decibel.cat : La música en català, tots els estils i gèneres http://www.decibel.cat http://www.decibel.cat/imatges/logo.gif http://www.decibel.cat decibel.cat : La música en català, tots els estils i gèneres Jordi – Coincidim amb els Toquem Fusta al seu concert de Riudoms dintre la Gira per presentar el seu disc “Ara és l’hora” Parlem amb en Marc Gibert, Jordi Oliver, Jordi Ripoll, Raúl Arranz i Xavier Figueras. Toquem Fusta – Salut a tots i a totes i gràcies per seguir-nos!! Jordi – El grup va nèixer l’any 2004 i fins ara havia defensat les seves cançons en directe sense necessitat de treure disc. Què us ha empés a fer-ho finalment? Què ens trobarem a l’escoltar el disc? Toquem Fusta – Després de set anys junts i de dues maquetes a les esquenes, vam decidir de plasmar els millors temes que teníem i a part, presentar uns quants temes nous, ja que d'aquesta manera es veu l'evolució del grup i l'evolució musical. En el disc es poden trobar dotze temes més un bonus track. Aquests dotze temes no els podríem etiquetar en un sol estil musical, ja que podem trobar cançons de caràcter pop, moltes de rock (que és el què més ens identifiquem) també un parell de temes ska i un parell de balades. Fem la música que ens agrada i que ens ve de gust. Jordi –A la portada del disc apareixeu desprenent molta energia, això és el que ens trobarem en els vostres concerts? Toquem Fusta – Sí, i és el que volem expressar a la gent i als oients. Nosaltres ens considerem joves i volem transemtre aquest sentit d'energia damunt d'un escenari, ja sigui per les lletres, per la música o pel fet de posar-ho tot en conjunt. Vam tenir la gran sort i el plaer de conèixer el Jordi Montserrat, fotògraf de Calafell, i juntament amb ell vam fer el book de fotos pel disc. I la fotografia que més ens va agradar va ser aquest sal a la platja, que desprén molta energia i frescor. Des d'aquí, una gran abraçada al Jordi! Jordi – Quines són les influències del vostre so? Toquem Fusta – Tenim la gran sort el nostre grup de que entre els cinc components, tots escoltem diferents estils de música: alguns es centren en el rock en català, d'altres en el rock espanyol, d'altres en música de fora... i el fet de sentir aquests diferents estils de música fa que tots tinguem una visió. El més bonic i més gratificant de tot, és que tot i que tenim diferents estils de música, a l'hora de crear els nostres temes, ens posem d'acord i fem allò que ens agrada a tothom, sense imposar-nos res ni forçar-nos. Jordi – Ens agrada el so de la cançó “Ho podríem intentar” ( http://youtu.be/BlBcH12EmQ8 ). Què ens podeu dir d’aquesta cançó? Toquem Fusta – Ho podríem intentar és el single del disc. És el tema que em triat per ser el single. És una cançó que la identifiquem, i molt, amb Toquem Fusta. Música roquera, alegra i viva. I la lletra quotidiana i molt propera. Qui no anhela alguna cosa i es planteja de cercar-la i trobar-la, encara que per això hagi de fer coses que no estan al seu abast? A part, van tenir la gran sort que els nostres amics de Vilaverd (on es va gravar el clip) hi van voler participar i ens van ajudar a treure aquest clip. També agraïr la participació de Ramon Berlanga (protagonista del clip i també el tècnic i productor del nostres disc) com també de la Gisela Sans i la Mireia, que ens van gravar el clip! Jordi – I de la cançó “Festa Major” ( http://youtu.be/QO0KbWKh6hA ) amb un clip amb participació de les entitats de Cambrils, què ens en podeu dir? Toquem Fusta – Festa Major va ser la última cançó que vam decidir de posar-la al disc. Només escoltant-la ja et venen ganes de ballar-la, i més, sabent que parla de la Festa Major de Cambrils, amb la participació de les entitats festives (diables, gegants i bastoners). També agraïr els qui van fer possible el clip, juntament amb els bastoners i els diables! La lletra parla de la festa major de Cambrils, amb la importància que tenen les entitats festives, i al ser un grup que ens localitzem principalment a Cambrils, va fer que fessim un homenatge a la nostra vila. Jordi – I de la cançó “Abraça’l fort” ( http://youtu.be/nEiu9wxeciI ), de què parla aquesta cançó ? Toquem Fusta – És un tema que ja feia dos anys que el teníem, i que també vam gravar un clip en el seu temps. I va agradar molt a la gent, fins i tot, podríem assegurar que és la cançó que identifica el grup, ja que la majoria de la gent se la sap de memòria i es pot comprovar en els directes, on gairebé tota la cançó la canta el públic sol. Abraça'l fort parla de