nou?
logotip decibel.cat

Crítiques de discos

Cercar discos
Nua - Química
Grup: Nua
Àlbum: Química
Discogràfica: Picap
Any: 2008

Marc Grasas segueix endavant amb el seu projecte personal i apareix de nou a l'escena discogràfica amb el segon disc de Nua. En aquest segon àlbum es defineix el so de la banda, ja que a diferència del primer treball, ara hi trobem una línia molt més coherent que és present a tots els temes. Guanya contundència, però també hi ha lloc per a temes més relaxats i carregats d'emocions. Personalment és un disc que em va arribar des de la primera vegada que el vaig escoltar i a cada nova escolta hi he anat descobrint nous detalls que em fan adonar que estem davant d'un dels grans discos d'aquesta temporada. Així doncs, amb aquest nou recull de temes, Marc Grasas es destapa definitivament com un gran compositor de cançons, que a més les interpreta a la perfecció acompanyat d'una banda de nivell altíssim. Tot el disc en general és molt bo, però crec que mereix unes línies el tall número 3 'Dilluns', un tema genial de cap a peus, amb una melodia d'aquelles que quan la sents penses: 'Aquesta cançó no sé què té però provoca que se'm remoguin totes les entranyes' i completada amb uns magnífics duets de veu amb Litus (ex-Mutis). Per mi un dels millors discos que han passat per les meves orelles en aquests darrers temps i ferm candidat a ser un dels millors de l'any.

Jordi Garcia
Nua - Lluny
Grup: Nua
Àlbum: Lluny
Discogràfica: Picap
Any: 2006

En Marc Grassas és un músic que tot i la seva joventut té una trajectòria força llarga i ha tocat en una bona colla de grups entre els que destaquen especialment Tancat per defunció, Bars i Els Pets. Ara, inicia el seu propi projecte sota el nom de Nua amb aquest disc que ens mostra tretze composicions del músic sabadellenc afincat a Mallorca. Escoltant una mica tot el disc ens adonem que hi ha bàsicament tres línies de cançons que mostren clarament les influències rebudes durant aquests anys. Hi ha temes que encaixarien perfectament en un disc de Bars (Quan em sento sol, Tramuntana), d'altres que els podria signar el mateix Jaume Papell (Es molinar) i també cançons pop-rock que Els Pets podrien incloure en algun dels seus propers treballs. Això sí, el que descobrim amb gran sorpresa en aquest disc és que tots aquests anys fent de músic de banda i corista havien amagat una sensacional veu que ara pren tot el protagonisme en les melodies d'aquest disc. Però no només destaca la veu en aquest disc, ja que les guitarres també tenen una importància rellevant i a més dels múltiples i bons arranjaments d'acompanyament s'hi deixen veure alguns solos força espectaculars, alguns d'ells amb la tècnica de l'slide; també hi apareixen guitarrons i mandúrries. I el lligam de tot plegat és que gairebé totes les cançons transmeten unes emocions que poques vegades es poden percebre escoltant música. A més aquest disc ve carregat de calidesa mediterrània i en certs moments et pot donar la sensació que estàs en una platja al mig del Mediterrani. Les lletres també estan a l'alçada i hi ha una dedicatòria a la guitarra (Quan em sento sol), moltes referències a Mallorca (Es molinar) i fins i tot una mica de polèmica (Estrella del rock); totes escrites amb la mateixa traça que s'han escrit les melodies i els arranjaments. Una de les sorpreses més agradables de l'any que acabem de deixar.

Jordi Garcia
Tot el material d'aquesta pàgina està llicenciat sota Creative Commons || Disseny web per Rourets - Avís legal