Durant els dies 7, 8 i 9 de juliol es va celebrar al Parc Municipal de les Basses de Lleida la vuitena edició del Senglar Rock. Moltes novetats a l'edició d'enguany, la principal, el canvi d'ubicació, de la qual vam copsar opinions per a tots els gustos. Nosaltres pensem que aquest canvi ha estat un fet positiu, ja que la infrastructura és immillorable, amb ombres, gespa i molts més serveis dels que hi havia a les edicions anteriors. L'únic inconvenient que hi veiem és que en certs moments se solapaven concerts en escenaris molt propers i això dificultava la correcta audició, però en general un canvi molt postiu. La majoria de gent amb qui vam parlar opina que el canvi ha estat a millor, si bé vam observar algunes opinions que comentaven que s'havia perdut una mica l'essència del Senglar pel fet d'ampliar tant el recinte.
Pel que fa a les actuacions, un nivell altíssim. A més de totes les cròniques que podreu llegir a continuació, van actuar-hi grups de nivell internacional com Patti Smith, Ocean Colour Scene o Bunbury, així com propostes interessants de països propers com els Afrika d'Euskadi o The Incredible String Band d'Escòcia. Entre els grups de casa, es va trobar un bon equilibri entre grups consolidats i noves propostes, que fan del festival un dels aparadors més importants -si no el que més- de la música del nostre país.
La xifra d'assistents donada per l'organització és la de 28.000, sumant el Senglar Ciutat, que es va dur a terme la setmana prèvia, i els tres dies de festival. Nosaltres vam poder observar que la major concentració de públic es va assolir el dissabte i la menor el dijous, com acostuma a passar habitualment. Aquest any no es va veure cap concert amb una concentració de gent tan espectacular com els concerts de dissabte a la nit de les edicions de Montblanc, però és que cal tenir en compte que el recinte era molt més gran i a més sempre hi havia simultaneïtat de concerts.
Així doncs, la nostra opinió general és molt positiva i animem a la gent d'RGB que segueixi treballant any rere any en aquest fantàstic festival musical que ens duu les millors propostes del país i també alguns grups internacionals de referència.
Dijous 7 de juilol
Vilella - 18:00 - Escenari Les Basses
La formació reusenca Vilella va ser l'encarregada d'inaugurar les actuacions al recinte del Senglar d'aquest any. L'escenari de Les Basses, el més acollidor del recinte amb bones ombres i gespa, va acollir l'actuació del quartet que va aprofitar per presentar les cançons que formen part del seu primer treball discogràfic de títol homònim al grup. Com ja és habitual als seus concerts, va començar i acabar amb la mateixa cançó, el senzill "Anna Maria". La presència de públic no va ser massa destacable perquè a l'hora de l'actuació només feia seixanta minuts que s'havia obert el recinte i la majoria de gent encara estava muntant les tendes. També cal destacar unes paraules fent referència als atemptats de Londres.
La Caixa Fosca - 18:45 - Escenari Prades
La Caixa Fosca va estrenar l'escenari Prades, un altre dels escenaris situats a la zona arbrada del recinte. El fet de ser la segona formació en actuar tampoc els va permetre reunir una presència de públic molt destacada, però no hi van faltar una desena de seguidors incondicionals, que van estar animant el grup durant els tres quarts d'hora que va durar l'actuació. El repertori que van interpretar es va basar principalment en les cançons del seu segon disc "Reevolució", tot i que també van fer algunes concessions de temes del primer treball.
Feliu Ventura - 19:00 - Basses
En Feliu Ventura va venir al Senglar a presentar el seu espectacle més reduït, en el qual actua acompanyat únicament per la guitarra de Borja Penalba. Així doncs, l'escenari de les Basses va acollir un concert de caire intimista amb les cançons que formen part del primer àlbum del cantautor de Xàtiva amb uns arranjaments mínims i en el qual la veu s'erigeix en el principal element per donar força a les cançons. A més de les seves pròpies composicions també va interpretar un cançó amb lletra d'un poeta valencià i una versió d'Ovidi Montllor: "Tot explota (pel cap o per la pota)".
