Tres anys en flama

Dissabte 19 d'octubre del 2002, Plaça del Guinardó. Per primer any, els actes del Correllengua comencen de bon matí. Des d'abans de les nou els organitzadors ja estan en acció. A les onze comença la primera Mostra d'Entitats del barri organitzada per la CAL Guinardó-Sagrada Familia: Amics de Diakha Medina (Senegal), Plataforma contra el Trasvassament de l'Ebre, La Forca, Diguem no al Túnic d'Horta, ERC, JNC, JAE, són algunes de les entitats que hi fan presència. A dos quarts de dotze, s'inicia la xerrada-col·loqui "El català al barri" , a càrrec de tres ponents representatius de les diferents generacions: des de la jovenísima estudiant de Batxillerat de disset anys, Marta Vidal, fins als senyors Josep Busquets, de la Cooperativa Cultural Rocaguinarda i el bancari Joan Capdevila. Mentre, la plaça es va omplint, arriben els Castellers de Sagrada Família i aprofiten per agafar forces al piscolabis popular, a ritme de Mesclat, Obrint Pas, Lax'n'Busto, Els Pets ... que animen la diada, tot esperant l'arribada de la flama.

A la una del migdia, les dues enxanetes presideixen el seguici amb la flama, vinguda de Cornellà de Llobregat, on se celebrà el Correllengua el divendres 18, acompanyades de la resta de castellers . A dalt de l'escenari, el jove músic manresà invident Ricart Canals es prepara per llegir el manifest, transcrit a Braille per a primera vegada a la història del la CAL i del Correllengua, gràcies a la col*laboració de la institució Joan Amades. Amb gran afany i empenta, Ricart Canals fa la lectura del manifest, fent memoria al valencià Joan Fuster amb el seu "o ara o mai, o lluitem o serem destruïts coma poble", prosseguit pel pilar dels Castellers de Sagrada Família. La primera jornada matinal del Correllengua al Guinardó es clausura amb gran èxit, havent passat per la plaça públic intergeneracional.

I arriba el torn als més menuts. Poc abans de les cinc de la tarda els nens i nenes de l'esplai La Gralla arriben alegres a la festa. Al ritme de les cançons i dances del tercet igualadí La Teca i la Meula, els infants donen color i alegria amb els seus rogles, rotllanes i jocs dançats. El berenar popular aconseguí despertar als més tímids, que guaitaven l'espectacle des del damunt del turó triangular que havien conquerit aquella tarda.

Ja a quarts de sis comença a arribar algun músic ja veterà al nostre concert, hi ha qui diu que mai és tard si s'arriba d'hora. A quarts de vuit ja podem sentir les proves de so de La Caixa Fosca i poc abans de dos quarts de deu, el macroconcert de cloenda del Correllengua, el qual ha esdevingut ja un referent al nostre nucli, comença.

Com s'ha convertit igualment en tradició al Guinardó ja des dels seus inicis, no hi pot faltar representació bagenca. El duet manresà composat pels joves Ricart Canals i Jordi Torras obra pas a la festa nocturna. La potent veu d'en Ricart i l'acústica d'en Torras, ens fan rememorar especialment temes d'en Pep Sala i dels desapareguts Sau, tals com "No he nascut per militar" o "La força de les armes", de Gossos, Lax'n 'Busto, així com també un bon ventall de temes propis, com "Mirall transparent" o "No et sabré valorar", i tres temes nous, tals com "Moments", amb privilegiada estrena al nostre barri. Els prossegueixen des de Torredembarra Els Tres, que al pujar a l'escenari més d'un se sorprèn dient: "Si sou dos !!!", nom que dóna titol a seu primer treball. Malgrat tot, ningú en queda desconcertat. Després d'un relaxat i melòdic acústic, el públic s'alça a ballar amb "També per tu" -poema musicat de Martí i Pol- i "Un sol poble", composat pel duet especialment pel Correllengua, reflexant la realitat lingüística del català i d'aquesta diada als pobles i ciutats on se celebra. Acabat el concert dels "torredembarencs", en Ricart Canals ens sorprengué amb un nou tema molt especial, captant l'atenció de tot el públic amb un contundent final. I és que els manresans sempre tenen tots els punts per a tornar !!! I arriba el torn al sextet mallorquí Espiral d'Embulls, tenint amb ells per primera vegada al barri respresentació de les illes. La seva rica i complexa fusió de cançó-folk i pop-rock, encisa a tots els presents a la plaça, podent gaudir de la màgia de la poesia de Màrius Torres, Ramon Llull , Vicent Andrés Estallés... Musicada amb temes tals com "Llibre d'Amic" e "Amat", amb cançons d'un pop més ballable, com "Tothom", amb temes nous, amb poètiques lletres d'aquests joves membres del grup, com Syphosis, per alguns presents a la plaça molt més que una cançó, tot un himne d'amor i amistat. La nit es tanca amb els barcelonins La Caixa Fosca. Des del barri de Sants, ens ofereixen el seu pop urbà fent ballar al públic d'allò més, on no hi poden faltar temes tals com "Quan el boig tingui mestre" o "Cel Vermell" que, a quarts de tres de la matinada, després de més de setze hores de cultura, lluita, gresca i festa, dona un màgic fi al tercer Correllengua omplint la Plaça del Guinardó de bombolles de sabó.

El 20 d'octubre, de bon matí, arriba la flama de la mà dels guinardorencs a Sagrada Família, nucli que celebra per primer any el Correllengua i triomfa amb tota mena d'activitats des de bon matí fins a la nit, on els lleidetans Encara Farem Salat relleven també la flama del Guinardó, on fa poc més d'un any s'estrenaren i es conformaren com a grup.

Abans d'aquestes diades, la nit del divendres 18, ben a prop del Parc de les Aigües, els guinardorencs pintaven el seu segon i tercer mural: CATALÀ, LLENGUA D'EUROPA, lema del Correllengua d'enguany; i E/AL GUINARDÓ PARLA CATALÀ, amb el doble article que en duplica el signifcat i la capgirada "A" brossiana com a representació del barri. I és que per un català europeu, cal unir mans i esforços.