la història d'una parella, que ella fa el pas per deixar-ho per estar amb una altra persona. Llavors el qui és deixat es planteja si en els braços de l'altre hi estarà millor... el què deiem abans, lletres de la vida quotidiana i que ens expliquen diferents històries properes. Jordi – Veiem que teniu una agenda atapeida de concerts i que us portarà per exemple a tocar el proper dia 28 d'abril a Andorra. Quina acollida està tenint el disc per part del públic? Toquem Fusta – El disc ja estem apunt d'editar una segona onada de còpies. Això vol dir que entre els que hem venut i els que fem servir de promoció del grup, ja hem gairebé acabat les 500 primeres còpies. Tothom veu que amb el disc el grup fa un pas més, a nivell musical i també a nivell del grup. Et dona més ressó i fas un pas més amb el grup. Estem molt contents de la resposta. Jordi – Com podem estar al dia de les vostres novetats i propers concerts? Toquem Fusta – Mitjançant les noves tecnologies. Aviat estrenarem el què serà la nova pàgina web, www.toquemfusta.cat i també ens podeu seguir mitjançant el facebook del grup i també al www.myspace.com/toquemfusta. Jordi – Moltes gràcies per aquesta entrevista i toquem fusta que porta sort! Toquem Fusta – Això esperem! Moltes gràcies a tu i a tota la gent que fa possible que Toquem Fusta seguim amb energia, amb rock i amb ganes de passar-nos'ho molt bé i poder gaudir d'aquest viatge místic en què hi estem tots, nosaltres com a grup, i també la gent en escoltar-nos! Salut i TOQUEM FUSTA!!! http://www.decibel.cat/entrevistes/entrevistes.php?accio=entrevista&id=1146 http://www.decibel.cat/entrevistes/entrevistes.php?accio=entrevista&id=1146 Mon, 16 Apr 2012 16:01:47 GMT Jordi – Coincidim amb els ix! en un dels concerts de presentació del seu nou disc 'Immersió' i aprofitem per parlar amb en David Mullor sobre què ens espera al sentir el nou disc. Quines diferències trobarem en aquest disc respecte l’'Autòmat infinit' i 'L'ingenu és lliure'? David – bé, hem volgut fer un disc més optimista i fresc. Aprofitant la nova formació amb la que venim tocant, era el moment adient per reinventar el nostre so. Jordi – El títol del disc ve de la cançó 'Immersió'... en què està inspirada aquesta cançó i per què heu decidit que doni nom al disc? David – estàvem composant el disc enmig de l'embolic per la immersió lingüística del TSJC. Nosaltres fem música en català, i volíem donar el nostre suport a la immersió que tants bons resultats ha donat per integrar a tothom a la llengua i la cultura del país. Cal dir que, malgrat els esforços i els progressos, estem encara lluny de tenir una llengua normalitzada a tots els aspectes de la nostra vida. O sigui que, qualsevol retallada en aquest aspecte seria un greu retrocés cultural que mai hem de permetre. Jordi – Ja que hem parlat de la cançó 'Immersió' i tu, David, has escrit totes les lletres de les cançons del disc, aprofitem per demanar-te si ens pots dir breument en què està inspirada la lletra de cada cançó: David: - Garrigues: un recull d'imatges poètiques provocat per haver viscut la infantesa a Les Garrigues. - La ciutat dels Àngels: Les ciutats com a referència. Llocs on hi passen un munt de trens de vida, on tot és possible, però de vegades, també llocs on tot es fa més impossible, més difícil. - Tot és un: hi ha 2 maneres de mirar-se i viure la vida, pel costat dolç i pel costat amarg. Una invitació a triar el que t'agrada. - Cirera: dedicada a les persones que encomanen màgia, que son lleus, que fan feliç amb la presència - Fem camí: cançó a l'aventura, al desconeixement, al deixar fluir - De puntetes: a la sensació de pèrdua de personalitat que comporta enamorar-se i no ser correspost - Castells que es desfan: allò que tens, allò que has aixecat, pot caure en el moment més inesperat. Al renaixement, a la força - La gran mentida: el món com a exemple del gran 'putiferi', de la mentida, del mercat de valors humans, al circ que representa viure - Demà: és la cançó de la revolució, de l'esperança Jordi – Per a finançar el disc el heu recorregut a la plataforma Verkami, on heu recaptat 5.463 euros davant un pressupost mínim sol·licitat de 5.000 (http://www.verkami.com/projects/798-immersio-el-nou-disc-del-grup-ix ). Esteu satisfets amb el resultat obtingut? Aquesta forma de finançament us aporta més tranquil·litat o responsabilitat? David – Les dues coses. En temps de dificultats, enginy i col·laboració. Rebre aquesta aportació ha facilitat el finançament del projecte, i també ens