Flai - 20:15 - Escenari Les Basses
El grup de Les Borges Blanques va ser el primer representant de les terres de Ponent que va actuar al Senglar Rock. En aquesta actuació va presentar una formació amb tres cares noves a la veu, la guitarra i el baix. En aquest concert es van dedicar a repassar la majoria de temes que formen part del seu únic disc editat fins el moment i també ens van obsequiar amb alguna versió com el "Hey hey, my my". La major part del públic va aprofitar la gespa de l'escenari de Les Basses per veure el concert còmodament asseguts al terra.
Fora des sembrat - 21:00 - Escenari Prades
El primer representant de les Illes al Senglar Rock d'enguany va ser el grup de rock Fora des Sembrat, que va aterrar a Lleida per presentar un repertori variat en el qual van tocar força temes del seu darrer disc "Je suis la suite", tot i que també vam poder escoltar alguns dels temes més emblemàtics d'altres èpoques com "S'espectacle" o "Dia gris i trist". La cançó que dóna nom al seu darrer disc: "Je suis la suite", es va poder escoltar en dues ocasions, tal com ja havia fet prèviament en Vilella amb el seu senzill.
Els Pets - 23:45 - Escenari Senglar
La Giravint d'Els Pets també va passar pel Senglar Rock. El conjunt de Constantí va oferir un d'aquests concerts en els quals commemoren els 20 anys d'existència del grup i que mostra un repertori variat d'aquests vint anys. A més de temes dels seus dos darrers discos "Agost" i "Respira", van sonar temes com "Vespre", "Núria", "Segon Plat", "Silenci criminal" o "S'ha acabat" (cantant Joan Reig i amb en Joan Pau a la bateria). Una pantalla situada al fons de l'escenari mostrava imatges relacionades amb cada cançó, algunes d'elles enregistrades al mateix concert i mesclades amb diversos efectes. Una dada curiosa és la indumentària de'n Lluís, que no sabem si tenia del tot clar a quina època de l'any ens trobem.
Baetúria - 00:15 - Escenari Montblanc
El fet de tocar mentre un grup com Els Pets està fent el seu concert no va beneficar gaire l'afluència de públic al concert de Baetúria. Però en acabar l'actuació dels de Constantí es va notar un augment de gent que es va acostar a l'escenari Montblanc per tal d'escoltar el folk-rock de la formació vendrellenca. Cal destacar l'acurada estètica del grup dalt de l'escenari, amb un vestuari de color taronja que duien tots els seus membres.
Without - 1:15 - Escenari Prades
L'escenari Prades va acollir l'actuació del grup de les comarques gironines Without, que va aplegar un bon grapat de públic disposat a escoltar un repertori variat de tots els seus discos, si bé més enfocat cap al darrer que han publicat. El que més destacaríem d'aquest grup és la seva actitut desenfadada i molt acurada dalt de l'escenari. Musicalment potser els falta polir una mica més les cançons, però la posada en escena és realment molt bona i això es va transmetre als assistents al concert.
Pirat's sound sistema - 2:15 - Escenari Montblanc
Els de Sants van actuar a l'escenari Montblanc a una hora que els va resultar molt propícia, ja que van aplegar una quantitat de públic considerable que no va parar de ballar el seu reggae electrònic. Amb una posada en escena molt moguda i amb continus missatges de crítica social tan a les cançons com a les pauses, es van saber posar el públic a la butxaca. Entre el públic destacar un personatge que es va dedicar a llançar flamarades per la boca cap al final de l'actuació.
Dijous Paella - 3:15 - Escenari Prades
La darrera actuació d'un grup la nit de dijous va anar a càrrec del nou projecte en què s'ha embarcat l'excantant de Brams Titot. Dijous Paella és un grup que s'emmarca en la rumba catalana però amb una peculiaritat: la secció de vents composta per un trombó, un tible, una tenora i un fiscorn ens recorda molt la sonoritat de la cobla. A aquesta hora de la nit el cansament ja es feia visible entre molts dels assistents que ja portaven unes quantes hores seguides d'actuacions. En finalitzar el concert, va començar la sessió de DJ a la carpa.
