El trio acústic Menaix a Truà, format per Cris Juanico, Juanjo Muñoz i Toni Xuclà va presentar el 2002 el seu segon disc “Petits moments d’estricta simpatia” i també una nova gira per tota la geografia dels Països Catalans que es perllongarà durant el 2003.
Menaix a Truà va néixer com a punt de trobada dels camins de tres de les personalitats més inquietes del panorama musical autòcton dels últims anys: Cris Juanico, cantant de Ja t’ho diré; Juanjo Muñoz, guitarra i veu de Gossos i Toni Xuclà, productor i un dels músics més internacionals de casa nostra.
El que en principi era només un projecte temporal, donats els compromisos d’agenda dels tres integrants, va esdevenir un fenomen musical de primer ordre a Catalunya i després del gran èxit aconseguit arreu dels Països Catalans amb el seu àlbum de debut gravat en directe,van decidir seguir endavant la trajectòria del grup.
Un punt de trobada que es concretà el 19 de Desembre del '99 en un concert al teatre de Bescanó amb l'enregistrament del seu primer CD “Menaix a Truà”, un treball que va sortir a la venda el mes de Març del 2000; després i en menys de dos mesos els MENAIX fan uns quinzé concerts arreu de catalunya amb una assistencia de public massiva per a teatres i sales, i a més la cançó “Ennmig de la mar” va ser seleccionada com a cançò de l’ estiu del 2000 a TV3
Petits moments d’estricta simpatia: el segon disc.
Després de gravar el seu primer disc amb el mateix nom del grup i de fer un bon grapat d’actuacions presentant-lo, es van decidir a gravar un nou disc, Petits moments d’estricta simpatia.
A diferència del primer que es va gravar en directe i en el que es van utilitzar cançons que ja estaven escrites -a més de fer versions d’altres artistes -, aquest segon disc és el primer en que les cançons que hi han incloses s’han fet expressament per a Menaix a truà i es va gravar amb un estudi mòbil al local d’assaig dels Gossos a Manresa. Les mescles es van fer a Music Lan.
Petits moments d’estricta simpatia es pot dir que és un disc molt treballat, molt detallista. Desprèn una atmosfera aparentment senzilla però no ho és gens; s’ha buscat aquesta aparença amb tota la intenció.
El bon humor i el bon “rotllo” van ser presents durant tot el procés de gravació del disc i això es nota en el resultat final. Les úniques col·laboracions que apareixen al disc son les de la resta del grup Gossos i son molt curioses perquè l’Oriol toca la bateria, el Natxo un teclat Hammond i el Roger el baix. Als Menaix els feia il·lusió que hi col·laboressin, però buscaven una fórmula diferent.
Al disc, els tres components no es van limitar a tocar les guitarres, sinó que van provar tots els instruments que els hi va venir de gust. Les cançons del disc tenen vida pròpia, no hi ha un fil conductor. Son cançons que parlen de sentiments. Així, cançons com “Ulls tancats” ens parla d’un estat d’ànim, és trista però esperançada, diu que una decepció potser un bon inici. “Na Maria” parla del llenguatge del cos i de les mirades, aquesta és una cançó que ja fa més d’un any que fan en directe. “Demano impossibles” és una cançó d’amor, una oda escrita d’una manera molt èpica. “Mentrestant” ha estat la darrera cançó composta per al disc. Aquest cop les versions que han escollit son: “Flors de baladre” una cançó del grup eivissenc UC, “Pols en el vent” del grup Kansas, “No em deixis mai” (Sweet child o’mine) dels Guns n’Roses i “Tal vegada” de Djavan.
Aquest disc ha anat acompanyat d’una gira de presentació en teatres, sales de concerts i espais de petit format, sens dubte els ambient més adients per a poder escoltar i gaudir d’aquesta formació tant particular. Aquesta gira va començar el 2002 i va continuar durant el 2003.