hem sentit reforçats i estimats pels nostres seguidors. Jordi – A les portada d’Immersió, l’Autòmat infinit i L’ingenu és lliure hi trobem il·lustracions o quadres. Tenint en compte que una portada és la primera impressió que tindrà algú del grup, per què creieu que és millor una il·lustració o un quadre que una fotografia? David – No pensem que sigui millor que una fotografia. Espero que algun disc tingui una fotografia de portada, o un dibuix, o una.. no sé, l'art és ple d'imatges que ajuden a definir i a donar personalitat un treball musical en forma de disc. El primer disc fou un collage, el segon un quadre, i el tercer una il·lustració. La tria es deu al moment, a les nostres percepcions, i ara per ara m'agraden totes les tries que hem fet. Jordi – Com és habitual en ix! ara ens espera una bona colla de concerts per presentar el disc, com poden estar al dia d’aquests concerts i de les vostres novetats? David – ho tenim tot a http://www.gatrecords.cat Jordi – El disc apareix sota el segell discogràfic Gat Records del qual els músics d’ix! en sou l’ànima. A més dels discs d’ix!, Gat Records ha presentat recentment el disc 'U' d’Albert Freixas i 'Porpra' de Dídac Rocher. Quina valoració fas d’aquests dos treballs? David – penso que hem tingut la sort d'editar 2 dels treballs amb més qualitat i honestitat de l'escena catalana dels últims anys. Son 2 grandíssims discos. Jordi – I del futur de Gat Records, seguir presentant noves propostes de nous artistes? David – Espero que sí! Sovint rebem propostes que volen ser editades, però Gat Records és un segell tan petit com poc comercial, i per tant sols podem fer esforços quan creiem que ens trobem davant peces úniques, i així seguirà. El negoci discogràfic per nosaltres és inexistent, però creiem que l'aportació cultural notable. Jordi – Moltes gràcies per aquesta entrevista i molta sort! David – Gràcies a vosaltres! http://www.decibel.cat/entrevistes/entrevistes.php?accio=entrevista&id=1145 http://www.decibel.cat/entrevistes/entrevistes.php?accio=entrevista&id=1145 Mon, 16 Apr 2012 15:39:50 GMT Recentment s’han complert diversos aniversaris de Sau. Els dos més tristos són el del 17 de febrer de l’any 1999 (ara es compleixen tretze anys) quan Pep Sala anunciava el final del grup, motivat pel tràgic succés de la mort de Carles Sabater quatre dies abans (13 de febrer) després d'un concert al Casal de Vilafranca del Penedès. Un altre aniversari el va celebrar recentment Pep Sala en un concert inèdit i irrepetible al Palau de la Música Catalana de Barcelona el passat 15 de novembre dins el cicle BandAutors. Aquest concert especial amb el nom de '25 anys de Sau' va commemorar, com el títol del concert indica, els 25 anys de la fundació de Sau. Per aquesta ocasió el repertori va ser especial contant únicament amb temes de Sau. Una mica abans d’aquest concert, el 13 de juny passat a la Sala Artèria, en Pep també va celebrar mitjançant un altre concert inèdit els vint anys del disc 'El més gran dels pecadors'. Recordem, a tots aquells que s’hi vulguin afegir que, com cada any, el Club d'Amics de Sau (CLAM Sau) farà un acte el diumenge més proper a l'aniversari de la mort de Carles Sabater a Llançà. http://www.decibel.cat/noticies/noticies.php?accio=noticia&id=1144 http://www.decibel.cat/noticies/noticies.php?accio=noticia&id=1144 Mon, 20 Feb 2012 18:40:19 GMT Jordi – En Dídac Rocher presenta el seu nou treball 'Porpra' amb el qual ens sorprèn després del reconeixement aconseguit amb 'El nus' (Finalista dels Premis Enderrock 2010 i PREMI ALTAVEU 2010 a la millor lletra de cançó). Per això, el primer que aprofitem per a preguntar-li és quines diferències notarem a l'escoltar aquest nou treball respecte l'anterior? Dídac – Doncs, sobretot, una maduresa respecte a l'anterior, tant a nivell de cançons com de lletres i també de so. Hem volgut buscar una coherència en el sentit que aquestes cançons les he anat fent amb una idea de disc, amb la voluntat de construir una certa poètica en l'escriptura i unes cançons més unitàries en el seu conjunt. La producció, a càrrec de Dani Ferrer, ha partit des de l'essència de les meves cançons i mesurant cada element, des d'una idea global de disc. Jordi – 'El Nus' va ser produït per Dani Ferrer. Aquesta col·laboració l’has continuat a 'Porpra'. Com us vau conèixer amb el Dani i quina és la seva aportació al disc? Dídac – Amb el Dani ens vam conèixer a través d'un amic que m'ajudava als meus inicis en aquest món de la música. Va ser conèixer-nos i