Els dies 29 i 30 de juny i 1 de juliol es va celebrar a Lleida la novena edició del festival Senglar Rock. En aquesta novena edició, el Senglar ha deixat de ser el festival de referència de la música en català per obrir-se cap a nous horitzons amb més presència de grups internacionals. De fet, la música en català ha passat de ser el principal referent a ocupar només un terç del cartell; això sí, en general les propostes escollides han estat encertades.
Les xifres de públic sempre són una de les dades més controvertides de qualsevol acte d'aquest tipus. L'organització ha donat la xifra de 21.000 assistents al Parc de Les Basses, però el que ha passat enguany és que el públic s'ha diversificat molt i no s'han vist les concentracions que es veien a Montblanc o en alguns concerts de l'any passat. Únicament el cap de cartell Bad Religion va aplegar un bon nombre de persones a l'esplanada dels escenaris grans.
Pel que fa a la resta, tot ha funcionat amb la normalitat habitual, amb una convivència excel·lent entre la gent i sense cap incident destacable. No s'ha cancel·lat cap actuació de les 58 previstes i 700 persones s'han encarregat que tot l'engranatge funcionés. També s'ha donat la xifra de 120 professionals acreditats de mitjans de comuniació i els organitzadors asseguren que han cobert el pressupost d'1,2 milions d'euros i que tindrà continuïtat els propers anys.
Pel que fa a la tercera edició del Senglar Rock Lleida -la desena del festival- es continuarà treballant "en la mateixa línia, apostant per un concepte eclèctic de la programació integrant les tres línies del festival: ser plataforma de l'escena catalana, amb especial èmfasi en els grups de les comarques lleidatanes, ampliar l'oferta estatal i internacional i obrir-se al mercat electrònic", segons Xavi Fortuny, director del Festival. L'organització treballa amb la voluntat de programar un cap de cartell de referència, en una línia similar a la de Patti Smith i Bad Religion, caps de cartell de les dues darreres edicions.
A continuació trobareu cròniques detallades de les actuacions de la majoria de formacions catalanes:
Dijous 29 de juny
The Companys - Escenari Montblanc - 19:45
The Companys van ser els encarregats d'inaugurar oficialment la novena edició del Senglar Rock amb un concert de tres quarts d'hora a l'escenari Montblanc. Com passa sempre amb el grup encarregat d'obrir, molta gent encara estava entrant al recinte o bé muntant les tendes, però tot i així van aplegar un bon grapat de gent que va escoltar atentament les cançons que van presentar, bàsicament les que formen part del seu darrer disc.
Lax'n'Busto - Escenari Senglar - 01:15
Lax'n'Busto és l'únic grup que té el privilegi d'haver actuat a les nou edicions del festival. Des d'aquella primera de Prades de 1998, no han faltat mai al Senglar en les tres localitats on s'ha celebrat. El concert d'enguany va durar poc més d'una hora i va servir per tocar les cançons que van repetint a cada concert dels que estan fent en els darrers anys. En aquest concert però, van recuperar un parell de temes que feia temps que no tocaven en directe: 'No vaig triar', que tocaven a les gires de fa sis o set anys i la més remarcable 'Cel del nord', la segona cançó del disc 'Lax'n'busto' (que recentment ha rebut el disc d'or); una cançó que molts dels assistents a aquesta actuació no coneixien i que va ser la que més va sorprendre. El demés tot sobre el guió previst: 'Miami Beach', 'Tinc fam de tu', en Pemi fent baixar tota la concurrència i el salt des de dalt dels altaveus.
Strombers - Escenari Montblanc - 02:30
La formació de la Catalunya Central va portar la festa i la ballaruca a l'escenari Montblanc. Combinant cançons dels seus dos discos editats, van fer moure l'esquelet de la gent que a aquella hora tenia moltes ganes de festa i que va respondre molt bé a la proposta dels Strombers. Van deixar pels darrers instants de l'actuació 'La nit de Sant Joan' i 'Mercè', dos dels temes més coneguts del grup, que van propiciar l'entrega total dels assistents, ja que aquest era el darrer concert de la primera nit, abans de deixar pas a la música electrònica de l'espai Prades.
