La banda va néixer fa aproximadament sis anys però, fins fa pocs mesos, responia al nom de Codi de Barres. Actualment, paral·lelament amb la publicació del seu primer àlbum Scooter Riders, ha canviat el nom i ha regularitzat la situació, treballant per aconseguir un més bon rendiment dels seus recursos i lluitant per assolir, en definitiva, un so professional. Convé precisar però, que dels sis anys de vida, la banda ha passat per una sèrie d'estats de salut molt variable d'acord amb les diverses intencions que ha tingut. Inicialment doncs, la colla d'amics provinents, la majoria d'ells, de la mateixa escola, es troben per tocar i divertir-se. De mica en mica, van canviant alguns músics i es va perfilant un estil més concret, a la vegada que els seus components van millorant la seva tècnica i s'aprèn més sobre l'estil musical que sempre els ha entusiasmat: l'ska i algunes variacions com són el reggae o el rocksteady. Així, sense oblidar la influència que inevitablement han exercit sobre ells els músics d'altres gèneres (com del rock, la música popular catalana i sobretot el jazz), els artistes que més els han influenciat són gent i grups com ara Skatalà , Laurel Aitken , The Skatalites , Desmond Dekker , Prince Buster , Dr. Ring Ding , Toots & The Maytals , Lee Perry & The Upsetters.
A mitjans de la vida del grup, després de la baixa d'un dels membres de la banda, decideixen deixar-ho córrer. I fins al cap d'un any, en iniciar el curs següent, no tornen a reunir-se per tornar a tocar. Ubicats en aquesta etapa, de mica en mica van fent concerts, cada cop més animats. El Molar (Priorat), Torredembarra (Tarragonès), Alpens (Osona) i, sobretot en diverses vegades, les ciutats vallesanes de Matadepera, Viladecavalls, Terrassa i Vacarisses, han estat ciutats que els han vist actuar (essent així, al costat de grups com Dr. Calypso, Lullaby, Betagarri, Cheb Balowski, Radio Raheem, Costo Rico, Sapo, Root Diamoons...). Aquesta activitat es veu modulada però, per diversos factors com la necessitat de compaginar aquesta activitat no professional amb els estudis (i les èpoques d'exàmens) o la feina dels seus membres, les baixes i altes del grup (amb la integració i la adaptació musical i personal que això suposa), o les possibilitats de les sales i circuits, moltes vegades limitades.
Tanmateix, havent acordat un voluntat comuna de progrés i evolució, els GUAITA'LS decideixen lluitar per seguir endavant i assolir una formació que funcioni d'acord amb la seva voluntat. Així, el juny del 2004 no deixen passar la possibilitat d'enregistrar una cançó (als estudis El Cobert, a càrrec de Quim Serra) que va sortir publicada en un disc (annex al projecte -d una tesi doctoral que recolzava l'Ajuntament de Terrassa- anomenat Banda de Terrazza ) amb les que l'autora del projecte considera les millors bandes de música no professionals d'aquesta ciutat. Animats pel bon resultat de l'enregistrament i les critiques positives que reben del seu entorn, decideixen enregistrar el seu primer disc. Per fer-ho, escullen el que és considerat un dels millors estudis d'enregistrament/discogràfica d'aquest país: Temps Record (editora discogràfica que treballa, per exemple, amb els jazzmen Josep Maria Farràs, Jazz Spirit, Amadeo Casas, Erwyn Seerutton, Dani Alonso, Lidia Pujol, Miquel Gil o Enric Carreras entre d'altres) a càrrec de Josep Roig. Aquesta qualitat però, anirà en detriment de la quantitat. El disc conté sis cançons, una de les quals és l'enregistrada als estudis d'El Cobert, totes elles de composició pròpia. Actualment, amb el disc sobre la taula, tenen entre cella i cella el ferm propòsit de prosperar fins allí on les limitacions (seves i del país) els permetin. Per començar, el disc va ser presentat enguany coincidint amb Sant Jordi (dissabte 23 d abril), a la sala Spay 9 de Terrassa, en un acte que va incloure un concert del grup d'ska convidat Root Diamoons i , evidentment, dels GUAITA'LS. Amb algun altre concert a l'esquena realitzat després de l'edició del disc, ara estan treballant amb la concreció de concerts de cara a l'estiu i la tardor.