Divendres 8 de juilol
Busk'n'Baix - 12:00 - Escenari Les Basses
Un altre dels representants de les terres de Ponent, els Busk'n'Baix, van obrir les actuacions del segon dia de festival. Ben matiners a les 12 del migdia van iniciar el seu concert, en el qual van presentar força novetats: en primer lloc l'absència de l'Aleix, que ha deixat el grup; en segon lloc la gran quantitat de temes nous que van interpretar, cosa que ens fa pensar que estan preparant el que pot ser el seu segon disc. Tampoc no es van deixar alguns dels temes més coneguts del seu primer disc com "Moments de tota una vida" o "Absurda insubstancialitat del temps". La major part del públic va observar i escoltar el concert ben asseguts a la gespa de Les Basses.
Sanjosex - 15:30 - Escenari Les Basses
A la popularment anomenada "hora dels cafès" va actuar el grup de pop Sanjosex. El quartet va mostrar un repertori basat en els interessants temes que formen part del seu primer treball discogràfic anomenat "Viva!", temes de pop minimalista que van entrar molt bé a aquella hora de la tarda, en la qual la majoria dels assistents també van aprofitar per asseure's o estirar-se a la gespa per poder recuperar forces de cara als concerts de la tarda-nit.
Òscar Briz - 17:00 - Escenari Montblanc
Un altre dels representants valencians del festival, el cantautor Òscar Briz va actuar al Senglar acompanyat únicament per dos músics, una formació més reduïda del que l'havíem vist en altres ocasions. Va aprofitar l'actuació a Lleida per presentar molts dels temes que formen part del seu nou disc en un format força intimista. Malhauradament a l'escenari Montblanc no hi havia la gespa del de Les Basses i això no va propiciar gaire assistència de públic, que a aquelles hores de la tarda va optar per descansar en llocs més còmodes.
Kabul babà - 18:00 - Escenari Prades
El grup gironí va repetir al Senglar amb la seva nova formació i un nou disc sota el braç, del qual van centrar la major part de temes del seu repertori, tot i que també van recórrer a alguns dels més aplaudits del primer disc com la versió d'Eagle Eye Cherrie titolada per ells "Sent la nit". En aquest concert la formació va sonar més compacta que en la seva anterior etapa i ja va ser un dels primers concerts de la tarda que va aplegar una bona colla de seguidors davant de l'escenari Prades.
Rodamons - 18:00 - Escenari Les Basses
Just a la mateixa hora que actuava Kabul Babà a l'escenari Prades, al que quedava situat just al davant, el de Les Basses acollia l'actuació del grup de rock Rodamons, que va venir al Senglar Rock a presentar el seu primer disc anomenat "Temps millors". Una estètica molt cuidada i una actitut molt positiva dalt de l'escenari, sobretot pel que fa a la del seu cantant Eric Vinaixa, que combinava temes a la veu únicament amb d'altres tocant la guitarra o el piano, seria un dels elements més destacables del seu concert.
Galls dindi - 19:15 - Escenari Les Basses
El Senglar Rock també és útil per descobrir noves propostes musicals desconegudes. En el nostre cas, Galls dindi va ser un dels grups que vam descobrir en aquesta edició del festival. Del grup podríem remarcar-ne l'estètica propera a grups com Guns&Roses, sobretot en la persona del cantant del grup. Musicalment va ser un concert de rock amb influències de grups dels setanta i vuitanta sense massa sorpreses i, tractant-se de l'escenari de Les Basses, amb molta gent veient-los des de la gespa.