de seguida connectar, sobretot a nivell humà i després musicalment. El Dani ha sabut entendre molt bé la meva idea de cançons, senzilles, austeres i on la paraula hi té una gran importància. La seva manera de treballar sempre molt sàvia i respectuosa ha fet possible aquests dos treballs. Estem molt compenetrats, tenim molta confiança l'un amb l'altre i complicitat. Treballar amb ell és un plaer i una seguretat. En aquest cas, a més a més, hem treballat les cançons amb uns músics que han aportat un so contundent i elegant. Jordi – El finançament del disc l’has aconseguit a Verkami ( http://www.verkami.com/projects/718-porpra-nou-disc-de-didac-rocher ) abans de començar i en escreix. A Verkami has demanat 3.500 euros i has aconseguit 5.560 euros. Això dóna tranquil·litat o responsabilitat? Dídac – Totes dues coses. Tranquil·litat perquè m'ha permès acabar el disc sense haver quasi d'endeutar-me, i de la millor manera possible a nivell de so fent les mescles a Gravaciones Silvestres amb en Marc Parrot. Hem aconseguit així una molt bona qualitat sonora i un acabat del qual n'estem molt satisfets i contents. I, evidentment, una gran responsabilitat envers totes les persones que s'han involucrat al projecte amb els seus diners i la seva il·lusió. Realment, aquest sistema de micromecenatge ha creat una complicitat entre els mecenes i jo molt maca i intensa. No podia decebre i havia d'estar a l'alçada de les expectatives! Estic infinitament agraït a tots els que m'han ajudat a tirar això endavant, sense ells tot hagués estat molt més difícil. Jordi – Què tens previst fer amb els diners aconseguits a Verkami que sobrepassen el pressupost sol·licitat? Dídac – Jo demanava uns diners per poder pagar l'edició, però el cost real de tot el projecte eren molts més diners (que no tenia i que hauria d'haver demanat endeutant-me molt). Per tant, 'l'excedent' m'ha permès poder cobrir quasi totes les despeses de producció i d'edició. Jordi – La portada de 'Porpra' és un quadre que la Lucía Coll Montserrat, i la portada d’'El nus' compta amb il·lustracions de Violeta Puchades. Per què has fet aquesta tria? Per què ets partidari d’una il·lustració o un quadre com a portada en comptes d’una fotografia? Dídac – Tenir l'oportunitat d'enriquir el meu treball amb la visió artística d'algú altre ho fa molt més atractiu i li dóna una dimensió més interessant al disc. A 'El nus', la Violeta va il·lustrar cada cançó i va convertir cada una d'elles en un petit món visual, en una situació poètica. La Lucía, amb el quadre que ha fet per PORPRA, ha aconseguit fer que la portada sigui una mena de pòrtic a un món poètic suggeridor i misteriós i molt elegant, tal i com concebíem el disc. Em sento molt feliç i afortunat de comptar amb el seu talent i la seva visió. Jordi – Aquest nou disc apareixerà sota el segell 'Gat Records'. Què t’ha fet confiar en 'Gat records'? Dídac – Gat Records és com una petita família. El projecte d'una gent entusiasta que volen fer les coses ben fetes i amb seny, i crec que és la millor manera de treballar. Per això estic amb ells, i perquè m'han acollit amb els braços oberts. A més, som bons amics i compartim les ganes de tirar endavant dins aquest món de la música. Jordi – Paral·lelament tens el projecte 'El Minotaure i Teseu' es va estrenar al Cementiri d'Arenys de Mar el 3 de juliol del 2010 en motiu del 25è aniversari de la mort del poeta i com a acte inaugural del CORRELLENGUA 2010. Hi ha el projecte de treure un disc d'aquest recital i difondre l’espectacle al 2013. Què ens pots dir d’aquest projecte? Dídac – Actualment és encara un projecte que ha d'evolucionar i madurar. Però serà un treball que combinarà cançons i recitat amb músiques instrumentals sobre poemes de Salvador Espriu. El 2010 vam presentar un esbós d'això, un recital-espectacle en el que es combinava el recitat i la música amb la dansa (amb coreografia d'Ada Obrador i ballat per Lucía Coll Montserrat). Va ser un acte molt maco al qua va acudir molta gent. Però al 2013 pot ser que canviï una mica el projecte. Jordi – Com podem estar al dia de les teves novetats i propers concerts? Dídac – A través de la meva pàgina web, myspace i el web de Gat Records. Jordi – Veient la teva atapeïda agenda de concerts, destaca el del proper 25 de febrer a Arenys de Mar on presentaràs el disc amb banda. Què ens espera en aquest concert i per què no ens el podem perdre? Dídac – El concert d'Arenys serà especial, perquè serà amb el que presentem el disc amb la banda al complet