Ahir a la matinada va finalitzar la desena edició del festival Senglar Rock, que ha tingut lloc per tercer any consecutiu al Parc Municipal de les Basses de Lleida. Enguany el festival ha comptat amb caps de cartell catalans com Els Pets, Obrint Pas o Lax'n'Busto, juntament amb internacionals com Sepultura o Fermín Muguruza i també ha ofert espais per tocar a un bon grapat de grups del país durant els tres dies que ha durat el festival.
La novetat més destacada d'enguany era la separació de la zona d'acampada i la d'escenaris, fet que ha comportat millores per una banda -a la zona d'acampada es podia entrar qualsevol cosa de menjar, beure i també elements característics de càmping- però també alguns inconvenients, com el fet que no es pugués entrar res de menjar o beguda a la zona dels concerts, tenint en compte la considerable volta que calia fer per anar d'una zona a l'altra i que s'hauria pogut posar més d'un punt de connexió de zones per aproximar més els escenaris a les tendes. Sembla que en el comunicat de valoració que ha fet l'organització han pres nota d'aquest inconvenient i de cara a la propera edició procuraran millorar els accessos.
A nivell de públic l'organització ha facilitat la xifra de 24.000 assistents i ha remarcat la bona resposta que ha tingut l'entrada de nit, de la qual en van vendre més de 3.000. Tot i això, des l'observació visual dels escenaris la sensació ha estat que no s'han acabat de complir les expectatives, ja que en concerts com els d'Els Pets, Lax'n'Busto, Sepultura o Fermín Muguruza no hi havia una massificació excessiva ni el gruix de públic anava més enllà de la taula de so. El recinte és molt gran i la gent es reparteix bastant, però els concerts multitudinaris de les edicions de Montblanc no s'han vist en cap de les tres edicions lleidatanes.
Un altre canvi destacable ha estat el nou emplaçament i equipament de l'escenari Prades. Amagat en un racó, amb un equip de so i il·luminació clarament deficient i fora de tota zona de pas, ha vist les actuacions de grups poc coneguts que no han pogut gaudir de les mínimes condicions exigibles que creiem que hauria d'oferir un festival del nivell del Senglar Rock. Esperem que l'organització prengui nota d'això i ho pugui tenir en compte per tal de millorar la propera edició. Reivindiquem l'escenari Prades de la primera edició lleidatana.
Des d'aquestes línies volem aprofitar l'avinentesa per felicitar l'organització, que tot i aquestes petites errades que hem comentat, creiem que globalment han fet una molt bona tasca i que ens permeten poder gaudir any rere any d'un festival d'aquesta mida, tant divers i tant necessari per la salut musical del nostre país.
A continuació, les cròniques dels concerts que hem cobert durant els tres dies de festival.
Dijous 28 de juny
20:45 - Escenari Montblanc - Sanpedro
Tot i que el festival ja portava quasi dues hores de funcionament i ja havien actuat els alumnes del Campus Rock i els Gruixut's, l'actuació de Sanpedro va ser la primera que vam poder presenciar de forma íntegra. Després d'un parèntesi en el qual han tingut el grup una mica aparcat, els barcelonins han tornat amb un segon disc d'imminent sortida i la mateixa exquisidesa dels seus directes. L'escenari Montblanc va posar en safata un so perfecte a un grup que, tot i no aplegar massa públic degut a la matinera hora en què va actuar al festival, va oferir una hora d'actuació de gran nivell, amb força temes nous, però també amb concessions al primer disc.
22:00 - Escenari Montblanc - Rauxa
La formació rumbera de Sabadell ja va gaudir d'una hora en què la gent ja començava a estar situada i va animar força un públic molt entregat a les seves cançons, principalment les que formen part del seu primer treball discogràfic 'S'ha acabat el seny', però també ens van avançar alguna novetat no inclosa en aquest disc. Una hora d'actuació a bon ritme i amb el públic ben animat.
23:30 - Escenari Montblanc - Lexu's
Un grup de les terres de Ponent que encara no havia actuat al Senglar Rock eren els Lexu's i ho van poder fer enguany en un escenari bo i una hora idònia, que els va permetre presentar la seva proposta davant d'un públic força nombrós, ja que era l'única actuació d'aquella hora. En directe els Lexu's han de millorar força, doncs els temes sonen amb poca convicció i l'actitud dalt de l'escenari no acaba de ser coherent amb la proposta que presenten. Llàstima perquè l'hora era bona i l'escenari estava en òptimes condicions.
