Un dia, pels voltants de Nadal, vaig arribar al local tremolant, no sabia com explica'ls-hi. No, no tinc fred els hi deia. Estava nerviosa. Llavors ho vaig abocar i van ser ells els que van començar a tremolar'. Així l'Anna ens explicava com va comunicar als seus companys la decisió de deixar La Tarambanda. 'Trigaré a poder tornar escoltar la maqueta sense emocionar-me', ens deia.
La Tarambanda havien anunciat oficialment la seva dissolució feia poques setmanes, una dissolució que finalitzaria amb el que havia de ser el seu darrer concert a Tarragona, a La Vaqueria.
El concert va iniciar-se amb el que possiblement va ser el primer 'èxit' del grup, fins i tot abans que l'Anna s'incorporés al grup, la cançó 'Postals'. A partir d'aquí, ja res els podia aturar, ja havien començat el darrer 'bolo'. No van poder-hi faltar algunes de les versions que últimament el grup ja anava realitzant, parlem de temes com l' 'Ho faré igualment' o el 'Flors i Violes' del seu admirat Quimi Portet.
I aquesta gent se separen...?', comentava sorprès algun dels assistents una mica despistat. I és que no semblava que aquest fós l'últim concert, l'última vegada que tots pujarien junts dalt d'un escenari, ja que no va haver-hi massa sentimentalismes almenys aparentment. Abans d'iniciar-se el concert tots sis 'tarambandus'van reconèixer estar nerviosos i com és lògic amb sentiments de tristesa i melangia per saber que s'acabava allò que els va deixar tot just a la porta de l'èxit. Això sí, tots semblaven comprendre la decisió de l'Anna. I és que ha estat ella qui ha decidit deixar la formació tot i que pugui semblar una incoherència, ja que si alguna vegada heu vist a La Tarambanda en concert, heu pogut comprobar que els escenaris són l'hàbitat natural de l'Anna. Per sort però, l'Anna no deixarà de pujar dalt un escenari, això sí, des d'una vessant diferent: des d'ara l'Anna centrarà els seus esforços en el teatre musical. Els membres del grup són conscients que La Tarambanda, com a tal, va començar a funcionar amb l'Anna al capdavant, i per tant que havia de finalitzar quan l'Anna ha decidit marxar.
I és una llàstima que la dissolució del grup hagi arribat tot just quan semblava que les coses començaven a rodar, finalistes del Sona 9, primers contactes amb discogràfiques... i sobretot un futur que prometia bastant esperançador.
Dos bisos, 'Tempesta' i 'Fires'. I un agraïment, a tots els que els han seguit en la seva, per desgracia, curta trajectòria. El públic, del tot resignat, els va acomiadar amb un emotiu aplaudiment.
'Tarambandus': esperem tenir notícies vostres ben aviat, n'estic segur, i Anna: moltíssima sort, de debò, i gràcies per no deixar els escenaris.
Bona nit Tarambanda.
Ostres tu,em costa ser el primer d'encetar els comentaris,però he de dir que veritablement és una llàstima que un grup com ells comencin un final que de ben segur tenia moltes hores al darrera d'assajos i esforços. Ho sé perque he compartit ecenari amb ells, i fins i tot algún concurs i el seu treball s'ha notat durant la seva existència. I a més, també em sap greu que el nou planter de grups a vegades tinguem que pendre decisions com aquesta, per alguna raó o altra, però no hem de deixar que la paciència s'escapi per fer arrivar la música a com més gent millor. En fi, serà una llàstima no poder sentir alguna nova melodia d'aquest grup, vés a saber si hagés sigut la millor cançó que haguéssim sentit mai. Una abraçada Tarambanda, meva i de la resta de Busk'n'Baix.