Mishima - 20:00 - Escenari Prades
I després d'unes quantes dosis de rock'n'roll, les vuit de la tarda tornava el pop al recinte de Les Basses, de la mà del grup barceloní Mishima, que va venir principalment a presentar el seu tercer disc "Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa.", del qual en van fer pràcticament totes les cançons. També van fer algun tema inclòs en un dels seus discos anteriors, una novetat i una versió del cantautor valencià Raimon. La presència de públic no va ser massa destacada, però s'hi van poder veure cares conegudes, com la presentadora del programa "Sexes" Flora Saura, que és parella del cantant i compositor David Carabén.
Pere Espinosa - 23:00 - Escenari Les Basses
El mediàtic Pere Espinosa va actuar ja ben fosc al petit escenari de Les Basses. Amb una banda totalment renovada (ja no són els components de Glaucs com al principi dels seus bolos) es va dedicar a presentar els temes del que fins ara és el seu únic disc. En general va ser un concert amb una posada en escena una mica fluixa, amb unes intervencions entre cançó i cançó massa sobreactuades. L'acutació va anar de més a menys, tan pel que fa al ritme, com per la presència de públic, que va anar disminuint a mesura que avançava la nit.
Companyia Elèctrica Dharma - 23:45 - Escenari Senglar
Trenta anys celebra la Companyia Elèctrica Dharma, i per això al Senglar van portar un concert amb un repertori dels seus temes més emblemàtics. En aquesta gira incorporen de nou la guitarra elèctrica, que no apareixia als concerts del grup des de la mort de l'Esteve Fortuny. Destacarem dos moments especials del concert: primer la interpretació del "Catalluna", un tema que per més vegades que s'escolti no deixa mai de transmetre moltes emocions; segon, el tema "Correfoc", en el qual van animar força el nombrós públic i, al final de la cançó, va aparèixer en Joan Fortuny amb una flama a les mans.
Obrint Pas - 2:15 - Escenari Senglar
La nit del divendres a Lleida tenia com a protagonista l'impressionant escenari Senglar ubicat al centre neuràlgic del festival, juntament amb la Carpa Club Danzka i l'escenari Lleida.
Després d'assistir als concerts de Cheb Balowski i Dharma molts van ser els qui per no perdre detall no es van moure de lloc fins a rebre als Obrint Pas. La banda valenciana va oferir tota la força i contundència dels seus directes a través de la seva actual gira, "Un poble en moviment" que, per cert, també van tenir participació al Rebrot i en uns dies a l'Acampada Jove de Sant Celoni. Com sempre, no va faltar el missatge combatiu barrejat amb el particular so de la dolçaina des d'una perspectiva rockera. Folk i hardcore de la mà d'uns músics que cada dia ho tenen més clar. En aquesta ocasió van actuar sols, a diferència del concert que van oferir el passat dia 30 d'Abril al Campus dels Tarongers, on van enregistrar el seu primer disc en directe amb la participació de diferents músics de la cultura tradicional valenciana (Dimonis de Vinaròs i el Ball de bastons de Burjassot, etc…
Al concert del Senglar van presentar un repertori que va anar des del seu primer disc "La revolta de l'ànima" fins a "La Flama". Un únic bis va servir perquè els Obrint Pas s'acomiadessin del Senglar amb l'èxit d'haver estat el concert més multitudinari de la nit del divendes a Lleida.
Dissabte 9 de juilol
Shitting milks - 17:00 - Escenari Montblanc
El primer concert que vam presenciar el darrer dia de festival va ser el dels vallesans Shitting Milks, que van oferir una hora d'actuació del seu funk-rock i en la qual van tocar la major part dels temes que formen part del seu primer -i únic fins el moment- treball discogràfic. Poc públic a l'escenari Montblanc perquè encara era molt d'hora i la gent reservava forces pels concerts de la nit. Tot i així, van comptar amb la col·laboració d'uns amics que van pujar a l'escenari a ballar una de les cançons i els van ajudar a promocionar el seu material de merxandatge.