Divendres 30 de juny
Miquel Abras - Escenari Les Basses - 16:00
El guanyador del Sona 9 2006 també va ser present al Senglar, amb una actuació a l'anomenada 'hora dels cafès' a l'acollidor escenari de Les Basses. El que té de bo actuar en aquest escenari a aquesta hora és el fet que molta gent s'hi acosta per esirar-se a la gespa i descansar, aprofitant per escoltar la proposta que hi actua. El de La Bisbal va oferir uns tres quarts d'hora d'actuació amb les cançons que segurament formarant part del que serà el seu primer treball discogràfic.
Roger Mas - Escenari Les Basses - 18:00
El cantautor solsoní va venir al Senglar acompanyat d'una banda de quatre músics per presentar el seu nou treball 'Mística domèstica'. El concert el va plantejar amb dues parts clarament diferenciades: la primera en la qual va repassar temes de tota la seva trajectòria posant força èmfasi en les cançons de DP; la segona part va ser dedicada exclusivament al seu nou disc i va interpretar-ne les sis primeres cançons, que són les que més s'adapten al format de banda. Amb un públic força relaxat però també entregat, en Roger Mas va mostrar perquè és un dels cantautors amb més projecció de l'escena actual.
Plouen Catximbes - Escenari Montblanc - 19:00
Les set de la tarda a l'escenari Montblanc significava una bona calorada, però els Plouen Catximbes van començar puntuals la seva actuació. Sense massa presència de públic, ja que la gent preferia buscar les ombres, els del Bages van oferir un concert seriós i de molta qualitat, en el qual van repassar tots els temes que formen part del seu primer llarga durada. Van fer un concert solvent en el qual van demostrar que el seu excel·lent disc també el saben portar amb molta qualitat als escenaris.
Malaspina - Escenari Les Basses - 20:00
Tornant cap a la zona de gespa, Malaspina va oferir a Les Basses la presentació del seu disc 'Tretze', amb un concert contundent i directe que potser no va ser a l'espai més adequat on tothom estava més aviat relaxat i esperant les actuacions de la nit. Tot i així els de Ponent van fer una actuació sense complexos i van deixar anar tota l'energia de les seves guitarres. A la part final del concert, van llançar samarretes del grup cap al públic de les primeres files, un fet que sembla que s'està convertint en més o menys habitual en algunes actuacions del festival.
Whiskyn's - Escenari Montblanc - 21:00
Els Whiskyn's no actuaven al Senglar des de l'època en què es feia a Montblanc i això es va notar perquè van sortir amb moltes ganes a l'escenari. Fins i tot la seva actuació va iniciar-se uns minuts abans de l'hora prevista per tal de poder aprofitar al màxim el temps de què disposaven. Presentaven els seus 'Souvenirs', però també van fer un bon repàs al seu disc anterior 'On' i van recuperar alguns temes més antics com 'Puc ser jo', amb una introducció de teclat en la qual es va poder lluir el nou membre del grup: Àngel Santiago. El concert va ser elèctric, dinàmic i sense massa aturades, amb una voluntat clara d'aprofitar al màxim els seixanta minuts que tenien. Whiskyn's és un grup que està en plena forma i actualment ofereix un dels directes més interessants que es poden presenciar.
Mesclat - Escenari Montblanc - 23:00
Igual que els Whiskyn's, els Mesclat tampoc no actuaven al Senglar des de Montblanc i enguany van oferir un concert en el qual no presentaven específicament cap treball concret i van mostrar una combinació de cançons dels seus dos discos publicats fins el moment. En un dels concerts que va aplegar més públic de la nit, els Mesclat van fer el seu habitual directe de festa i cançons animades, que va fer moure molt el personal que a aquelles hores estava molt actiu, a diferència dels concerts de tarda en els quals es veia molta d'aquesta gent estirada l'herba. En aquesta actuació van presentar el nou membre del grup, procedent de les Canàries i que toca el violí i la guitarra.
