L'últim tirabol

A la tarda del dissabte 7 de maig, adolescents, joves i no tant joves començaven a arribar a la ciutat de Berga amb motxilles, samarretes ratllades, estels a la solapa, mocadors al cap, texans i calçat per saltar i ballar. Tots però amb un objectiu comú, assistir al darrer concert dels berguedans, rememorant cançons, balls, concerts, que han esdevingut part important de la banda sonora de la nostra vida.

Alhora, al camp de futbol de la ciutat, escenari del concert, s’hi realitzaven les proves de so. Els més inquiets i xafarders hi tregueren el cap, amb la sorpresa de veure-hi altres grups assajant . I Brams ??? Volíem acomiadar-nos d’ells de ple !!! Els rumors corrien, però ningú sabia què ens esperava. A les nou del vespre s’obriren les portes del recinte, i a quarts de dotze, mitja hora més tard de l’hora concertada, sonaven les primeres notes. El públic que arribava llavors, com la colla de la Nena de Nicaragua, es trobava amb una esplanada coberta de gom a gom, amb més d’11.000 persones, un inmens escenari al fons i una inmensa estelada. Un escenari i una multitud , talment com si es tractés d’un macrofestival de quatre dies amb amb desenes de grups del país. Però no era pas el cas. Aquell jorn, teníem només un grup i una nit. Una imatge sorprenent, magnífica i esperençadora. Sabíem, sabem i sabrem el que volem per demà.

Un "Som els Brams impresentables i berguedans", recordant vells temps, donà el toc d’inici al concert, d’aproximadament tres hores de durada, al llarg del qual els berguedans ens oferiren un més que ampli repertori dels seus èxits més emblemàtics, temes que sonaven a les darreres gires amb l’Energia i l’Aldea Global, acompanyats de melodies entranyables que ja feia temps que no teníem el goig d’escoltar en directe. Una quarentena de temes en total. L’expressió de felicitat d’en Titot, veu del grup, s’entreveia només guaitar-li el rostre, embriagat d’alegria i sentiment. I és que veure després de quinze anys de carrera, en un mateix concert a casa, tal aglomeració i varietat de públic, és el millor regal que els berguedans podien rebre.

Els Brams aquella nit, estaven acompanyats d’una increïble diversitat de públic: des d’infants que fitaven el concert agafats al coll dels pares i adolescents que varen descobrir els primers treballs dels seus germans grans, fins a joves ja no tant joves que rememoraven la banda sonora amb la qual creixeren i descobriren el món. Tingueren també a l’escenari, versionant els seus temes, músics, cantautors i grups que els han acompanyat fidels al llarg de tots aquests anys. Entre aquests, no hi faltà la representació del sud oprimit, amb el toc de gralla i el cant albà, tradicional al País Valencià, amb lletra dedicada; i des de Xàtiva, Feliu Ventura, amb versió acústica, igual que al Palau Sant Jordi i el 30 d’abril al Pati dels Tarongers a València, La diplomacia de la rebelia. Skàndol Públic, també bergudans, rememoraren l’inèdit Maragall, tan sols present a la maqueta, i Moros i cristians. Amb Lax’N Busto, Bufar i fer ampolles, on en Pemi, vocalista dels del Vendrell, lluí el toc de rumba, com si es tractés talment del seu Emiliano Zapata. Tinguérem també en Joan Reig, bateria dels Pets, acompanyant en Titot a Quan t’imagino cagant. I tornàrem a gaudir de la presència de l’ex guitarra de la banda, Santi Careta.

Al llarg del concert, gaudírem de les melodies més emblemàtiques dels berguedans, algunes d’elles, que no sentíem a les darreres gires. Així, rememoràrem temes dels primers treballs, Amb el rock a la Faixa, Ni un pas enrere, amb Nena de Nicaragua, Sóc el millor, Papa, L’operació ós … El moment més emblemàtic del concert fou, de totes totes, quan darrera la cortina de l’escenari s’entreveigué la banda de música del Memorial Ricard Cuadra , formada per joves i alumnes de l’Escola de Música de Berga i dirigida per Marcel Caselles. Talment com si hagués arribat la Patum amb tres setmanes d’antelació, ens oferiren un Últim tirabol inoblidable, un ric instrumental amb La Plaça, ambientat amb carretilles dels més patumaires entre el públic. I és que el foc a la ciutat de Berga no hi podia faltar, i es feu palès al llarg de tot el concert. Un inci també instrumental d’un Vull per demà, en un 7 de maig que s’oferia una gran bellesa, i un Sóc d’un país cantat i sentit dels més xics als més ganàpies. Foren les balades que més emocionaren al públic assistent, mesclant l’elegància de la Cobla amb la lluita i contundència dels berguedans.

Als darrers temes, Brams ens daren les GRÀCIES amb les lletres del mot a la samarra, centralitzant al vocalista una A amb l’estel roig del grup. El concert finalitzà amb energia, per recordar, per Sempre més, la melodía, el cant i el compromís que, des de quinze anys ençà fins ara, els berguedans ens han dat. I amb tots els músics participants a l’espectacle a l’escenari, junt amb Joan Masdéu de Whiskins, férem un Brindis. Com en Titot ens digué, si ara ens ha arribat el moment de finalitzar el projecte, és perquè els temps han canviat, hem passat un període on ja hem fet un important pas endavant a la recerca de la llibertat: "Avui no es tracta d’acabar sinó de tornar a començar". Un "Visca la Terra" del vocalista , acompanyat d’una "lliure!!!" resposta del públic, donà el punt i final d’un comiat que, no és pas un adéu per sempre. Ens queden ja menys anys de lluita, on tan sols ens caldrà cantar cançons d’amor. I sortí el sol, per a tothom, i al migdia a la ciutat de Berga, els tocs de tabal anunciaven la Patum. I tornarem a saltar l’últim tirabol. Brams per sempre.