01:00 - Escenari Lleida - Obrint Pas
Primer cap de cartell que va actuar en aquesta edició. Els valencians van aterrar a la capital del Segrià amb els temes del seu recentment editat nou disc sota el braç, tot i que els clàssics de la banda com 'No tingues por', 'Més lluny' o 'Caça de bruixes' no es van fer esperar molt. Directe habitual i típic de la formació que es va posar el públic a la butxaca com sempre amb els seus ritmes animats i els missatges compromosos i directes.
Divendres 29 de juny
12:00 - Escenari Les Basses - Anegats
Les actuacions dels matins són bastant dures, però si a més véns de Mallorca, encara ho és molt més. Així és com es van trobar els Anegats obrint les actuacions de dissabte a les dotze del migdia a l'escenari Les Basses. Tot i així, i tenint en compte que és un dels espais amb ombres que ajuden a suportar millor les hores de sol, van aplegar força públic i a més van aconseguir connectar-hi molt bé, en bona part gràcies al carisma del cantant Pep Àlvarez. Van presentar un recull de cançons dels tres discos que tenen editats, el darrer dels quals fa ben poc que l'han publicat.
13:15 - Escenari Les Basses - G-21 Km
Un altre grup de Ponent, els G-21 Km van continuar la matinal inaugurada pels Anegats. Igual que els passa amb el seu primer disc, aquest grup encara té força camí per recórrer amb molts assajos per tal de poder oferir un directe en bones condicions. Segurament tenen molt bones intencions, però el concert de Les Basses va ser força justet. El públic, assegut a l'ombra, no va respondre igual que en el concert de feia una estona, ja que el grup no va trobar una bona línia de connexió.
16:00 - Escenari Les Basses - Cesk Freixas
A la popularment coneguda com a 'hora dels cafès' va actuar el cantautor riudebitllenc Cesk Freixas, a l'únic escenari en el qual es pot actuar aquesta hora. Acompanyat de tots els Altres Bandais, va oferir un espectacle molt centrat el el seu segon disc 'El camí cap a nosaltres', que fa poc ha vist la llum. Temes que segueixen la línia del primer disc, potser un xic més profunds, que van ser molt aplaudits per un públic molt atent tot i que l'hora, el sol i el cansament es deixaven notar. La major part del concert van ser temes nous, però també va fer una versió de l'Ovidi i va tancar amb el seu èxit 'Un brindis per les nostres vides'.
17:00 - Escenari Montblanc - Kabul Babà
Nou cantant i nou disc. Amb aquestes novetats es va presentar Kabul Babà al Senglar i va oferir una hora d'actuació intensa de rock'n'roll a l'escenari Montblanc. La presència del nou cantant Roger Alemany va donar una nova empenta al grup que va presentar una proposta molt més ben definida que la dels dos primers discos. Tot i que de públic no n'hi va haver massa, potser en part pel bat de sol que queia, els qui es van acostar van gaudir d'una bona actuació d'una banda consolidada i molt ben conjuntada.
18:00 - Escenari Les Basses - At Versaris
El hip-hop sempre té un espai al Senglar i aquest espai el van ocupar enguany els At Versaris. Amb el mateix format que els Pirat's Sound Sistema i un membre present a les dues formacions, el trio va presentar el seu primer disc en una hora d'actuació frenètica i sense pauses, connectant a la perfecció amb un públic cada cop més atent i entregat a mida que anava avançant el concert. Tenen les idees molt clares i les van saber transmetre força bé des de l'escenari més acollidor de Les Basses.
19:00 - Escenari Montblanc - Jofre Bardagí
El que podia haver estat un concert de retrobament dels Glaucs, finalment no va poder ser, degut als compromisos professionals d'algun dels seus membres. Jofre Bardagí va actuar acompanyat de la seva banda habitual, en la qual hi ha dos ex-glaucs més, i va presentar un espectacle combinat de temes del seu disc 'Jo faig cançons' amb quatre cançons de Glaucs, que ja ha anat fent en algun dels seus concerts d'aquest any. No va acabar de trobar el ritme de l'actuació, però tot i així no va deixar de ser una bona mostra de les grans cançons que sap composar en Jofre.