i perquè juguem a casa; Arenys és on visc i des d'on rebo molt de recolzament. També serà un concert esperat pels mecenes, ja que serà la presentació oficial de PORPRA i hi estan tots convocats, allí ens reunirem quasi tots. Serà un concert emotiu i intens. Jordi – Moltes gràcies per aquesta entrevista i molta sort! http://www.decibel.cat/entrevistes/entrevistes.php?accio=entrevista&id=1143 http://www.decibel.cat/entrevistes/entrevistes.php?accio=entrevista&id=1143 Mon, 20 Feb 2012 18:31:07 GMT Jordi - La música amb 'denominació d’origen Eivissa' agafa empenta aquests dies. D'una banda UC actuarà el proper 22 de febrer a Luz de Gas dins el Festival Barnasants, i d'altra banda tant el grup Rels com el disc 'Ressonadors – En directe a sa nostra ciutat d’Eivissa' han entrat com un dels deu finalistes en les categories de 'Millor Grup Revelació' i 'Millor DVD musical', respectivament, dels Premis Enderrock d’aquest any. Les votacions estan obertes fins el proper 10 de febrer a www.enderrock.cat/premis Per captar aquest bon moment de la música amb D.O. Eivissa parlem amb Sergi Tur, cantant de Rels, i aprofitem per a preguntar-li com han viscut el fet de que tant Rels com el directe de Ressonadors hagin estat designats com un dels 10 finalistes dels Premis Enderrock per votació popular? Sergi – Ha estat una sorpresa estar entre els 10 finalistes, tenint en compte la quantitat de grups que hi han participat. És un reconeixement a tota la feina que hem anat fent i una empenta per a que Rels segueixi endavant. Jordi – A més d’aquesta nominació, ens trobem amb que recentment Rels vau ser premiats al Festival Festerra, i, a part, aquest estiu vau fer un concert a Prades de Conflent (Catalunya Nord) dins el marc de la Universitat Catalana d’estiu. Esteu contents de com es va estenent el vostre missatge? Sergi – A poc a poc ens estem adonant de que Rels es comença a escoltar més a Eivissa. També tenim en compte la reacció del públic als nostres concerts, al nostre disc, etc. A tot això vull afegir que ens anem formant com a músics i com a conjunt, a la vegada que ens donem a conèixer. Creiem que és important per créixer entendre o saber què transmets a la gent. Jordi – Per tel d'estendre el vostre missatge, avui dia és necessari tenir presència a les xarxes, i ens trobem amb que actualment esteu presentant el vostre nou clip de la cançó Formentera. Què ens podeu dir d’aquest clip i de la cançó que heu dedicat a l’illa germana ? Sergi – Les images del videoclip mostren els atractius de l'illa juntament amb una història pròpia. D'aquesta manera volem fer arribar a la gent la nostra música. Jordi – Sergi, també has participat en una cançó en el segon disc del projecte 'Ressonadors'. Què ens pots dir d’aquest projecte que tan bona acollida està tenint, i en concret de la cançó que hi has interpretat? Sergi – El projecte Ressonadors ha estat un rescat de moltes cançons antigues que amb un format modern s'han adaptat a gent de totes les edats. Jo he interpretat la cançó Rosa Vera amb Victorí Planells, un dels components del grup Uc. És una cançó bastant coneguda del repertori d' Uc. En aquest nou format ha estat una de les que més acollida ha tingut entre el públic. Ha estat una gran experiència poder formar part d'aquest projecte i haver tingut l'ocasió de compartir escenari amb artistes de les ïlles i també de fora, com en Gerard Quintana, en Cris Juanico i altres. Jordi – En part Ressonadors no es podria entendre sense la feina del grup UC que, des de que es va fundar al 1973, forma part de l’imaginari col·lectiu eivissenc en haver recuperat cançons tradicionals que en aquells moments restaven oblidades tot donant-los un so folk. Sergi, per què creus que no ens hauríem de perdre el concert que farà UC dintre el festival Barnasants? Sergi – Uc forma part de la música tradicional eivissenca i crec que tothom que tingui curiositat en conèixer part de la cultura musical de l'illa no es pot perdre aquest concert. Jordi – Com podem estar al dia de les vostre novetats? Sergi – Per tenir informació del grup podeu entrar a myspace.com/relseivissa o al facebook de Rels. Jordi – Moltes gràcies per aquesta entrevista i molta sort! http://www.decibel.cat/entrevistes/entrevistes.php?accio=entrevista&id=1142 http://www.decibel.cat/entrevistes/entrevistes.php?accio=entrevista&id=1142 Thu, 09 Feb 2012 16:14:10 GMT Eva - Actualment presentes l'espectacle 'Dues Pedres', que ens presenta les cançons d'una forma més propera. Al projecte comptes amb la col·laboració d'en Joan Solà-Morales (ex-Umpah-pah). Com us vau conèixer i com va sorgir la col·laboració? Cris – Amb en Joan ens coneixem des de fa molts, molts d'anys. Amb els 'Ja t'ho diré', ja quan vam començar a tocar a Catalunya l'any 1991, vam coincidir diverses vegades als escenaris amb els Umpah-pah, dels quals en Joan n'era el baixista. Per aquesta edició de L'Emergent, festival on ja havia col·laborat diverses vegades, em van demanar un format diferent. Aleshores amb en Joan vam buscar una lectura diferent, aprofitant la sonoritat del contrabaix. 