Sopa de Cabra.
Uns quants quilòmetres van haver de fer els Vitruvi per desplaçar-se des de Ginestar fins a Figueres, però van valer la pena perquè van actuar en un lloc i una hora immillorables. El quintet de la Ribera d'Ebre va oferir una hora d'actuació intensa i, al contrari de la major part de grups, no van adaptar la seva proposta al format acústic. Però això no desmereix gens la bona actuació que van fer repassant una bona colla de temes propis -entre els que cal destacar 'El llarg viatge', per mi un dels millors temes del moment- i també una versió ben adaptada al seu estil i al català del 'While my guitar gently wheeps' dels Beatles.
I per tancar la crònica una de les propostes de producció pròpia del festival: El nou pop català. Sanjosex, Mazoni i Le Petit Ramon es van aplegar junts a la Plaça de l'Església per dur a terme una de les actuacions singulars del festival, en la qual van anar fent per ordre estricte un tema de cadascun d'ells. En algunes ocasions els temes els interpretava sol el seu autor, però en d'altres col·laboraven els tres per tal de donar una sonoritat diferent i en moltes ocasions molt ben executada. La darrera ronda va ser de versions i destacaria la que va escollir Mazoni: 'I'm a loser' del quartet de Liverpool, que en poques hores sonava dos cops al mateix escenari. El que sí que es va deixar entreveure és que Le Petit Ramon no s'acosta ni de prop al nivell dels dos cantautors bisbalencs, que realment van ser els qui van portar el bolo endavant i els que van recollir més aplaudiments de la parròquia, que per seguir amb la tradició, va ser ben generosa.
A la mateixa hora i en un escenari una mica allunyat actuava Cesk Freixas, que malhauradament no vam poder escoltar, però que de ben segur va oferir una actuació de molt bon nivell.