Molts cops les comarques de Tarragona només són notícia per fets luctuosos o esdeveniments esportius i gastronòmics. La música, tot i que hi ha moltes propostes, no és sempre un referent a relacionar amb el camp de Tarragona, una llàstima perquè fires de música n'hi ha ben poques i amb una programació com la de Vila-seca diria que cap.
La fira de Música al Carrer de Vila-seca va contracorrent; ara que molts ajuntaments prohibeixen tocar a la via pública, a aquesta vila hi celebren la 7a. edició.
Una fira de nivell comparable amb d'altres més populars com el "Mercat de la Música Viva de Vic", però amb menys suport institucional i dels mitjans de comunicació.
En una fira el que cal és vendre la mercaderia, i en aquest cas un aparador de luxe, ben aprofitat, una organització ratllant la perfecció (aquí es noten els anys d'experiència) i una vila entregada a què els visitants es trobin com a casa.
De les actuacions, remarcar la forta presència de grups del País Valencià, demostrant que a València hi ha molta gent disposada a contradir els seus dirigents polítics, cada vegada més obstinats en destruir la riquesa cultural materna. Sitja, La Beniterrània, El cant valencià d'estil entre d'altres han estat els representants de la música d'arrel. En Pau Alabajos i dos dels músics furtius presentaven en directe el darrer treball anomenat "futur en venda". Temes com "Oriol" (homenatge a un amic que va triar el camí més fàcil en un moment difícil), la "cançó explícita" ideal per a banda sonora de moments d'intimitat i "futur en venda", títol que dóna nom al compacte, van sonar en un racó anomenat "hort del centre".
Divendres, dia d'inauguració de la fira, els encarregats de posar el punt i seguit van ser els Rodamons, guanyadors del disc català de l'any de Ràdio 4. L'Eric Vinaixa i la seva banda fan rock&roll passant de modes i d'etiquetes. Abans havia actuat entre d'altres l'Eduard Iniesta, intèrpret, compositor, arranjador i fins i tot advocat, com diu en la seva web www.eduardiniesta.com, en el món de la música cal defensar-se amb urpes esmolades.
Un altre Eduard, en aquest cas Eduard Canimas, obria les actuacions de dissabte en un racó i en horari infantil per a un públic primer especialitzat i finalment per mestresses de casa, que permetien a l'artista jugar amb els gustos musicals de la primera fila, "ara començaré amb les havaneres". L'Eduard, que ja té a punt un nou treball, però que encara no té discogràfica, comentava que ara ha canviat el "xip", ja que s'ha instal·lat en una casa de pagès on hi vol conrear un hort per "sobreviure" i dedicar-se més tranquil·lament al procés de creació, estalviant-se els maldecaps d'un disc autoeditat.
Molt aprop de l'escenari on actuava en Canimas, hi havia un altre escenari, més gran i amb una plaça força plena de gent esperant per escoltar la proposta de Sitja, una formació de música d'arrel tradicional de Vila-real.
Mentre els Sitja oferien el seu repertori, en un altre indret de la ciutat a l'auditori Josep Carreras s'hi tancaven els Mishima amb una proposta força interessant i curiosa. Sorprenent que en una fira de música al carrer una actuació es faci en un lloc tancat i amb mesures estrictes per no destorbar ni els artistes ni al públic assistent i encara més sorprenent l'espectacle "Vida privada en petits espais urbans"; una barreja de cinema, música, interactivitat que no deixa indiferent. En moments com l'actual, on sembla que tot és inventat i que no hi ha res de nou, s'agraeixen posades en escena amb una important càrrega d'incertesa.
La rumba del Vallès a càrrec de Rauxa tancaria una nit de gresca i festa al parc de la formiga.
Les formacions del camp de Tarragona tenien un escenari propi on actuar i per allí vàren passar Txipi Aité, Insonora i Meli&The Xavalins entre d'altres.
Diumenge, dia de cloenda del festival, tres importants cites; la primera a les set de la tarda a la plaça de les voltes amb Creuat pels estrets, un nou projecte multicultural de so mediterrani, amb la participació de "névoa", Toni Xuclà, Helena Casas, Pep Coca i en Joan Figueres. La segona cita "El Cant Valencià d'Estil", una de les manifestacions musicals valencianes més espectacular i emotiva que arrenca a finals del XIX i que pràcticament no ha canviat amb els decurs dels anys.
I la tercera cita i darrera l'actuació dels "quicos" per cloure la fira. Quico el Celio, el noi i el mut de ferreries no necessiten presentació. Darrerament han publicat un llibre anomenat "lo llibre de música", èxit de vendes per Sant Jordi.
Amb l'actuació dels "Quicos" es donava per tancada aquesta setena edició de la "Fira de Música al Carrer de Vila-seca" amb més de 300 músics i al voltant dels 50 concerts. Tot un esforç per apropar la música als programadors, mitjans i públic des de les comarques del Camp de Tarragona.