Aquest passat cap de setmana ha tingut lloc a Lleida l'onzena edició del festival musical per excel·lència dels Països Catalans, el Senglar Rock, que per quart any consecutiu ha ocupat el recinte del Parc Municipal de les Basses d'Alpicat i sembla ser que aquest serà el lloc on es seguirà duent a terme el festival els propers anys, ja que la promotora RGB Management i l'Ajuntament de Lleida han anunciat que han renovat el contracte.
El Senglar Rock d'aquest any s'ha caracteritzat per separar les actuacions dels principals estils en els tres dies.
El dijous la gran atracció de cara al gran públic van ser els aragonesos Amaral, una de les propostes més comercials que han passat pel festival i que va aconseguir reunir unes cinc mil persones a l'escenari principal. D'aquest concert però, el més remarcable va ser la presència, anunciada amb poques hores d'antelació, de Gerard Quintana, que va acompanyar el duet en la interpretació de 'Camins', tema que Amaral va versionar pel disc de tribut a Sopa de Cabra i que per primer cop es va poder veure en un escenari amb aquesta col·laboració inèdita fins el moment.
Els valencians Obrint Pas van actuar a un escenari més petit del que és habitual en ells, l'escenari Montblanc, i no van reunir la quantitat de públic d'altres ocasions. Segurament el fet d'actuar en dijous i amb un cap de cartell d'estil tan oposat van contribuir a aquesta circumstància. Van oferir una actuació típica en la qual van presentar cançons del seu darrer disc 'Benvinguts al paradís', però també fent moltes concessions als temes que més bé els funcionen en directe. Va tancar la nit, molt i molt tard, en Carles Belda amb els Badabadoc.
Divendres va ser el dia dels ritmes contundents i accelerats del hardcore, punk i metal de la majoria de grups que van passar pels escenaris petits, dels quals potser el grup més original i destacable van ser els Vidres a la Sang, amb una posada en escena molt seriosa i amb versions musicades de poetes catalans com Miquel Martí i Pol entre les seves cançons. L'escenari principal va comptar amb la presència de dos grups catalans de pop en bon moment com són els Whiskyn's i Els Pets. Els de Reus van obrir escenari amb una bona caiguda de sol i amb una presència més aviat discreta de públic. Segurament hauria estat molt més encertat programar-los en un escenari com el Montblanc. Els Pets no van omplir com en les grans ocasions, però sí que unes tres mil persones es van acostar per escoltar sencer el disc 'Bon dia', això sí amb els temes revisats com és habitual en ells. En la llarga tanda de bisos, van oferir un recull de cançons de totes les èpoques en què destacaríem 'Està plovent' o 'Tarragona m'esborrona'.
La nit va donar pas als suecs The Hives i a Les Basses els ReigBord començaven a posar ritmes més ballables, que posteriorment els Rauxa durien a l'escenari principal.
Dissabte va ser el torn del hip-hop i la rumba a l'escenari principal, però la jornada va començar ben d'hora, a les dotze del migdia, amb l'actuació de Roger Benet i els Oximorònics, que van fer mostra de la seva professionalitat oferint una actuació entregada tot i que ni el públic ni l'hora acompanyaven massa. La lleidatana Meritxell Gené va agafar el relleu al mateix escenari per portar les seves poesies musicades acompanyada d'una bona banda. A la tarda el rock es va deixar veure al Senglar (i ja és curiós perquè aquesta paraula és al nom del festival, però aquest any, de rock n'hi ha hagut ben poc) de la mà dels bagencs Plouen Catximbes, que si bé van fonamentar l'actuació en els temes rockers del seu darrer disc 'Telescopi', també van recordar una mica el seu passat reggae i van tocar un parell de temes del seu primer disc. El bisbalenc Miquel Abras va continuar aquest estil al mateix escenari presentant les cançons del seu nou disc, tot i que no hi van faltar els temes ja clàssics del primer. El toc d'elegància el va posar la formació Ass Trio a Les Basses, que va confirmar que es troben en un gran moment i que connecten molt bé amb el públic, tal com van demostrar fent aixecar tota la concurrència en un dels temes. El punt i final definitiu el posaria Pepet i Marieta en una hora ja massa intempestiva.
Com sempre, el festival va destacar per l'absència d'incidents i per una bona convivència entre tots els assistents, tot i que aquest any la varietat de públic era més accentuada. Pel que fa a les xifres, l'organització ha donat la de 22.000 persones en els tres dies. El que passa és que al diversificar-se tant l'oferta mai es veuen quantitats espectaculars com les que s'havien vist en els concerts principals de les edicions de Montblanc, però és possible que la xifra global d'assistents s'acosti força a aquesta dada facilitada pels organitzadors, que aprofitem per felicitar des d'aquestes línies per haver arribat a aquesta onzena edició i amb bones perspectives per seguir-ne organitzant més a la capital del Segrià.