'Dues Pedres' va nèixer com a espectacle i ha acabat, gràcies a la gravació del clip 'Loca Somera', sent un disc. Vam fer una convocatòria via xarxes socials i la gent va venir amb les seves càmares i mòbils per enregistrar en directe la cançó 'Loca Somera'. De les gravacions del públic amb les càmares i telèfons en va sortir el clip, i d'escoltar les gravacions del concert ens vam adonar de la força del projecte en aquest format, el qual és poc freqüent per aquí. Eva - Ja que parlem del clip, podeu veure'l al següent enllaç http://www.youtube.com/watch?v=92lQ0k5J-EE. Cris, ens podries dir de què parla la lletra de la cançó? Cris – És una expressió de Menorca que ve a dir: 'cabra boja, què fots?'. Aquesta cançó lliga dues històries en una: la primera és el fet que molta gent, quan arriba el divendres, vol desconnectar d'una dura setmana i fa 'fiesta loca' i ja veurem fins a on arriba, inclòs apropant-se a una línia perillosa que si es passa ja veurem com pots tornar-ne. La segona és un cas real d'una festa 'rave' que va tenir lloc a Menorca i que cap a les 8h del matí, quan ja s'acabava, un noi va saltar al buit des d'alt d'una roca matant-se. La cançó parla d'aquesta línia que no s'ha de traspassar: festa, passar-te i no saber tornar enrere. Eva - A la cançó està tot això d'escrit molt poèticament... Cris - Bé, ho intento... de fet sempre, ja des de 'Ja t'ho diré', ho hem intentat... Eva - En la teva llarga trajectòria has fet molts projectes: Ja t'ho diré, col·laborar amb LA ORIGINAL JAZZ ORQUESTRA de Taller de Músics, els mags del Binigall, Menaix a truà, Tabaluga, carrera en solitari, Aumón. D'on treus tanta energia per fer arribar les cançons als teus fans? Cris - És podria dir que sóc 'un cul inquiet' com es diu a Menorca. Des del començament vaig dir que això havia de ser un aprenentatge, i sempre ho he intentat amb tots els músics amb els que he col·laborat. Es pot dir que tota la meva trajectòria té una certa continuïtat i coherència dintre la música moderna-pop-rock. Jo definiria el que fèiem amb 'Ja t'ho diré' com a cançó d'autor feta amb banda, ja que composàvem cançons i després les treballàvem... També he fet incursió en el jazz... Amb Menaix a Truà estem treballant en noves cançons... i també l'experiència amb la big-band, que va ser una gran oportunitat d'aprendre i treballar coses noves: per exemple, destaco la cançó 'I've got you under my skin', una cançó d'amor que en cap moment diu la paraula amor però que és fantàstica. Eva - El canvi de ser el líder de 'Ja t'ho diré' a fer la carrera en solitari, que t'ha aportat de positiu? Cris - La responsabilitat en solitari és molt més gran i la decisió final és teva, mentre que amb un grup les decisions i responsabilitats són repartides. Eva - Al ser tant polifacètic i amb tants concerts per tot el territori, ens permetem preguntar-te: Menorca o Barcelona? Cris - No hi ha disjuntiva. A mi Barcelona m'agrada molt però visc entre Menorca i Girona. De fet jo viatjo molt, però ara ja veurem: aquest dijous tinc bitllet amb Spanair i amb l'aturada que han anunciat, ja veurem com ho farem... Menorca és la meva base d'operacions, on visc amb la família, i després de tants anys m'ho combino amb l'avantatge que els avenços de la tecnologia ens han apropat a tots i facilitat, per exemple, assajar amb músics d'altres llocs o contactar via skype. Per a que veieu com ha canviat la tecnologia us diré que al '91 amb 'Ja t'ho diré' vam comprar un mòbil d'aquells de caixa de guerra, que pesava molt i amb el qual feiem tots els contactes... Sense dubte la tecnologia ha canviat molt i ens la facilitat arribar a la gent. Eva - On creus que tens millor acollida per part del públic? Cris - M'agrada molt estar sobre l'escenari, interactuar amb els músics i arribar al públic allà on sigui. Eva - Ens sorpren que al buscar informació teva sempre apareix l'any de naixement però no la data... Potser estem més acostumats a que passi la