Aquesta setmana s'ha celebrat una nova edició de l'Acústica de Figueres, que ha omplert de nou les places del centre de la capital de l'Alt Empordà de bona música en format acústic. L'edició d'enguany ha superat totes les expectatives de públic i ha esdevingut la més multitudinària de totes. Així doncs, no volíem deixar passar l'oportunitat per felicitar molt efusivament la gent de Promo Arts Music, que han fet créixer aquest festival any rere any. Potser el que caldrà fer a partir d'ara és vigilar que no superi el seu límit de creixement, que en alguns moments de l'edició d'aquest any creiem que es van superar, a les actuacions de Gerard Quintana del dissabte o les de la nit del dijous. Per tota la resta, una feina excepcional: bona mostra de grups del país i també alguns de fora de reconegut prestigi; qualitat del so i millora dels escenaris i horaris ben complerts.
Nosaltres vam assistir a algunes de les actuacions del divendres i del dissabte, que a continuació us descriurem amb més detall, però no ens volem deixar d'anomenar alguns dels grups destacats que ens hauria agradat poder veure però que per problemes de solapament d'horaris no ho vam poder fer. El concert inaugural de Pep Sala, que pel que ens va comentar diversa gent que hi va assistir va ser molt destacable; l'actuació de Javier Vargas, guitarrista de reconegut prestigi internacional; La Fera Ferotge, el grup de versions d'Ovidi Montllor format per exmembres d'Inadaptats o els Carnal, guanyadors del Sona9 2004 en cançó d'autor.
Divendres 2 de setembre
Berta, Laia Vaqué, Carol Duran i Josep Thió - Plaça de l'Ajuntament - 22:00
Cada any l'Acústica de Figueres ens presenta algunes actuacions inèdites o difícils de veure en més d'una ocasió. Aquest any la gran aposta innovadora va ser la d'ajuntar tres de les veus femenines catalanes de nova fornada que més destaquen del panorama català: la cantautora Berta, Carol Duran de La Carrau i Laia Vaqué de Glissando*; acompanyades a la guitarra per Josep Thió i a la guitarra i al baix per en Gerard. Així doncs vam poder assistir a l'estrena d'aquest espectacle que sembla que podrà tenir continuïtat. El repertori que van interpretar va ser un recull de versions que cadascun dels integrants de la proposta havia escollit, d'artistes com Police, Prince, Quimi Portet, Antònia Font o Ovidi Montllor, per citar-ne alguns. El més destacable va ser les bones sensacions que transmetien amb la combinació de les tres veus, de tímbrica molt diferent però molt ben conjuntades i la culminació d'una feina prèvia d'assaig que va donar un gran resultat a la seva estrena pública. Esperem que aquesta proposta pugui tenir altres actuacions i que per aquestes comencin a preparar repertori de composició pròpia.
Dissabte 3 de setembre
Pere Tàpias - Plaça de l'Ajuntament - 19:00
El cantautor de Vilanova i la Geltrú va actuar a l'escenari principal tot sol i només acompanyat de la seva guitarra espanyola. Davant d'un públic variat, però en la seva major part d'una certa edat, el polifacètic personatge va oferir una hora d'actuació en la qual va tocar les seves cançons amb lletres satíriques i humorístiques. No es va deixar el seu gran èxit "La moto", ni tampoc una cançó que dedica a un tal José María, que diu que "España va bien", que van animar la tarda a la ciutat de Figueres.
Croma - Plaça de l'Església - 20:00
La de Croma va ser una altra de les actuacions especials i molt ben treballades d'aquest festival, i ho diem perquè van deixar de banda tota la seva contundència per oferir una actuació acústica en la qual van repassar tots els temes que formen part del seu primer disc "Memòria selectiva" però totalment canviats i adaptats especialment per a l'ocasió, convertint el concert de Figueres en una altra dels que costarà tornar a veure als escenaris. Fins i tot el tema més acústic del disc "Despullar el teu tacte" va experimentar un canvi substancial convertint-se en un reggae, totalment inèdit... L'expresivitat corporal dels membres del grup va ser substituïda per unes cadires i detalls de qualitat de les veus i els instruments que en altres ocasions no es poden apreciar amb tanta claretat. Aprofitant la ciutat en què es trobaven, van dedicar el tema "Botxí d'estels" a Salvador Dalí i li van dedicar unes paraules d'enaltiment.
Gossos - Plaça del Museu Dalí - 23:30
Els Gossos havien anunciat que farien un concert acústic i entre la gent es va pensar que potser tornarien a fer un dels concerts que els caracteritzava en la seva primera època, però no va ser així. Van agafar les acústiques, però el repertori escollit va ser el mateix que el de qualsevol concert d'aquest any, amb temes principalment del nou disc i els recuperats d'altres discos com "Tot és fosc", "Condemnats", "Tríada" o "Quan et sentis de marbre". El so va ser més proper a l'època actual que a l'anterior, amb l'única diferència que la sonoritat de les guitarres quedava un xic més despullada, però tot i així va ser un bon concert, menys sorprenent del que s'esperava en un principi, però tot i així van deixar una bona impressió al nombrós públic que va assistir a l'escenari del Museu Dalí. Precisament cal destacar el pintor empordanès, al qual els manresans van dedicar una de les cançons, tal com havien fet unes hores abans els seus conciutadans (Croma).
Gerard Quintana - Plaça de l'Ajuntament - 01:00
La de'n Gerard Quintana va ser una de les darreres actuacions del festival i també una de les més multitudinàries. De fet se'ns feia difícil poder escoltar en condicions les cançons de "Les claus de sal" degut a què a la plaça de l'ajuntament hi deuria haver més de dues mil persones que no deixaven ni un sol espai buit. Amb aquestes condicions, no vam poder copsar la col·laboració entre Gerard Quintana i Albert Pla, que era un dels plats forts del festival. Així doncs, esperarem una millor ocasió per poder fer una bona crònica de la col·laboració entre aquests dos artistes, ja que ahir ens va resultar impossible.