19:45 - Escenari Senglar - Aramateix
Titot i la seva banda van ser els encarregats d'obrir la zona d'escenaris grans la tarda de dissabte. Amb el sol enviant els seus darrers rajos sobre la sorra i la gent que es va acostar a l'escenari, els Aramateix van oferir una hora d'actuació davant d'una quantitat de públic força discreta i en la qual van presentar els temes del seu primer i únic disc editat.
20:00 - Escenari Prades - Papa:noes
Els Papa:Noes van estrenar l'escenari Prades com a grup de pop-rock sense el públic que haurien pogut tenir si no fos per l'oferta que hi havia a altres escenaris amb grups com Aramateix i Josep Thió. Tot i així van oferir al poc públic que hi érem presents un directe enèrgic i amb una entrega total fent un repàs a algunes de les cançons del seu primer disc com 'Ardent' i amb temes del seu segon disc 'Segona Classe'. Amb una banda molt compacta i amb la incorporació als teclats de l'Adela Tapias.
20:00 - Escenari Les Basses - Josep Thió
Acompanyat d'un trio de músics de gran qualitat, Josep Thió va mostrar un bon recull de temes dels seus dos discos editats a l'escenari de Les Basses en una hora ideal, amb una temperatura perfecta. Condicions ideals, bona música dalt de l'escenari i aparicions sorpresa com la de Pep Suasi, que va aterrar des de Mallorca per interpretar a duo 'Anar fent', tal com ho fa al disc i també la de la Berta (que més tard actuaria amb Novo) per fer les segones veus de '5000 nits' i 'Mil colors'. D'aquesta actuació cal destacar-ne també el fet que no va sonar ni una sola cançó de Sopa de Cabra, fet que demostra que les cançons de Thió de l'era post-Sopa poden funcionar a la perfecció sense necessitar complements.
21:30 - Escenari Prades - Rosa Luxemburg
Una descàrrega d'energia important i una entrega total. Aquesta frase defineix clarament com va ser l'actuació dels barcelonins Rosa Luxemburg, que tot i actuar en un escenari deficient i amagat, van actuar com si ho haguessin fet a un dels grans i amb milers de persones de públic. Són una formació descarada i amb un directe molt condundent que no deixa indiferent a ningú i el poc públic que els va poder veure va gaudir d'allò més durant els cinquanta minuts que va durar el concert.
23:00 - Escenari Prades - Nodi
Nodi va ser una altra de les actuacions de les terres de Ponent que va actuar al Senglar aquesta desena edició. Poc públic, una constant d'aquest escenari en aquest cas afavorida encara més per la competència d'altres escenaris, però una proposta interessant de brit pop combinant lletres en català i anglès. Llàstima que no van disposar d'un altre escenari perquè és un grup que entra molt bé.
23:30 - Escenari Lleida - Lax'n'Busto
Els Lax'n'Busto són l'únic grup que han tocat els deu anys que té de vida el festival, però segurament aquest concert va ser el més esperat i en el que hi havia més mirades fixades en el cantant, i és que per a molta gent era el primer concert dels Lax'n'Busto sense el Pemi Fortuny. Tot i així va ser un èxit rotund ja que la gent va saltar, corejar i ballar les cançons amb en Salva Racero i uns Lax'n'Busto totalment entregats que van fer un repàs a les cançons del nou disc i no hi van faltar èxits com: 'Llença't', 'Miami Beach' o 'Però mai tu' entre d'altres.
00:00 - Escenari Les Basses - Mazoni
Mazoni ja va actuar a l'edició de l'any passat al mateix escenari, però el fet de presentar nou disc li va permetre ser present de nou al Senglar. Amb el quartet habitual, la formació de La Bisbal va interpretar un recull de temes dels dos darrers discos, amb ènfasi especial a les cançons del darrer i alguna revisió del primer disc. El públic, tot i que no excessivament nombrós en una hora de competència màxima, es va mostrar molt fidel i entregat, cosa que va fer respondre els músics amb la seva habitual entrega i descàrrega d'energia.
