nou?
logotip decibel.cat

Crònica de l'Acampada Jove d'Arbúcies 2004

21/07/2004
Arbúcies (Selva)

Les vacances comencen per molts joves, com també tornen les acampades joves que any rere any apleguen a més gent dels Països Catalans. Aquest any s’han tornat a superar les expectatives a tots els festivals. Al Senglar Rock a Montblanc, amb quasi 20000 assistents, Arbúcies amb 30000, i, sense deixar de banda el Rebrot a Berga amb 8000 també.

El dijous, com cada any, els més impacients ja anaven arribant a primeres hores del matí, ben carregats per passar quatre llargs dies de disbauxa, aquest any però tenien l’opció d’una nova zona d’acampada (el Pol) a uns pocs quilòmetres de la zona de concerts, però això sí, amb unes bones ombres i comunicat amb el poble amb freqüents busos.

A mesura que la tarda s’acabava, començaven els concerts, primer a la carpa Tio Canya, amb Pepet i Marieta (Grup guanyador del concurs musical Enganxa’t a la Música 2003) i més tard amb el potent cartell de dijous.
Cheb Balowski van ser els primers en fer saltar la gent, amb aquesta mescla de mestissatge i fusió que tanta gresca porta. Seguidament els manresans Dept, amb el seu pop-rock, transmetien molt bones “Sensacions”. Els Pets demostrant com sempre les seves capacitats de captivar a xics i grans, amb les noves cançons del seu darrer treball “Agost”, com també les de sempre, fins i tot amb alguna versió reggae. La nit era una gran festa i encara quedaven dos grans grups, Mesclat, a punt de treure el seu nou disc tot amenitzant la festa amb la ja típica indumentària esportiva, i la gran sorpresa amb Brams, (substituint a Su ta Gar, que no van poder assistir-hi a última hora). Va ser per a ells l’últim concert a l’acampada jove a causa de la dissolució al final de la gira d’enguany.

El divendres els més matiners i amb ganes de fer cua, marxaven cap a la piscina a passar-hi unes hores de relax, on també tenien la “Zona Oasi” a càrrec de Dj. Biònic, Dj. Missdoneta i dissabte amb els clàssics del “Chill Out” amb Dj. Claudi Antoni Domènech.
Un cop carregades les piles, i abans dels grans concerts de la nit, hi havia dues bones opcions a l’IES Eduació Pública, el cantant de Xàtiva Feliu Ventura amb el seu darrer treball “Barricades de Paper” i Roger Mas, que presenta el seu disc a l’acampada anomenat “Dp”.
La nit ja era present, i els vendrellencs Lax’n Busto van estar com sempre a dalt de tot. Després, deixant la nit al francès, l’euskera i l’anglès, els Spook and the guay amb la seva mestissa “Vida Sonora”, els mítics del rock basc i combatiu Soziedad Alkoholika, com també els bascos Betagarri amb ritmes ràpids units a un rock despert van cloure el seu concert sense oblidar-se de la gran versió de l’Estaca tot deixant pas al novaiorquesos The Toasters, amb una hiperactivitat absoluta a l’escenari i fent vibrar a tot el camp de futbol amb el seu ska contundent, oferint un concert exclusiu a Europa per la gent catalana.
Els més noctàmbuls van poder comprovar la destresa als plats de l’Espai FlaixFM amb els Djs. Crim, Coolo, Creys i dissabte amb el tech-house de l’internacional Xavi Escolano.

El dissabte va ser l’última nit de concerts, però es respirava un ambient de festa com el primer dia, no era per menys amb la programació de dissabte. A la tarda i per anar fent boca, el moianès Quim Vila i el seu humor, juntament amb la seva inseparable guitarra va fer passar una bona estona als que la migdiada és un fet secundari.
La nit s’acostava i els més grans, frisaven per veure, qui, per ells va ser i serà un referent de la Nova Cançó i de la lluita antifranquista, per als nascuts després de finals dels setanta un concert d’un mite de la generació anterior, pell de gallina per a tots.
Després d’aquest emotiu inici de nit, els Skatalites oferint un exclusiu concert, de la banda que compleix 40 anys sobre els escenaris. Sense baixar el ritme però els seguiren els cubans Orishas amb un concert ple de hip-hop, pop i rock que no van deixar indiferent a ningú.
De Cuba passant per València, amb els ja més que coneguts nois de l’Horta Obrint Pas i La Gossa Sorda, grup amb una projecció cap a l’èxit més que evident.

Diumenge era el dia de recollir però també d’excursió a Berga per la celebració de la Diada del Pi de les Tres Branques, que des del segle passat és un símbol de la Unitat dels Països Catalans.

No podem oblidar tampoc l’esforç de l’organització, les xerrades, actes polítics, jocs, tallers, fires i altres activitats que acabaven d’omplir aquest quatre llargs dies de festa i reivindicació, que per a molts és l’ambient que desitjarien diàriament d’amistat, catalanisme, defensa de la nostra terra i tradicions.

I, per això hem de ser els màxims possibles any rere any, sense haver de fer dos festivals simultanis el mateix cap de setmana. Hem d’anar endavant, no enrera.

Galeria Fotogràfica

Text: Xavier Soler
Fotos: Jordi Oset, Xavier Soler

Comentaris

Comentaris

Tot el material d'aquesta pàgina està llicenciat sota Creative Commons || Disseny web per Rourets - Avís legal