Dissabte 1 de juliol
Orchestra Fireluche - Escenari Les Basses - 16:00
Els guanyadors de l'Enganxa't a la música'05 també van ser presents al festival, ja que aquesta actuació forma part del premi del concurs. La seva música amb instruments de joguina va captivar com acostuma a passar el públic que a aquella hora aprofitava l'ombra i la gespa de Les Basses per sufocar la intensa calor que queia sobre la capital del Segrià. Aquest concert va servir per presentar les cançons del seu primer disc 'ja veurem perquè però hi ha moltes coses inexplicables', que properament es posarà a la venda.
Cercavins - Escenari Montblanc - 16:45
En una hora d'intensa calor, els Cercavins van sortir a l'escenari Montblanc, amb una bona dosi de sol, per oferir un concert animat de folk-rock basat en els temes que integren el seu nou disc 'El món sona'. Tot i que era una hora força intempestiva per un concert de les seves característiques, van sortir a donar-ho tot i a fer moure -ni que fos només una miqueta- els pocs assistents que van presenciar la seva actuació. Al final, com a premi, van repartir samarretes de color llampant com la portada del seu disc que van caure a les primeres files.
Marc Parrot - Escenari Montblanc - 18:45
Encara amb força calor, tot i que el sol ja començava a anar de baixada, en Marc Parrot va oferir una actuació molt ben pensada en conjunt. L'estètica va jugar un paper fonamental i indicat per a cada cançó concreta, amb constants canvis de vestuari. I pel que fa al terreny musical, com no podia ser d'altra manera, una actuació brillant a càrrec d'una banda amb molta experiència. La major part de les cançons que van sonar van ser les del darrer disc -i primer en català- de'n Parrot, però també va fer algunes concessions a temes del seu disc anterior 'Dos maletas'. Una singular presentació de la banda a mode d'arts marcials a posar el punt i final a una actuació mil·limetrada.
Mazoni - Escenari Les Basses - 19:45
Des de la publicació del seu disc 'Esgarrapada', el grup de La Bisbal està actuant a tots els llocs destacats del panorama musical català i el Senglar també va ser un espai on es van escoltar les cançons de Jaume Pla i la seva banda. Un directe descarat i solvent va animar força el públic que encara jeia a Les Basses esperant que el sol s'amagués del tot. Va ser un concert en la línia habitual del grup, intercalant temes frenètics com 'Esclatasangs' amb balades com 'Virgínia i el Pantà', passant per una versió dels Beatles o el fantàstic senzill 'No tinc temps', una de les cançons que funcionen més bé de la banda.
Cris Juanico - Escenari Lleida - 21:00
El menorquí va ser un dels pocs representants catalans que va actuar a un dels escenaris grans. Després que l'actuació s'endarrerís uns minuts per la presència d'un camió de la campanya 'El català va amb tu', els primers acords de 'Jo li vaig donar tot' van començar a sonar. Va ser un concert intens en el qual es van succeir temes propis de'n Cris del seu darrer disc amb cançons de Ja t'ho diré. A més de les clàssiques 'Si véns' o 'Així i tot', també vam poder escoltar 'Sal i dolçura' o la mítica 'Ei Joan!', que feia temps que no sonava en directe. El cançoner popular de menorca també va tenir la seva presència amb 'Ses al·lotetes' i una versió en clau de reggae de 'Na Dolores' en homenatge a Bob Marley.
Antònia Font - Escenari Montblanc - 22:30
El grup de mallorca és un dels que més bones crítiques està rebent en els darrers temps. I és que no es pot obviar que Antònia Font és un dels millors grups que hi ha actualment al nostre país. L'actuació del Senglar va començar a les profunditats de l'oceà amb els temes 'Bamboo' i 'Batiscafo Katiuscas', que ajudats per una bona combinació de llums van crear la sensació de profunditat desitjada. La major part de cançons d'aquest disc van sonar a Lleida, però també hi va haver temps pels astronautes i robots de 'Taxi' o pels 'Alpinistes Samurais'. Fins i tot van fer una concessió al públic que es va mostrar molt entregat durant l'hora i uns minuts que va durar el concert. Aquesta concessió va ser el 'Viure sense tu', el tema del primer disc que ha sobreviscut fins ara i que un sector de fans sempre demana. Un concert excepcional d'una banda que és un dels referents de la música de qualitat en la nostra llengua.