situació inversa amb gent que no vol dir l'edat. En el teu cas, doncs, no t'agrada que et felicitin o vols 'fardar' de que et conserves molt bé? Cris - No, és una discreció. Per a mi és un dia normal el 23 de febrer, un dia com un altre, sé que hi ha gent que ho sap i em felicitarà, però crec que s'ha de celebrar amb els teus amics i la família de forma íntima. No és un dia molt assenyalat per a mi, això sí, vaig celebrar molt els 40 i també els 30. Eva - Recentment et vam veure actuar a la funció número 100 de 'Cop de Rock'. Al musical hi apareixen cançons de grups del 'rock català' com, per exemple, de 'Ja t'ho diré'. Què et sembla el musical? Quina va ser la teva experiència al actuar-hi? Cris - Jo he de ser-te sincer, n'era escèptic, ja que no sóc molt de musicals. Però em vaig endur una grata sorpresa ja que a partir dels 10 minuts de funció la història en sí manava sobre les cançons. Sí que hi ha les cançons però van supeditades a l'argument. Molt bé, de fet l'he tornat a veure perquè aquell dia amb el fet d'haver-hi d'actuar i estar pendent no vaig poder estar al 100%. Recomanable. Es nota la mà de Dagoll Dagom i d'en Bozzo, així com els excel·lents actors i músics. Durant la meva actuació a la funció número 100 va haver l'anècdota del micròfon que no funcionava i en Roger i na Mariona van indicar-me que els hi cantés al micròfon que portaven a la galta, va ser un detall de professionalitat i bon saber fer. Eva - Quina valoració fas de l'estat actual de la música a casa nostra i especialment a les ïlles? Cris - Perfecte. Els músics estan millor preparats i també el públic té més educació musical i mitjans per arribar a les cançons. Ara els mitjans estan centrats en la nova fornada de l'anomenat folk. Sóc conscient que l'espai en els mitjans és el que hi ha, però és cert que es podria reflectir una varietat major: per exemple, m'agrada la fornada de la Bisbal amb Sanjosex, Mazoni, Miquel Abras, Gruixut's... així com molts altres grups que fan molt bona feina. Per a mi hi ha una diferència entre l'actual folk i la moguda del rock català, que va ser la gent qui ho va pujar, mentre que ara la nova fornada de folk sembla que formi part d'una estratègia de promoció. Sigui com sigui aquests grups han d'aprofitar-ho. Pel que fa a Menorca, actualment, hi ha una de les millors 'canteres' a nivell estatal gràcies a la bona feina de les escoles de músics. Tenim més de 600 nois a Ciutadella estudiant música però després tindrem el problema amb les sortides: falten locals d'assaig i llocs on tocar. De Mallorca no ho conec tant, i a Eivissa els músics treballen molt fent temporada d'estiu reversionant grups estrangers atemporals com Queen. http://www.decibel.cat/entrevistes/entrevistes.php?accio=entrevista&id=1141 http://www.decibel.cat/entrevistes/entrevistes.php?accio=entrevista&id=1141 Thu, 09 Feb 2012 16:00:38 GMT La Gala de Lliurament dels IV Premis Gaudí, que entrega l’Acadèmia Catalana de Cinema, ha tingut enguany un protagonista: la música. La Gala, amb la música en directe de la Barcelona Jazz Orquestra, ha tingut format de comèdia musical. Ha estat presentada per l’actor i cantant Xavi Mira i l’actriu Alba Florejachs, i ha comptat amb la col·laboració d’un cos de ball de vuit ballarins i ballarines, coreografiats per la Premi Nacional Sol Picó. Us deixem a continuació la llista dels Guardonats: - MILLOR MÚSICA ORIGINAL - MILLOR PEL·LÍCULA D’ANIMACIÓ CHICO & RITA - MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA - MILLOR VESTUARI - MILLOR DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ BRUC, LA LLEGENDA - MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA CATALANA - MILLOR FOTOGRAFIA - MILLOR ACTOR SECUNDARI - MILLOR DIRECCIÓ ARTÍSTICA - MILLORS EFECTES ESPECIALS/DIGITALS EVA - MILLOR DIRECTOR - MILLOR GUIÓ - MILLOR MUNTATGE - MILLOR PROTAGONISTA MASCULÍ - MILLOR SO - MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA NO CATALANA MIENTRAS DUERMES MILLOR PEL·LÍCULA PER A TELEVISIÓ 14 D’ABRIL. MACIÀ CONTRA COMPANYS MILLOR PEL·LÍCULA EUROPEA EL DISCURS DEL REI (THE KING’S SPEECH) MILLOR PROTAGONISTA FEMENINA KATMANDÚ. UN ESPEJO EN EL CIELO MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA CATALUNYA ÜBER ALLES! MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL BARCELONA, ABANS QUE EL TEMPS HO ESBORRI MILLOR CURTMETRATGE AHORA NO PUEDO http://www.decibel.cat/croniques/croniques.php?accio=cronica&id=1140 http://www.decibel.cat/croniques/croniques.php?accio=cronica&id=1140 Thu, 09 Feb 2012 