Una flama en un país d'ombres

11 d'octubre del 2003. Una data provocativa, potser ??? En tot cas, reivindicativa. El matí es despertà serè i enigmístic al Guinardó. Enguany, els jocs ludolingüístics d'en Miquel Sesé obriren la jornada, acompanyats d'un magne trencaclosques dels Països Catalans. Els nens i nenes més matiners del barri donaren vida a la Plaça, i sense tractar-se d'una classe magistral de llengua catalana o Coneixement del Medi, els més xics tractaren aquestes àrees d'una manera ben propera i divertida, el joc. I és que la pedagogia lingüística i del país s'ha de viure des de tots els àmbits, i el Correllengua és una eina al nostre abast per a treballar de manera transversal, i a mode de racons, el sentiment d'identitat, la capacitat d'expressar-se i expressar d'una manera normal, amb la nostra llengua. Al nostre barri quedà demostrat que, davant la massiva arribada de població inmigrant, el que cal és ajudar-los a integrar des de ben petits i, d'aquesta manera, els nens i nenes de totes races, provinents d'arreu del món, però residents al nostre país, esdevindran ciutadants catalans competents el dia demà.

Cap a la una del migdia, la flama arribà d'Horta acompanyada dels grallers del Clot. La lectura del manifest, enguany del cantautor mallorquí Biel Majoral, fou a càrrec del poeta guinardorenc Daniel Ruiz-Trillo, i anà precedida d'un piscolabis per a tothom.

A les cinc de la tarda, els bangencs Pa amb xocolata ens començaren a animar amb les seves dances, cançons i jocs dançats. Enguany, fou l'Esplai Torxa que arribà amb una munió de canalla que omplí la Plaça de gom a gom. Dançant damunt d'un paper de diari cada vegada més xic, ballant amb globus, i construïnt la primera diagonal d'infants al nostre barri, travessant la Plaça del Guinardó de dalt a baix. I després del pa amb xocolata dançat, berenar popular per a recuperar energies.

Cap a quarts de vuit del vespre, ja podíem sentir les primeres proves de so del concert de la nit, el qual, igual que l'animació infantil, fou el més massiu en tota la història del Correllengua al Guinardó.

A les nou tocades, els Aqstics, formació de rock acústic, tal com indica el seu nom, provinent d'Argentona, donaven entrada a una llarga i jove nit de música. Amb ja un llarga durada al mercat, Imagina, temes melòdics com Calaix de somnis i Però serà, embriagaren de música i color la ja tradicional plaça guinardorenca. I, amb Una flama en un país d'ombres, finalitzaren la seva actuació. I és que al Guinardó s'ha demostrat que ja fa quatre anys que la flama resta encesa i, malgrat les opressions patides ja ben entrat el segon mileni, ella té més força que no pas el feixisme que darrerament hem vicut, en la seva lluita cap a la total normalització de la llengua d'una nació sense estat.

Els barcelonins Like a Gat, grup que participà al primer Correllengua celebrat al barri, repetí la seva actuació amb un format molt més ampli i amb un munt de joveníssims seguidors i seguidores saltant i cantant les seves cançons davant de l'escenari. Fenòmen mai viscut fins aleshores al nostre Correllengua. I és que el primer grup que repeteix espectacle, amb un grapat de nous temes i una maqueta editada, demostrà el seu poder d'arrossegar masses. Amb temes com Esquenes, , Ja no tinc por i Quasi bé, així com amb noves cançons que estrenaren per l'ocasió, fans del grup de pop-rock provinents d'arreu de Barcelona, així com els seus cinc membres, feren bullir el barri.

Els prosseguiren els manresans Uf..!! I és que s'ha convertit ja en un clàssic l'agermanament guinardorenc-manresà a totes les edicions del Correllengua. Amb dues maquetes al mercat, presentaren el seu últim treball, Sense mirar enrere. El ja clàssic Ràdio Pastura creà un dels moments més àlgics al concert. Començant pel Rock'N Reis al Vell Congost i amb actuacions amb petit format a La Fresca de Manresa, enguany el pop dels Uf..!! ha fet un gran salt endavant i ha debutat a sales barcelonines com Razzmatazz, Bikini i Luz de Gas. I és que cal Un crit de llibertat arreu del país.

Els encarregats de cloure la nit foren enguany la formació barcelonina de patxaga Kumbes del Mambo. Iniciaren el seu espectacle amb un tema molt especial, l'estrena de l'himne del Correllengua al Guinardó, Rutlla la llengua, amb lletra i part de música de Clàudia Viladrich i tornada rumbera del músic manresà Jordi Torras, incondicional a la Plaça del Guinardó pel Correllengua. El tema fou dedicat a Daniel Ruiz-Trillo, coordinador general del nucli, pels seus quatre anys de lluita al barri, els quals sense ell no haguessin estat possible. Després de l'alegre i emotiu tema, els Kumbes encengueren la Plaça amb els seu aire festiu, la seva versió dels Segadors, La Palmera, balls de parella... I és que la festa, gresca i xauxa amb els Kumbes està assegurada, i ho demostraren una múnio de joves que ompliren la Plaça com mai havia estat. Tan sols calia veure un simpàtic xicot japonès ballant enèrgicament. Cap a les dues de la matinada, el públic aclamava un "no n'hi ha prou", que aconseguí allargar l'acte fins a quarts de tres de la matinada

I és que enguany, els guinardorencs hem aconseguit que presenciessin el nostre Correllengua a la vora d'un miler de persones. Nens i nenes, pares i mares, adolescents, joves i adults gaudiren de la diada durant més de quinze hores. Una diada que finalitzà a la matinada d'un 12 d'octubre, per a aclamar amb la flama encara encesa, que els catalans volem, primer de tot, viure, viure sense atacs feixistes, en un país plenament lliure amb una llengua normalitzada.