Croma - 18:00 - Escenari Prades
El grup guanyador de l'Enganxa't a la música 2004 va actuar al Senglar Rock com a part del premi d'haver guanyat l'esmentat concurs. Van començar uns minuts abans de l'hora prevista i van repassar bona part dels temes del seu primer disc "Memòria selectiva", un altre dels fruits d'haver guanyat el concurs. Temes com "Nenúfar", "Umbilical", "Botxí d'estels" o "Algú com jo", van sorprendre el públic juntament amb una posada en escena contundent i molt energètica. Robert Martínez, cantant del grup, es va adreçar en diverses ocasions a la concurrència que va respondre molt positivament. Com a incidència a destacar, l'absència del bateria habitual del grup, Ernest Larroya, que va quedar ben coberta pel seu substitut, en Marc.
Dept - 19:00 - Escenari Montblanc
L'escenari Montblanc va ser on es va realitzar la segona actuació d'un grup manresà la tarda del dissabte. Els Dept tornaven al Senglar amb nou disc i van aprofitar per tocar molts dels temes d'aquest disc: "Visions", "Síndrome", "Vols", etc. però tampoc no es van oblidar dels seus altres discos i ens van interpretar temes com "Sensacions" o un renovat "Dia D" del primer disc. Una bona assistència de públic va acompanyar una actuació de prop d'una hora que va portar bones sonoritats al recinte de Les Basses.
Gossos - 20:00 - Escenari Prades
Amb la descarada puntualitat del Senglar, els Gossos van tancar la tarda manresana del dissabte a l'escenari Prades. Ells ja ens són repetidors i sembla que novament es van sentir com a casa. Van conectar perfectament desde la primera cançó ("On poder anar") amb el miler de persones congregades i van agrair a l'organització el nou emplaçament del Senglar per "tenir aquests arbres i aquestes ombres..." que envoltaven l'escenari.
El concert dels Gossos va ser lleugerament diferent als primers de la nova gira "8" perquè en aquesta ocasió sí que van picar l'ullet i alguna cosa més a les cançons que els van fer populars. Sense deixar de presentar els temes del "8" que millor funcionen en directe, van dedicar als seus un renovat "Rera teu" i una emotiva "Quan et sentis de marbre". L'última cançó, el "Sun is Shinning" d'en Bob Marley es va allargar uns 10 minuts i va servir per lluir-se i tancar un dels concerts més emotius dels Gossos d'aquest any.
Revolta 21 - 22:15 - Escenari Prades
La contundència va arribar a l'escenari Prades de la mà dels vilafranquins Revolta 21, que van presentar el seu disc "No oblidis mai" i van oferir un repertori de harcore i ritmes accelerats amb una posada en escena carregada de força. Les lletres, compromeses amb diverses temàtiques d'actualitat, van anar acompanyades de diversos missatges que el seu cantant va llançar entre cançó i cançó. El públic, tot i no ser massa nombrós, es va entregar força a les cançons del grup penedesenc i va respondre molt bé durant tota l'actuació.
Lax'n'Busto - 1:15 - Escenari Lleida
Potser mai més a la vida veurem actuar en 1 mateix escenari la nord-americana Patti Smith i els vendrellencs Lax'n'busto. Fins i tot entre el nombrós públic de la Patti s'hi podien veure desenes de músics i membres de les bandes participants al Senglar, Dept, Croma, Gossos, Shitting Milks i els mateixos Lax, que dues hores i mitja més tard trepitjaven el mateix escenari. I per postres, perpendicularment a l'escenari Lleida, els Ocean Colour Scene provaven so a l'escenari Senglar. Mai vist.
Potser per això als Lax'n'busto, que repetien Senglar per vuitè any consecutiu, els va faltar temps per saludar efusivament al "seu" públic més incondicional: "Bona nit Senglar!!!". Durant gairebé 90 minuts els Lax van desglossar la majoria de cançons incloses al directe "Amg tu" buscant en tot moment la complicitat amb el públic.
En aquesta gira, en Cristian G. Montenegro s'ha convertit en el centre de les bromes dels seus companys de grup, que no paren de retreure-li repetidament la seva procedència natal: Vilafranca del Penedès.
Potser no va ser el millor concert del Lax'n'busto però sí un dels més entretinguts i divertits.