02:15 - Escenari Prades - Novo
Una vegada més, una proposta interessant es va veure mig frustrada per les males condicions d'aquest escenari i no va permetre als Novo actuar de la millor manera possible -tal com van fer a la presentació de Badalona- però tot i així encara van reunir una quantitat de públic prou destacable per l'indret. Cal remarcar la presència de més temes propis dels que apareixen al seu primer disc, cosa que fa pensar que el grup evoluciona cap a les creacions pròpies.
02:30 - Escenari Montblanc - Gertrudis
Per tancar la nit amb festa, la rumba sempre és una aposta segura i els Gertrudis no van decebre un públic amb moltes ganes de marxa que va ballar totes les cançons fins que l'actuació es va donar per finalitzada ben entrada la matinada.
Dissabte 30 de juny
Al matí hi van haver les preliminars del concurs Sona 9 i l'actuació dels guanyadors de la darrerar edició Xazzar.
18:00 - Escenari Les Basses - Plowshare
Contundència i estridència, la carta de presentació els Plowshare, una formació de metal que combina el català i l'anglès a les seves lletres, va actuar en un escenari i una hora no massa adequats per les seves característiques.
19:45 - Escenari Senglar - Dept.
Amb quart disc sota el braç, els manresans van dur a terme una hora d'actuació en un dels escenaris grans del festival. Amb el sol acabant-se de pondre per l'horitzó i una quantitat no massa destacada de públic, van actuar de nou amb el format de quartet -sense DJ- però amb algunes bases electròniques llançades des dels teclats. El concert va mostrar l'evolució del grup cap a un so molt més contundent i proper al metal que s'allunya dels seus dos primers discos més propers al pop, dels quals cada cop n'interpreten menys temes en directe.
20:45 - Escenari Lleida - Companyia Elèctrica Dharma
Arribats des dels Estats Units on han estat convidats al festival Memphis in May van començar el concert amb una sardana de fons amb un públic amb ganes de ballar i gaudir de la música dels barcelonins. Amb més de 30 anys a les esquenes van demostrar per què encara estan actius i com un concert d'una durada d'una hora pot transmetre tanta vitalitat i reivindicació al mateix temps, amb un repertori dels seus temes més emblemàtics. Cal destacar l'opció de rescatar temes antics, de l'època del seu primer àlbum Diumenge (1975) i de l'Àngel de la dansa (1978) en el qual feia temps que no els feien en directe.
21:00 - Escenari Montblanc - Revolta 21
Els grups contundents van ser els protagonistes de la tercera jornada del festival i Revolta 21 va ser un grup dels que més 'tralla' va portar a l'escenari. Amb els seus incondicionals totalment entregats i un grapat de gent observant la força del seu directe, la formació penedesenca va venir al Senglar a presentar la seva novetat discogràfica recentment publicada.
22:00 - Escenari Senglar - Els Pets
Per la banda de Constantí el Senglar era una de les parades de la seva actual gira de presentació del disc 'Com anar al cel i tornar' i va ser un dels concerts amb més públic de la desena edició. L'espectacle es podria dividir clarament en dues parts: una primera en la qual els temes del nou disc van ser protagonistes -fins i tot els més pausats que van saber aguantar molt bé en directe- acompanyats per alguns dels seus èxits recents i una versió renovada en clau de disco-funky de 'Pantalons curts, genolls pelats' que va fer les delícies de més d'un. La segona part, ja cap al final va ser la de desmelenar-se i tocar els temes més de festa com són 'Bon dia' o 'Jo vull ser rei'. Destacar el final del concert en mode de sardana de la cançó 'Bon dia'.
02:00 - Escenari Prades - Tupolev
La banda hereva de Sapo, amb dos dels seus membres, va actuar quasi dues hores més tard de l'horari previst a l'escenari Prades. L'actitut a l'escenari és similar a la se Sapo, però força més continguda. Ja no veiem aquell Gabi Díaz saltant, botant i cridant a tort i a dret, sinó que és una proposta més madura i amb lletres més compromeses. Tot i així unes petites lliçons de gimnàstica i algunes veus estripades es van poder deixar veure. Això sí, molt més dosificades que amb la formació anterior.