Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Arbúcies la segona edició del popArb, el festival de grups de l'escena independent catalana. Donada la bona acollida que va tenir la primera edició de l'any passat, enguany l'Ajuntament d'Arbúcies ha tornat a apostar per aquest festival. L'organització ha donat la xifra total de 2500 assistents entre els dos dies i a tots els espais. Així doncs, el popArb ha esdevingut un festival "de mida humana, proper al públic i allunyat de la massificació d'altres propostes". Amb aquestes xifres el festival es consolida i segurament garanteix la seva continuïtat els propers anys seguint amb la tònica de mostrar les propostes més interessants de l'escena independent dels Països Catalans.
El popArb es va inaugurar divendres dia 7 amb un taller de DJ a càrrec de Guillamino i amb les actuacions de Le Petit Ramon, Guillamino + Pedrals, Albert Pla, The Pinker Tones, The Movidas i un seguit e DJ. Dissabte va tornar a esdevenir el dia més intens i a continuació podreu llegir les cròniques detallades de les diverses actuacions. A la tarda les activitats es van dur a terme a l'escenari del Gorg Nou, situat al costat de la riera, que va acollir els locals Carburos, els valencians Dèneu, L'Ana és un koala i Conxita.
Carburos
Una de les poques formacions que va repetir l'actuació de la primera edició, ja que el cartell pràcticament no repetia cap nom respecte el de l'any anterior. El fet de ser de la localitat segurament va propiciar que tinguessin de nou l'oportunitat de presentar les seves cançons a l'escenari del Gorg Nou. La major part dels temes que van interpretar estan inclosos en les seves maquetes, però no van deixar passar l'oportunitat de presentar alguna nova creació, com és el cas de la cançó 'Paraules de consol'.
Dèneu
Dèneu va ser, sens dubte, la formació que més quilòmetres va recórrer per poder actuar al popArb. Procedents d'Elx, els quatre integrants del grup van oferir un repertori en el qual van incloure els cinc temes que formen part de la seva maqueta i també en van fer sonar d'altres. Els temes d'aquest quartet tenen estructures molt poc convencionals i mesclen amb encert les guitarres i la bateria amb sons electrònics i bases pregravades. Durant aquesta actuació van caure quatre gotes que van amenaçar amb la suspensió, però per sort la cosa no va passar d'aquí i després d'aquestes quatre gotes els núvols es van anar obrint.
L'Ana és un koala
I de les estructures rebuscades dels Dèneu, cap a les cançons més digeribles de L'Ana és un koala, un grup procedent d'Esparreguera que va mostrar al públic del Gorg Nou els temes ensucrats de la seva maqueta. Amb més presència de públic que en els dos concerts anteriors i amb uns quants seguidors visibles del grup, van mostrar bones intencions dalt de l'escenari, tot i que encara els queda camí per tenir uns temes més definits a tots els nivells.
Conxita
Després de l'experiència folk de Pomada, Helena Casas encapçala ara aquest nou projecte de pop minimalista i elegant. Amb lletres molt senzilles i quotidianes, moltes d'elles de gent externa al grup i fins i tot una adaptació de 'Productes de neteja' d'Antònia Font, el grup va ser el que més va convèncer al petit escenari del Gorg Nou i també el que més públic va aplegar en aquest espai, bona part reconeguts seguidors seus que no van parar d'animar durant els quaranta minuts del concert.
Tot seguit l'activitat es va traslladar a la zona de Can Cassó, amb els dos escenaris alternant les actuacions:
Guerrilla Sound
Estrena mundial d'aquest nou projecte dels televisius Teatre de Guerrilla, que ara també volen formar part del panorama musical. Amb en Quim Masferrer a les bases electròniques, en Rafel Faixedas a la guitarra i en Carles Xuriguera com a veu principal, acompanyats del teclista Paco Martí, van oferir un grapat de cançons senzilles i amb lletres en la línia del que fan habitualment en els seus gags teatrals, que tampoc no van faltar a l'escenari de Can Cassó. Una proposta potser un xic forçada que va convèncer a una part del públic assistent, però que també en va deixar una altra part una mica perplexa.
Mazoni
Aquest és l'any de Mazoni, que s'està guanyant un lloc en l'escena independent catalana gràcies a un excel·lent disc i un directe fresc i efectiu que no deixa de sorprendre a cada nova actuació que fa. Al popArb es va presentar amb l'acompanyament dels dos saxos a més de la banda habitual i va donar un toc diferent a temes com 'Perduts en la boira'. El concert va ser ràpid i intens perquè no disposava de massa temps, però tot i així va rebre una gran resposta del públic sobretot en el moment de la interpretació de 'No tinc temps', el tema que millor funciona de la banda i que està començant a convertir-se en un èxit.
Roger Mas
'Llums de colors', el tema més emblemàtic del seu primer disc va servir per iniciar l'actuació del cantautor solsoní a Arbúcies que va seguir amb els set primers temes de la seva darrera entrega: 'Mística domèstica' amb gran resposta del públic especialment l'Oda a Francesc Pujols. Va seguir amb temes dels discos anteriors que van fer baixar un xic el ritme de l'actuació, però va guanyar força el missatge. Tot i així, abans de marxar va tornar a interpretar els dos temes que obren el seu darrer disc: 'El rei de les coses' i 'L'home i l'elefant' i va convidar els assistents a seguir gaudint del festival, remarcant el cartell 'de luxe' que tenia.
Adrià Puntí
Sens dubte l'actuació més esperada era la de l'excantant dels Umpah-pah i fins a última hora hi va haver el dubte de si pujaria a l'escenari o no. Va començar l'actuació ell sol acompanyat d'un percussionista i ben aviat es va deixar anar a la improvisació, que va aixecar grans aplaudiments del públic que en aquells moments omplia l'espai de Can Cassó. Tot seguit va entrar la banda que va donar consistència al directe i van sonar temes dels seus discos en solitari com 'Tomb' o 'Ull per ull'. Després de mitja hora d'actuació, el de Salt va pronunciar un 'Adéu siau' i 'Adrià Puntí al cel sigui' i va abandonar l'escenari. Actuació breu, sorprenent i imprevisible d'un personatge ben peculiar de l'escena musical del nostre país.
Pau Riba i la banda dels lladres
Pau Riba viu una segona joventut i acompanyat de 'La banda dels lladres', una banda de músics de BankRobber encapçalada per Jaume Pla de Mazoni, va recuperar temes de fa trenta anys, la major part dels quals inclosos en el seu disc 'Dioptria' i va convèncer a un públic entregat a unes cançons que ja abarquen dues o més generacions. La 'Cançó 7a. en colors', inclosa també al disc de Mazoni va ser una de les més destacades juntament amb l''Home estàtic'. Als bisos del concert va pujar a l'escenari Le Petit Ramon, que va cantar a duet una de les darreres cançons del concert d'un músic que ja té una edat però que encara es manté en plena forma.
