Uns Busk'n'Baix, d'altres estrenant bateria

Eren dos quarts d'una, una nit freda envoltava la població de Tàrrega, els carrers buits no convidaven a sortir, quasi tot estava tancat. Només restava obert el Mercat Municipal, però no per vendre cap albergínia, ni cap ampolla d'oli. Estava obert perquè una colla de segarrencs puguessin expressar amb música una llista molt llarga de sentiments i, malgrat el seu nom que a hores d'ara ja és incoherent, doncs tenen un baixista bonissim; el que veritablement busquen els Busk'n'Baix és un lloc en el panorama musical català, el lloc que és mereixen: molt amunt.
Encoixinats per un nombrós públic de seguidors incondicionals, varen complir amb escreix la seva missió de "teloners" dels Kabul Babà, i em varen fer recordar un altre grup, els "CuldesaC", d'entre molts i mal anomenats "teloners". És evident que a Catalunya tenim moltes bandes de qualitat i que la condició de "teloner" sovint només és la manera d'enumerar l'ordre d'aparició i no pas la de qualificar el grup.
Amb tot, un concert per recordar, també pels Kabul Babà, doncs era el primer concert sense en Pep Bosch i tothom tenia la mirada posada en el nou bateria: l'Àngel Valentí. Per ell va ser una prova de foc, amb només quatre dies d'assaig, el concert a Tàrrega només era una revàlida. L'endemà al Espai vindria l'examen final; el resultat d'ambdós, formidable.

Els Busk'n'Baix volen, cercant l'èxit amb la seva música

El nou bateria dels Kabul Babà, Àngel Valentí, fent broma