15:58:30 GMT Jordi - La música amb denominació d’origen Eivissa agafa empenta aquests dies. UC actuarà el proper 22 de febrer a Luz de Gas dins el Festival Barnasants. El grup UC està format per Joan Murenu, Victorí Planells, Antonio Fernández, Yaron Marco, Toni March i Joan Planells. Coincidim amb Joan Murenu i aprofitem per preguntar-li quin concert ens oferiran a Barnasants? Joan – En primer lloc, he de dir que estam molt contents de tornar a Barcelona. L´última vegada, ja fa uns anys, vam fer uns concerts a l´Espai i des d’aleshores ha plogut molt, massa. Ens movem més per les Illes. Repassarem romanços tradicionals, cançons populars: amoroses, de combat, de gresca, puntoses, divertides i de festa. Acabarem amb una mirada als poetes eivissencs que hem 'musicat'. Jordi – Quina evolució ha fet UC des de la seva fundació al 1973 fins ara? Com ha evolucionat la seva música? Joan – Uc neix de la necessitat de recuperar i actualitzar la música i la cançó tradicionals de les Pitiüses. Aquestes dues vessants es manifesten, d´una banda buscant i rebuscant velles cançons tot recorrent els pobles d´Eivissa. Un veritable treball de camp. D´altra banda, donar nova vida a aquestes cançons, harmonitzar-les, trobar-lis el timbre i la interpretació adequades, revisar les lletres, etc. En definitiva : “reproposar-les”, fer-les creïbles, fer-les d´avui ... i com l´avui, demà serà l´ahir, hem hagut d’anar evolucionant de manera que el temps no ens passés davant i les cançons quedessin enrera. Jordi – Ademés d’UC, les cançons tradicionals eivissenques estan ben vives gràcies al projecte Ressonadors. Dintre els premis Enderrock d’aquest any el disc “Ressonadors – En directe a sa nostra ciutat d’Eivissa” ha entrat com un dels deu finalistes en la categoria “Millor DVD musical”. Què ens pot dir de Ressonadors i de la gran acollida que està tenint? Joan – Ressonadors han fet una bona feina de readaptació de la cançó eivissenca, encara que a vegades un mica lluny de les formes purament autòctones. Han begut de les fonts d´Uc i d´Aires Formenterencs i n´han fet unes versions més actuals i aquí trobem el motiu de la gran acollida, sobretot per part de la gent jove. A més a més de ser grans músics. Ha estat un plaer col·laborar amb ells. Jordi – En Gerard Quintana va col·laborar amb una gran interpretació de Flors de Baladre al primer disc de Ressonadors. Com ens descriuries la versió que fa en Gerard de la cançó? Joan – Flors de Baladre és una molt bella cançó d´Isidor Marí, la seva versió és molt senzilla i així la vam gravar. En la versió de “Ressonadors”, molt ben instrumentada, Gerard li posa el seu toc personal i, sobretot en directe, la cançó adquireix una nova dimensió. Gerard sempre ha estat molt a prop dels eivissencs i, després de la participació en aquest projecte, se´l considera un eivissenc més. Jordi – També dins els premis Enderrock d’aquest any el grup Rels ha entrat com un dels deu finalistes en les categories de “Millor Grup Revelació”. Què ens pot dir del grup Rels? Joan – Rels és un grup jove, van agafant experiència, però endevines que tenen les coses clares, que saben per on van i on volen anar. Els hi desitjo el millor. Jordi – I dels nous grups que estan sortint a Eivissa? Si parlèssim en termes futbolístics, podríem dir que hi ha « bona cantera » a la música d’Eivissa i Formentera? Joan – Actualment hi ha una bona “cantera” a Eivissa i això que no hi ha massa llocs per tocar música en directe. A finals dels ‘60 i fins ben entrats els ‘80 hi havia infinitat de grups i de qualitat perquè hi havia també molts llocs on poder actuar. Allò es va acabar quan en aquests locals van penjar el rètol de “discoteca”. Eivissa és un lloc internacional de música i això anima la gent jove a fer-ne. Esperem, però, que aquesta internacionalització no arraconi la nostra música. Jordi – Com podem estar al dia de les vostre novetats i propers concerts? Joan – Bé, en tot aquest tema d´internet, pàgina web, facebook i totes aquestes modernitats virtuals, n´estem una mica “out”. Sempre diem de posar-nos al dia, però aquest dia no arriba. De moment ho trobareu als mitjans tradicionals: diaris, ràdio, cartells, etc. De vegades algú ens “penja” per allà dins i ho trobeu per internet, com ara al web Barnasants. Jordi – Moltes gràcies per aquesta entrevista i molta sort! http://www.decibel.cat/entrevistes/entrevistes.php?accio=entrevista&id=1139 http://www.decibel.cat/entrevistes/entrevistes.php?accio=entrevista&id=1139 Mon, 06 Feb 2012 19:29:21 GMT